PSC, Movem, ERC i Sí Pot governaran a Castelldefels
Les candidates de Movem i el PSC es repartiran l'alcaldia
La inscripció a l'Associació de Municipis per la Independència, un dels principals esculls en la negociació
És una negociació que s'ha portat amb total secretisme, però a poques hores de la constitució del nou ajuntament ja es comença a conèixer el futur que es dibuixa pels pròxims quatre anys a Castelldefels: un quadripartit format pel PSC, Movem, Castelldefels Sí Pot i ERC governarà la ciutat i desposseirà de l'alcaldia el PP, la llista més votada i la que ha governat des del 2011. CiU, que ha participat activament en les converses, quedarà a l'oposició i no sembla que hagi de ser un obstacle per a la constitució del nou govern, ja que no es preveu que voti a favor del PP. En el cas improbable que això passés, i que Ciutadans donés també suport a la llista popular, aquests tres partits sumarien 12 vots, mentre que el quadripartit arribarà als 13 necessaris per obtenir la majoria absoluta del ple.
El PSC i Movem –ICV-EUiA, MES, Equo i Entesa– han obtingut un empat a quatre regidors i una diferència de només 59 vots a favor dels socialistes. Aquest resultat tan ajustat s'ha traduït en un repartiment de l'alcaldia entre les candidates dels dos partits, de manera que l'ecosocialista Candela López liderarà l'Ajuntament els primers dos anys, mentre que Maria Miranda, candidata del PSC, ho farà la segona meitat del mandat. Justament aquest repartiment de l'alcaldia ha estat un dels esculls en la negociació, ja que ni ERC ni CiU ho veien amb bons ulls. Fins i tot, en un moment donat de la negociació, es va posar sobre la taula la possibilitat de demanar l'alcaldia per a ERC, la tercera força, amb tres regidors. Els republicans prefereixen que Miranda governi els quatre anys i Castelldefels Sí Pot, llista del cercle local de Podem, tampoc s'ha mostrat durant la negociació a favor de l'alcaldia compartida en entendre que això equival a allò de defensar una cadira més que no pas unes polítiques.
Un altre element que ha ocupat moltes hores de converses i divisió entre els quatre partits i la militància d'algun d'ells ha estat la qüestió sobiranista, ja que CiU i ERC han posat sobre la taula la necessitat que el consistori s'inscrigui a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Finalment sembla que hi ha hagut entesa en aquest sentit i probablement es decidirà si Castelldefels entra a l'associació tot votant una moció en el ple. No seria descartable, fins i tot, una consulta ciutadana, ja que Movem incorpora aquesta possibilitat al seu programa electoral. Queda també pendent saber com els quatre integrants del govern es repartiran les regidories, un dels últims aspectes que s'estan negociant.
Tot indica, doncs, i si no hi ha una sorpresa d'última hora, que el PP passarà a liderar, amb els seus vuit regidors, l'oposició. Els populars han convidat aquesta mateixa setmana, sense èxit, la resta de partits a “sumar-se a un govern estable de regeneració democràtica per a la ciutat”, amb mesures com ara la reducció de sous dels electes.
LA XIFRA
ERC dóna finalment l'alcaldia de Martorell a CiU
R.M.B.ERC ha estat negociant a dues bandes a Martorell i finalment s'ha decantat per donar l'alcaldia al convergent Xavier Fonollosa i tancar la possibilitat que un pacte d'esquerres fes fora CiU, la llista més votada. Fonollosa s'ha presentat per primer cop com a cap de llista dels convergents un cop s'ha retirat de la cursa electoral l'històric Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona. Ha resultat el candidat més votat, però ha perdut tres regidors i, per tant, la majoria absoluta, la qual cosa l'ha obligat a buscar aliats.
En aquest sentit, els tres regidors d'ERC tenen la clau de la governabilitat a Martorell. Durant les setmanes posteriors a les eleccions, els republicans han explorat tant un pacte d'esquerres amb el PSC, Movem Martorell i Som Martorell com un en clau sobiranista amb CiU. “Des del principi vam dir que el mandat de l'assemblea era explorar un pacte en les dues direccions”, explicava fa uns dies Adolf Bargués, el candidat republicà, que defensava que “el debat està entre la clau nacional i les coincidències programàtiques amb les esquerres”. El pacte amb CiU, però, no implica renunciar a un programa d'esquerres, segons Bargués, que assenyala que “el bon pressupost que té Martorell permet fer polítiques socials de qualitat”.
