Brussel·les demana a Espanya que aculli 5.800 refugiats en els dos pròxims anys
El govern espanyol rebutja la quota assignada perquè no té prou en compte l'elevat atur
La Comissió Europea ha demanat aquest dimecres a Espanya que aculli un total de 5.837 refugiats durant els pròxims dos anys amb la finalitat de reduir la pressió sobre Itàlia i Grècia, els països més afectats per la crisi migratòria a la Mediterrània, i d'oferir vies legals i segures d'arribada a la UE a part dels demandants d'asil que es troben al nord d'Àfrica i Pròxim Orient.
En total, Brussel·les proposa repartir 60.000 demandants d'asil entre els països de la UE durant 2015 i 2016 mitjançant dos programes.
El primer és un pla de relocalització d'emergència i l'objectiu és ajudar Itàlia i Grècia, que s'aplicarà als sirians i eritreus que necessitin protecció internacional i que hagin arribat a aquests dos països després del 15 d'abril o ho facin després d'activar-se el mecanisme.
En total, 40.000 d'ells es reubicaran de manera obligatòria des d'Itàlia i Grècia a la resta d'estats membre, sempre que els Governs abonin aquesta proposta per majoria qualificada.
Aquesta xifra correspon al 40% dels demandants d'asil que van entrar en els dos països en 2014.
Els estats membre rebran 6.000 euros per persona relocalitzada al seu territori.
Brussel·les podria llançar un pla semblant per a Malta.
La quota de repartiment s'ha calculat tenint en compte el PIB, la població, la taxa d'atur i els esforços passats.
El país receptor serà el que decideixi si concedeix o no l'asil.
El segon programa, que a diferència de l'anterior té caràcter voluntari, pretén que vinguin a Europa 20.000 refugiats que es troben al nord d'Àfrica, la Banya d'Àfrica i Pròxim Orient amb la finalitat d'evitar que s'embarquin i puguin morir al mar.
Els estats membre que participin en el pla tindran dret a una ajuda financera, per a la qual Brussel·les destinarà un total de 50 milions d'euros durant els anys 2015 i 2016.
El repartiment s'ha calculat amb els mateixos criteris que el primer programa.
De la quota de 5.800 refugiats adjudicada per Brussel·les a Espanya, un total de 4.288 corresponen al repartiment obligatori: 2.573 procedents d'Itàlia i 1.715 de Grècia.
Com cap dels dos països beneficiaris del programa de relocalització hi participen, el percentatge corresponent a Espanya ha augmentat lleugerament des del 9,1% del total anunciat a començament de mes al 10,72%.
Els 1.549 demandants d'asil restants que ha d'acollir Espanya són del pla de reassentament des del nord d'Àfrica.
D'aprovar-se aquest repartiment, obligaria Espanya a incrementar considerablement l'esforç fet els últims anys en matèria d'asil.
Espanya es troba entre els països de la UE on es registren menys peticions d'asil i l'any passat va concedir protecció internacional només a 1.600 persones (l'1,15% de les decisions positives en tota la UE) i va acceptar acollir 125 refugiats en programes de reassentament.
El Govern de Mariano Rajoy ja ha expressat, a través del ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, el seu rebuig a la quota que vol assignar Brussel·les perquè considera que no té prou en compte l'alt nivell d'atur a Espanya, que dificulta la capacitat d'integrar als refugiats.
La taxa d'atur és un dels quatre criteris que ha utilitzat la Comissió per calcular les xifres, però només pesa un 10%.
També França s'oposa a les quotes obligatòries, un sistema que sí ratifica Alemanya, que és juntament amb Suècia l'Estat membre que concedeix més sol·licituds d'asil.
La proposta de Brussel·les xoca a més amb el rebuig frontal del Regne Unit, tot i que Londres es beneficia, juntament amb Irlanda i Dinamarca, d'una exempció que li permet no participar en el repartiment.
Els països que hauran d'assumir més refugiats segons la proposta de Brussel·les són Alemanya (el 21,91% dels relocalitzats des de Grècia i Itàlia), França (16,88%), Espanya (10,72%), Polònia (6,65%) i Holanda (5,12%).
