L'exdiputat socialista Luis García nega haver actuat com a comissionista
El suposat cervell del cas Pretòria compareix a la comissió del frau fiscal del Parlament
Considera una “fal·làcia” acusar-los d'haver influït en l'Ajuntament de Santa Coloma per adjudicar-se concursos
L'exdiputat del PSC i empresari immobiliari Luis Andrés García, àlies Luigi, presumpte cervell del cas Pretòria de correpció urbanística, ha negat aquest dimarts al Parlament que ell fes d'intermediari entre constructores i ajuntaments per cobrar comissions per adjudicació d'obra pública. Luigi ha admès la seva relació d'amistat amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, també socialista, però ha rebutjat que li fes recomanacions en matèria d'urbanisme.
En la seva compareixença davant la comissió d'investigació del frau fiscal i la corrupció, García sí que ha volgut donar explicacions sobre el cas Pretòria, a diferència d'altres dos compareixents de la sessió d'avui: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.
El suposat cap de la trama ha assegurat que del 1992 al 2009 va ser un empresari de la construcció que va liderar projectes que es presentaven a concursos públics. En aquest sentit, ha admès que tenia una agenda de contactes polítics però ha afirmat que no la va utilitzar per guanyar concursos. Segons ell, els concursos que va guanyar no va ser per la seva agenda sinó per presentar “millors ofertes”.
També ha negat que fes de comissionista o cobrés comissions, irregulars o legals, per influir en càrrecs polítics per aconseguir adjudicacions per a les seves empreses o de tercers. Així, ha negat haver guanyat 32 milions d'euros en comissions per diferents operacions urbanístiques i que s'embutxaqués personalment 8 milons.
Segons ell, tot aquesta acusació és una “fal·làcia més” de les que hi ha al sumari, amb afirmacions de la fiscalia o del jutge Baltasar Garzón, que va iniciar la investigació. Així, ha assegurat que la majoria d'acusacions inicials, com la d'associació il·lícita, han anat caient durant la instrucció del cas. Sobre la resta, ha dit que no hi ha cap prova documental ni testifical i per tant quedarà absolt quan arribi a judici.
Igualment, ha negat que hagi cobrat mai diners a l'estranger, cosa que, segons ells, demostrarien les diverses comissions rogatòries demanades per l'Audiència Nacional espanyola.
L'exdiputat socialista ha volgut desmentir gairebé una a una les diverses acusacions sobre les operacions a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. N'ha defensant la plena legalitat i ha subratllat que hi van arriscar molts diners en el seu moment i que n'han perdut també molts. Entre les pèrdues, ha esmentat el cas de Badalona, on no s'ha concretat el projecte del port esportiu, i Santa Coloma, on els pisos socials inicialment previstos no eren viables perquè ja havia començat a punxar la bombolla immobiliària.
També ha negat requalificacions urbanístiques en alguns casos després de comprar els solars, sinó que ell i les empreses associades compraven “drets i usos urbanístics” que després podien canviar, intercanviar o vendre. Preguntat sobre els beneficis obtinguts en algunes d'aquestes operacions, ha dit que la iniciativa privada és necessària per tirar-les endavant i que sovint el temps acompanya en l'augment del preu dels terrenys.
De fet, ha afirmat que a Catalunya és pràcticament impossible saltar-se els filtres que suposen les diverses comissions urbanístiques territorials o de la Generalitat, i ha dit que hi ha un “gran constrenyiment”, a diferència, per exemple, del País Valencià.
