Sense treva contra l'estelada
Obliguen a treure les banderes dels balcons dels ajuntaments de Torroella de Montgrí, Celrà i Ripoll, però la ciutadania respon penjant-ne de noves al costat
La croada contra l'estelada no té treva i ahir, jornada de reflexió, el símbol independentista va ser protagonista en diversos punts de les comarques gironines. L'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) arran de les denúncies de Societat Civil Catalana va obligar els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Celrà i Ripoll a treure les banderes dels balcons, però la ciutadania va respondre penjant-ne de noves al costat. A Viladamat i Vilablareix, en canvi, les estelades encara onejaven ahir ja que no hi ha hagut cap denúncia.
A Torroella de Montgrí, els Mossos van retirar de matinada l'estelada de l'ajuntament obligats per una ordre de la Junta Electoral Central, després que l'alcalde, Jordi Cordón, s'hagués negat a despenjar-la de l'edifici consistorial. Segons va explicar el mateix Cordón, passada la una de la matinada els Mossos van demanar a la policia local que obrís l'edifici consistorial i a la una i trenta-cinc minuts de la nit l'estelada era retirada. L'alcalde considera que els Mossos hi van anar de matinada per evitar imatges “de la policia de Catalunya retirant un símbol” i lamentava que la Junta Electoral la fes retirar. Diu que avui mateix quan tanquin els col·legis electorals tornarà a estar penjada. Davant la decisió de la JEC, membres de l'ANC de Montgrí, Verges, Palafrugell i altres pobles del Baix Empordà van respondre organitzant un acte reivindicatiu en què van desplegar una estelada gegant davant del consistori i en van penjar una altra al balcó de l'ajuntament demanant “eleccions lliures, sense manipulacions”, segons l'Agència ACN.
Desacord ERC-CUP
A Celrà l'Ajuntament va retirar la bandera a última hora per evitar que s'hi personés la policia i això va provocar tensions dins l'equip de govern ja que, segons el tinent d'alcalde Dani Cornellà (CUP), la decisió la va prendre l'alcalde, Gerard Fernández (ERC), “a traïció” i “fent la feina bruta al conseller Espadaler”. L'alcalde va respondre que la CUP volia “la penosa imatge” dels Mossos retirant la bandera. Ahir al matí, veïns de Celrà van tornar a penjar estelades amb cinta adhesiva però el consistori les va tornar a fer treure.
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, va explicar ahir a aquest diari que divendres al vespre el ple de l'Ajuntament va decidir desafiar la Junta Electoral acordant mantenir hissada l'estelada. Però, de sorpresa i sense que ningú pugui donar una explicació, durant la matinada l'estelada va desaparèixer de la façana. “No tinc cap coneixement que hagin estat els Mossos els que l'han retirat, pot ser fins i tot que hagi estat una bretolada”, assegura l'alcalde. És per això que en tractar-se d'un possible “robatori”, tal com diu Munell, es plantegen fins i tot presentar una denúncia. El cas és que hores més tard, ja cap al migdia, al balcó de l'ajuntament va aparèixer una altra estelada, molt més grossa que la que estava penjada al pal de l'edifici consistorial. L'ANC del Ripollès vol manifestar l'enuig per la desaparició de l'estelada (en culpen els Mossos) i va expressar el seu “suport a la decisió de l'alcalde i dels regidors que van prendre una decisió valenta”.
“Podrien ser imputats”
Des de l'oficina del portaveu dels Mossos d'Esquadra es va assegurar ahir que la policia catalana tan sols ha retirat una estelada dels ajuntaments gironins. Concretament, la de Torroella de Montgrí. Pel que fa a les de Celrà i Ripoll, els Mossos tan sols van comunicar al consistori que hi havia l'ordre de retirada, però la policia no les va despenjar. Per la seva banda, el director del departament d'Interior a Girona, Albert Ballesta, defensa l'actuació de la policia catalana “perquè els Mossos tenen un ordre judicial que no poden defugir”. “Si no compleixen aquesta ordre, se'ls poden obrir diligències i els agents poden ser imputats per un delicte de desobediència”, diu Ballesta. Per altra banda, el responsable d'Interior reconeix que han tractat amb els Ajuntaments afectats i se'ls ha aconsellat com actuar “perquè no surtin perjudicats al més mínim”.