Una ullada municipal en les vespres de les eleccions

En la proscripció en què em trobe instal·lat, contemple Silla i se m'ocorre jugar al veig veig, què veus. Es tracta de passar l'estona, perquè les vesprades ja van fent-se llargues i avorrides, lluny de l'ambient de l'àgora, és a dir dels bars de la plaça. Veig, veig, què veig?

Aquests dies, més que veure, sent; concretament l'enrenou del carrer que, a banda de les primeres comunions, té com a leitmotiv les eleccions del proper diumenge. Com a enrenou, crida l'atenció la cridanera i precipitada versificació de la dansa dels Porrots, que han fet els de Podem (ací es diuen: Silla en Democràcia), que recorre els carrers. Per descomptat, crec que tenen tot el dret del món a fer el que han fet, però han posat massa lletra, han volgut dir massa coses i no s'entén res, i així els ho he dit mitjançant un jove “podemista”.

Pel que veig, Ciutadans es nodrirà de votants del PP, com en general a tot l'Estat. És el que més temen els cabdills populars: les desercions. Per això Rajoy no para de dir que els de Rivera són un perill, perquè no tenen experiència, que viuen de les ocurrències. Rita Barberà diu que són uns xantatgistes, Aznar (fet un fantasma) els té tanta por que insta als desertors populars a tornar a casa. Els del PP tenen tanta por als Ciutadans com a Podem, dels qui critiquen la procedència esquerrana i bolivariana; Aguirre està convençuda que els d'Iglèsias acabaran amb la democràcia. En resum, els del PP estan que es moren. A Silla, a més a més, ha caigut com una bomba entre les seues files, la informació del Mundo sobre la possible corrupció d'Isidro Prieto.

En el míting de Ciutadans, que organitzaren al teatre de la Plaça, una bona part dels 50 assistents, eren de procedència popular. Això vol dir que poden obtenir un regidor? Si ho fan serà a costa del PP, que en perdrà 2, així que els populars perdran definitivament l'alcaldia, que han tingut en precari aquests darrers 4 anys. O siga que la postura de Ciutadans és complicada, perquè fan perdre les eleccions als populars quan tots els creiem la marca blanca del PP. Molt confús tot això.

Els del PSOE es veu que creuen que han acabat amb l'estigma “baixaulista”, que els pesa com una llosa, però que no han pogut esborrar totalment, i per tant continuen tenint la responsabilitat en el nomenament i en el manteniment de Baixauli en l'alcaldia i els responsabilitza de les seues maldats polítiques i errors. Cal dir que en l'espectacular reviscolament socialista es nota que Lluís Martínez ha tornat a la política activa en el partit, cosa que jo sempre li havia aconsellat; crec que han recuperat el coratge i l'autoestima i que això es notarà en les eleccions i de 4 regidors que tenen ara, poden arribar a 5, o a 6.

Així les coses, com quedarien els partits minoritaris actuals? Doncs, la resta, o siga els 6 o 7 que s'han de repartir els partits minoritaris, me'ls imagine així: 2 regidors a Compromís, i 1 a cadascun dels altres partits, Verds, EU, Ciutadans, Podem i E-2000. Ho comente amb uns joves de Podem, que s'han fet altres càlculs més optimistes i els assegure que si treuen un regidor poden donar-se per satisfets, perquè serà una heroïcitat. Al remat, el que importarà, li dic, és que la dreta anirà al carrer i es podrà pactar un segon quadripartit, ara totalment d'esquerres, formant una bona pinya i que vosaltres hi sereu, estic segur.

També veig, o millor dit, llig, que tots els partits continuen fent promeses i promeses. Si no hi ha diners per a dur-les endavant, el millor és no fer-les; en tot cas es pot parlar de somnis en lloc de promeses. Tots prometen l'oro i el moro, perquè de prometre a ningú li fa mal el ventre i, si damunt, qui paga és el poble, doncs encara millor per a prometre tirar amb pólvora de rei. Tot això és molt injust i s'hauria d'implantar per llei que les promeses s'han de complir, i sinó els polítics haurien d'anar al carrer, per mentiders.

Per experiència sé que, a l'hora de la veritat, els partits que pacten hauran de posar els peus en terra i dedicar-se a administrar el poble. En el nostre cas, el nou govern ha d'administrar la ruïna que heretaran, els deutes i compromisos populars a què hauran de fer front, saldar els crèdits amb interessos amb Madrid, pagar les nòmines, mantindre les instal·lacions en marxa... I sols comptaran amb uns pocs diners i no podran fer miracles.

Per això crec que el nou ajuntament d'esquerres ha de “pressionar” Montoro, perquè abans d'anar-se'n a casa, faça justícia amb Silla i ens condone els deutes. I per descomptat, crec que s'haurà d'exigir a la Generalitat que pague el que ens deu.

El nou govern ha d'intervindre immediatament en les situacions d'emergència social, perquè són les més prioritàries i justes, que tenen perfectament quantificades en els serveis socials. I al mateix temps s'han d'aconseguir tots els ajuts possibles per a la creació d'ocupació, amb projectes de les administracions, perquè Silla no té ni un duro.

I peremptòriament, haurà de decidir sobre els dies de bous, perquè venen tot de seguida, arribant a un acord que satisfaga el millor possible a tots. També és summament important exigir,des del primer moment, a la nova Generalitat, a la Confederació del Xúquer i a Adif, la continuïtat de tots els projectes de pluvials.

Fora d'aquestes coses d'emergència, tota la resta d'idees i promeses que he llegit poden esperar a que es dispose de pressuposts l'any que ve, fins i tot la de tirar endavant o no, la municipalització de l'aigua potable, o l'adjudicació correctament de la concessió que exigeix el Jutjat... Seran quatre anys molt intensos.