Silla: el PP ensenya les vergonyes

Estic mirant una foto on apareixen Prieto, Rus i el meu alcalde, Serafí Simeón. El lloc és el despatx del president de la Diputació, a la plaça de Manises, de València. El moment és de fa un temps. No sé de què han parlat, però, semblen cofois i contents. No poden ocultar el plaer que experimenten. Segurament han resolt algun problema gros de manera satisfactòria. També es nota la bona relació que mantenen entre tots tres.

¿Seguiran sent amics Prieto, Rus i Serafí hui en dia amb la que cau? Les oportunitats de compartir aventures polítiques em fa l'efecte que se'ls han acabat. Fa temps que alguns ensumaven la fi de la relació i sospitaven les causes que la desencadenarien. Els meus amics de Xàtiva es feien creus quan Rus, alcalde d'aquella històrica i estimada ciutat, va saltar a la presidència de la Diputació. Alguna cosa devien haver vist que els feia arrufar el nas. Per Silla, el tren de vida de Prieto provocava divisió d'opinions. Uns el consideraven un àguila per als negocis. No sé si encara pensaran igual. D'altres, en canvi, deien que el paio no estava tan espavilat. Lo cert és que la seua vida de luxe i ràpida acumulació de patrimoni cridava l'atenció i això tenia els dies comptats.

El tal Prieto va intentar ser alcalde i no ho va aconseguir. Al PP pensaren que amb ell de candidat era difícil fer-se amb la vara i buscaren una alternativa. Serafí, més jove i d'un perfil més discret, va ser el designat. Prèviament havia adquirit un modest lloc de treball de funcionari a l'Ajuntament de Silla, patrocinat per Prieto. Temps després vingué el canvi d'estatus i passà d'empleat amb un sou gens espectacular, a alcalde del poble. Això significava una millora considerable en els emoluments percebuts i més categoria social. Prieto va passar a ser diputat provincial, lloc amb un camp d'actuació d'incalculables expectatives a l'hora de medrar políticament. Prieto de la mà de Rus. Serafí a l'ombra de Prieto. I tots contents.

La fiscalia anticorrupció i les unitats de la policia i Guàrdia Civil especialitzades en aquest tipus de delicte fa temps que investiguen els dos primers, Prieto i Rus. Tot just aquests dies la premsa ha destapat uns quants afers una miqueta tèrbols d'aquesta parella de fet. A Rus l'han tret comptant euros per milers, suposadament provinents de suborns. A Prieto li han trobat empreses al seu nom de conducta mercantil poc clara. També una finca en terme de Dos Aigües digna d'un aristòcrata presumptuós, on organitza festivals d'escopeters i altres xafarranxos privats cobrant la prima corresponent. ¿L'escopeta nacional, de Berlanga? ¡Què poca imaginació té la dreta d'aquest país!

D'on han eixit els cabdals per finançar tanta inversió és lo que preocupa a l'autoritat competent. Ell diu que ha guanyat premis a la loteria i que la finca és d'uns cosins. Tot està encara en fase d'escorcoll i esbrinament. Per tant, la presumpció d'innocència ha de ser aplicada per allò de la protecció dels drets fonamentals de les persones investigades. Des del punt de vista penal encara són innocents, per ara. Però, jo no sóc jutge ni estic jutjant ningú. De fet, si fora creient, li posaria un ciri a San Pancraci per tal de que els personatges aconseguiren demostrar la seua innocència. Seria millor per a tots.

El meu punt de vista és el d'un veí senzill que viu la seua vida, al que li agradaria gaudir d'uns administradors públics que no tingueren res que amagar. Jo sols demane poder confiar en el meus governants i a la vista de la informació que m'arriba, la confiança m'ha caigut per terra i s'ha escampat, esmicolada.

De Serafí esperaria que es desmarcara immediatament d'amistats tan perilloses i seguira la seua pròpia trajectòria vital. Però, no sembla fàcil. La història recent està farcida d'assumptes del color del gos quan fuig i algun tipus de taques no són fàcils de netejar. Segons conten els diaris, treballadors de Prieto sostenen que empreses contractistes de la Diputació i l'Ajuntament de Silla han treballat fent obres i camins a la finca de Dos Aigües. Si això és cert, a l'alcalde o li l'han colat o ha consentit.

El poble de Silla mereix una clara, urgent i contundent explicació. I si és que algú ha clavat la ma, que es depuren responsabilitats polítiques (les altres ja vindran) i que ens tornen fins el darrer centimet que hagen pogut emportar-se indegudament.

La democràcia té les seues regles.