CiU domina les comarques però haurà de pactar
La federació nacionalista passa de 15 a 10 consells amb majoria absoluta
ERC es converteix en segona força també a comarques de la regió metropolitana
PxC desapareix del mapa comarcal
Els consells comarcals sorgits de les eleccions municipals de diumenge passat deixen un mapa territorial dominat per CiU, però sense el poder absolut que havia aconseguit quatre anys enrere. La federació nacionalista és la força amb més consellers en 36 de les 41 comarques catalanes, però això no li garanteix el govern en totes elles, ja que ha perdut les majories absolutes que sí que havia aconseguit l'any 2011.
Aquest, però, és el menor dels canvis produïts en els consells comarcals al conjunt del país. Més significatiu és el canvi en la segona plaça al conjunt dels consells, i en alguns de Ponent, l'Ebre i la Catalunya Central empata en la primera posició en nombre de consellers. ERC substitueix el PSC en la segona plaça a la majoria de les comarques, mentre que a les de la regió metropolitana ho fa per darrere dels socialistes o fins i tot aconsegueix l'empat en la primera posició al Maresme.
Els socialistes reculen al tercer lloc a les comarques de Lleida, Girona, Tarragona i la Catalunya Central, i mantenen la primera posició al Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat i empaten de consellers al Tarragonès amb CiU.
Iniciativa manté una presència reduïda als consells comarcals, excepte al Barcelonès, on la coalició dins de BComú es fa amb el control del Consell, tot i que per garantir-se un govern de majoria absoluta haurà de pactar amb altres forces.
Un altre canvi significatiu del mapa comarcal català és la irrupció de la CUP als consells. L'esquerra independentista aconsegueix presència en 27 consells comarcals, i en alguns d'ells els seus consellers poden ser decisions a l'hora de forma majories.
Ciutadans també fa un salt endavant, tot i que no tan espectacular. Entra amb força als consells de la regió metropolitana i aconsegueix també presència als del Gironès, Tarragonès, Segrià, la Selva i Baix Camp. Aquesta irrupció del partit d'Albert Rivera es tradueix en un descens de la presència del PP als consells comarcals. Els populars es queden amb una presència testimonial a les comarques interiors i a les de la regió metropolitana queden per darrere de Ciutadans.
Els consellers comarcals d'agrupacions electorals i partits independents han reduït la seva presència a la mínima expressió. Tot i això, en alguns casos particulars mantenen prou presència com per ser determinants en la formació de majories.
Aquestes eleccions municipals també han significat la desaparició del mapa polític comarcal de Plataforma per Catalunya. El partit antiimmigració creat a Vic per Josep Anglada ha estat escombrat i s'ha quedat sense els consellers que tenia a la Catalunya Central, comarques de ponent i regió metropolitana.
Menys majories
La primera posició de CiU a la majoria de consells no és cap garantia per a la federació. La majoria absoluta s'ha convertit en un bé escàs. Dels 15 consells amb majoria absoluta que tenia la federació nacionalista el 2011, en aquestes eleccions només n'ha aconseguit 10, concentrats sobretot al Pirineu i les terres de Ponent: Alta Ribagorça, Cerdanya, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà, les Garrigues, Urgell, Pla d'Urgell, Pla de l'Estany, la Garrotxa i Alt Camp. Hi ha una onzena comarcal amb el govern ja decidit per majoria absoluta: el Moianès, que s'estrena com a comarca. ERC ha estat la força majoritària i governarà el Consell amb una àmplia majoria.
A la resta, la formació dels governs comarcals dependrà dels acords a què puguin arribar els partits. CiU ja ha donat instruccions d'intentar arribar a acords de les forces sobiranistes adduint que les forces favorables al procés pràcticament totes les comarques, excepte les de la regió metropolitana. ERC, però, s'ha convertit en segona força i té possibilitat de liderar ella mateixa majories alternatives.
