Unes opinions d'Empar Saragossà

Aprofitant que Empar Saragossà vingué ahir a votar, a veure la mare i a xerrar amb mi, perquè se'n tornarà immediatament a Mallorca, intentaré resumir les seus impressions i, sobre tot, la seua previsió del que ens han de deparar els propers quatre anys als sillers, als valencians en general, als balears i a tots en definitiva, com a conseqüència dels resultats electorals en marxa. Ella dóna per segur que al País Valencià i a les Illes, la dreta perdrà les eleccions i els respectius governs. Per descomptat també les perdran a una bona part de les alcaldies de tot arreu, especialment les respectives capitals i a Silla i a Alaró, també.

Coincidim que si la derrota popular és com prediuen les enquestes, Rajoy no podrà continuar governant, amb tant de descrèdit a sobre i haurà de convocar eleccions, com féu Alfonso XIII en 1931. A més a més, Empar pronostica que, després de la derrota, la lluita interna dels populars serà sagnant, més que la que acabà amb Suàrez. Sol passar entre la dreta que, com l'únic objectiu que tenen és aconseguir el poder per a poder lucrar-se, com s'ha acreditat, quan se'ls acaba la possibilitat de manar/mamar, comencen una guerra interna i ferotge molt singular: “cuerpo a tierra, que son los nuestros”, que digué Pio Cabanillas.

Tinc interès en saber com ha trobat Silla, al cap de tants mesos d'absència. Em diu que no ha trobat l'efervescència electoral tradicional, però sí que molta preocupació entre el veïnat i molt d'interès en aquestes eleccions. A banda, evidentment, de l'impacte d'aquests darrers dies de campanya, de saber que Isidro Prieto està sent investigat per la fiscalia per delictes de corrupció i d'enriquiment il·legal. Tot això pot passar-los factura a Silla, diu, i ho pagarà Serafín.

Ha trobat el PSOE reanimat, Compromís amb moltes possibilitats i a la resta de partits minoritaris ancorats en la seua pròpia parròquia i prou. Pel que respecta als dos nous partits, Podem i Ciutadans, ací passa com a tot arreu, que són un enigma. Per tot plegat, els dos augurem un govern de pacte: bipartit, tripartit, quadripartit, o fins i tot un quintet. Com Empar i jo som pactistes, ens agrada la idea del quintet. Seria fantàstic, sentencia l'Empar, que Silla es governara amb les millors idees de cinc partits, o com si diguérem, amb el millor de cada casa.

En el cas d'Alaró, que ella coneix per proximitat i a través de MÉS, està convençuda que pot passar una cosa pareguda que a Silla. Em diu que Guillem Balboa ha fet una bona campanya. Fa pocs dies va assistir a la seua presentació, a Son Tugores, on es trobà els meus fills i néts. Em diu que creu que l'article que vaig dedicar la setmana passada a Guillem ha estat molt positiu i a Palma i a Alaró tothom li'n parlava.

Pel que respecta a les dues autonomies, celebrem d'avantmà els resultats que esperem i brindem contra Bauzá i contra Fabra. Quan toque ja ho farem contra Rajoy. Em conta la darrera manifestació que ha organitzat el ram de l'ensenyament a les Illes, en la qual va participar. Continua admirant-se del caràcter de resistència que tenen totes les manifestacions mallorquines en totes les quals ha participat.

L'esmorzar l'hem convertit en un míting, malgrat que estem en el dia de la reflexió. En realitat el que fem és això, reflexionem. Algú ens ha fet arribar les pàgines del Mundo, de dimecres, dijous i divendres passats; també la informació de Levante, tot plegat un autèntic escàndol. Era d'esperar que algun dia enxamparien Isidro, comentem, perquè qui juga amb foc al remat es crema. La informació dels periòdics posa els pèls de punta i donarà molt a parlar, al poble i fora. A la Sexta ja se n'han fet ressò.

Comentem altres coses, que Empar desconeix, com la dimissió de Pepe Alapont de la presidència local de la Sèquia Reial del Xúquer i que possiblement ho farà del Consell Agrari. L'Estellaor m'havia assegurat, en un esmorzar que tinguérem per a informar-me, que presentaria immediatament la dimissió de la Sèquia i que esperaria que passaren les eleccions, perquè li ho havia demanat Serafín. En els dos casos li vaig donar la raó. Sols es queda en la Junta de Govern de la Sèquia Reial. Empar em demana que el salude de la seua part i que li desitja molta salut i molta marxa i que lamenta que es quede sense entrades per als bous... Empar és així d'irònica.

Altre personatge que dimiteix és la presidenta de les Ames de Casa, Vivi Sendra. Em comentava l'altre dia que ja porta massa anys treballant en l'organització i que creu que ara li toca deixar-ho i dedicar-se als seus propis assumptes. Jo li vaig dir que sempre recordaré el comportament que mantingué amb mi, quan vaig ser alcalde i ella, comparant el meu comportament amb els d'altres alcaldes, em contestà que el millor havia estat jo. Vivi ha estat una magnífica presidenta, treballadora i de concòrdia, que ha deixat el llistó molt alt per a la qui la substituïsca. Empar també em demana que la salude.

Com no ha pogut veure la Raquel, que està tota capficada en la campanya, em demana que li diga que la gent li ha parlat molt bé d'ella, de la intervenció en la televisió local, etc. i que se la imagina d'alcaldessa o gairebé; li desitja molta sort en qualsevol cas. Ha de marxar i no té temps per a res més, però confia que la pròxima visita podrà gaudir de suficients novetats en el poble, perquè passats els quadriennis baixaulista i el popular-prietista, Silla es mereix el canvi cap a l'esquerra i el sentit comú.