Pendents dels pactes
La irrupció de noves forces fragmenta el vot i aboca la majoria d'ajuntaments a acords per formar govern
CiU guanya però perd suport, ERC ja és la segona força amb més regidors i la CUP quadruplica els seus edils
Colau venç a Barcelona, CiU repeteix a Girona i el PSC manté alguns feus, però continua en caiguda lliure
Fragmentació a la majoria d'ajuntaments del país. El fort creixement de partits com ara ERC, la CUP i Ciutadans, i la irrupció de noves forces com ara Barcelona en Comú han tornat a capgirar el mapa municipal de Catalunya i han abocat la majoria de municipis a un escenari incert i marcat per les negociacions per formar govern. Les forces sobiranistes han superat amb nota el que molts van dibuixar com la primera volta de les plebiscitàries del 27 de setembre. Entre CiU, ERC i la CUP van sumar 1.350.00 vots, 314.000 més que en les municipals de fa quatre anys. L'increment d'Esquerra, que obté els millors resultats de la seva història en unes municipals i passa a convertir-se en la segona força del país en nombre de regidors, i el fort increment de la CUP, que gairebé quadruplica la xifra d'edils –de 101 a 372– han esmorteït els efectes de la davallada de CiU, que es va apuntar una nova victòria però amb 137.000 vots menys que el 2011. La jornada electoral es va desenvolupar sense incidències remarcables i amb una participació del 58,5%, tres punts per sobre de la registrada fa quatre anys.
La victòria d'Ada Colau a la capital catalana és un dels grans titulars de la jornada. Barcelona en Comú va derrotar CiU per 17.000 vots però, amb 11 regidors, queda lluny dels 21 que marquen la majoria absoluta. Xavier Trias perd quatre edils i, amb deu, passa a ser la segona força. Les negociacions per formar govern prendran protagonisme a la plaça Sant Jaume, on ERC i Ciutadans comparteixen la tercera posició seguits del PSC i el PP. El retrocés dels socialistes torna a ser espectacular. A la capital passen d'onze edils a quatre, i en el conjunt del país han perdut 205.000 vots. Tot i així, es mantenen com a segona força en nombre total de vots i conserven el seu domini en algun dels seus feus, principalment de l'àrea metropolitana de Barcelona. El cinturó roig es continua destenyint, però el PSC va tornar a arrasar ahir a Santa Coloma de Gramenet i a l'Hospitalet de Llobregat per majoria absoluta, va ser la força més votada a Sant Adrià de Besòs, Cornellà, Terrassa, Sabadell o a Esplugues, i torna a guanyar a Mataró després de quatre anys de govern de CiU.
Fora de les comarques barcelonines, la victòria de Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona, tot i perdre quatre mil vots i tres regidors, va ser la millor notícia per al PSC. El resultat és molt millor que l'obtingut a Lleida, on la llista liderada per Àngel Ros s'ha imposat tot i haver perdut set edils –de quinze a vuit– i més de sis mil sufragis.
Canvi a Badalona
Xavier García Albiol va tornar a guanyar les eleccions a Badalona, però el PP ho té molt difícil per continuar governant. La irrupció de Guanyem –una plataforma integrada per la CUP, Podem i una part d'ICV-EUiA– amb cinc regidors i d'ERC amb tres fa viable el pacte per fer fora l'actual alcalde amb què tots els partits de l'oposició excepte Ciutadans somiaven abans de la jornada d'ahir. L'aritmètica ho fa factible.
A Girona, Carles Puigdemont va repetir victòria sumant 1.700 vots més que fa quatre anys. I ERC i la CUP es converteixen en la segona força i la tercera força, gairebé empatats a vots –un centenar més per als republicans– i amb quatre regidors, els mateixos que el PSC, ara quarta força a la població. La irrupció de Ciutadans amb dos edils és un altre dels fets que van marcar la jornada, i no només a la capital de les comarques gironines. El partit liderat per Albert Rivera ha tingut un creixement gairebé exponencial en aquestes eleccions. Passa de set a 174 regidors i obté representació en molts ajuntaments del país. L'altra cara de la moneda és la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya, que ha perdut més de seixanta mil vots i tindrà un paper absolutament residual, amb només vuit regidors repartits pel país.
Pel que fa a les diputacions, en el moment de tancar l'edició només se sabien els resultats de la de Barcelona, on CiU continuarà sent el partit amb més representació amb 14 diputats, sis menys que fins ara. ERC registra un salt exponencial i passa a ser la segona força (de dos a onze diputats), seguida del PSC (10) i ICV (8).
Pel que fa als resultats de les municipals a la resta dels Països Catalans, l'atenció se centra a València, on els partits d'esquerres tenen l'oportunitat de desplaçar el PP de l'alcaldia. Rita Barberà ha perdut 100.000 vots i cau de vint a deu regidors. Els sis de Ciutadans no li són suficients per obtenir els 17 que li donarien la majoria absoluta, que sí que són a l'abast de la suma de Compromís (9), el PSPV (5) i València en Comú (3).
