“ERC em posava condicions que després no ha exigit a Colau”

El primer sentiment és d'una certa tristesa, perquè no hem aconseguit el resultat que volíem i hem perdut l'alcaldia. Per tant, si digués que estic content diria una mentida. Després d'uns dies en què toca pair la derrota, ara estem una situació nova. Com a grup hem de veure com ens ho fem, i com ens tornem a organitzar, per estar preparats per guanyar les properes eleccions. També hem de ser capaços de fer una oposició dura, però constructiva al mateix temps. Deixant clar, però, que volem que la ciutat vagi bé.

Ja es veia un frec a frec. Si se'm pregunta què ha passat, cap de nosaltres es creia que ni el PSC ni el PP caurien tant. I, alhora, a CiU també esperàvem treure algun regidor més. Però tot plegat va molt lligat a la participació. El que sí que és veritat és que a Barcelona s'ha donat un fenomen molt sorprenent, com és que un partit (el PSC) que ha arribat a tenir vint regidors s'ha quedat en quatre. Jo era dels que deia que això passaria. I ha passat. I qui ha absorbit bona part d'aquest vot és Barcelona en Comú (BComú).

Aquí s'han donat múltiples factors. Per una banda, hi ha els grans partits que estan tocats. També hi ha la crisi. És cert que a Barcelona impacta menys, però hi ha gent que ho passa malament. I no només la que està a l'atur, sinó també la classe mitjana que ha perdut poder adquisitiu. I, a més, aquestes eleccions municipals han caigut en un moment en què la discussió, en molts casos, s'ha escapat de les qüestions locals. I això ens ha perjudicat, perquè s'ha donat una situació estranya com és que a les mateixes enquestes que ens deien que podia guanyar BComú, la valoració sobre la ciutat era bona. Hi ha hagut una dissociació entre com funciona la ciutat i la situació política general. I com que les eleccions locals han estat les primeres en aquest context, hem rebut el bolet. I, com a CiU, també hem de reflexionar sobre la poca incidència que tenim en determinats mitjans estatals, com ara Telecinco o La Sexta, que s'han convertit en mecanismes propagandístics molt potents per a Podem i per a la senyora Colau.

Quan tu veus el resultat de les eleccions, dius “hem perdut”. És veritat, però, que hi ha hagut molta gent que m'ha dit que estava equivocat perquè es podia haver fet una alternativa. I la gent que t'ho planteja ho fa de bona voluntat. Però hi ha un problema diferent. ERC deia, i ho va signar, que s'havia de procurar fer alcaldes nacionalistes. És més, ERC juntament amb l'ANC, van fer pressió perquè firmés el full de ruta. I ho vaig fer. I aquests condicionants que m'ha posat a mi, ERC no els ha exigit a Colau. Els els posa per entrar ara al govern. Ja veurem, però, quin paper faran després del 27-S. Jo no veig que el seu relat sigui el mateix de fa un mes i mig.

Barcelona s'endinsa en la situació de l'any 1997, i que va fer que l'aleshores alcalde Pasqual Maragall decidís plegar. Aquell era un context en què el govern estava lligat a certs moviments, que no són representatius de tothom, però que decideixen que manen la ciutat. I, ara, tot això pot acabar amb una entesa entre BComú, ERC i PSC, amb la diferència que els primers són els qui tenen més força.

No, serà constructiva. És el paper que ja vam fer durant vuit anys. La senyora Colau sap que per qüestions de ciutat, serem col·laboratius. Ara bé, serem durs amb aquelles decisions que ens facin perdre competitivitat i activitat econòmica.

Ara tothom diu coses, però després aterres a l'Ajuntament i has de veure què es pot fer i què no. Perquè algunes de les que diuen, no les podran fer.

Doncs que no pots anar a segons quins llocs sense gent de seguretat. Jo tampoc volia tenir-ne enganxada tot el dia al darrere, i mira... O tu pots voler solucionar un desnonament, però una ordre judicial és una ordre judicial. I la llei s'ha de complir. Altra cosa és que tu busquis solucions als afectats.

És complicat. Per començar per una qüestió de temps. Has de cobrir els districtes i les àrees, a no ser que ho facis d'una manera molt diferent. A més, hi ha una normativa molt restrictiva pel que fa a personal que ho complica tot encara mes. I, si a sobre, fixes que no pagaràs més de 2.200 euros... Sobre aquesta qüestió tinc ganes de veure si aquesta és la xifra que cobrarà el nou gerent. Perquè jo no em crec que Jordi Martí vingui aquí a cobrar 2.200 euros al mes, com ja s'ha pogut veure.

Mentiria si digués que no. Jo sempre he cregut en la necessitat de separar política i gestió.
I ho demostra el fet que molts dels gerents del nou govern ja hi són ara. Però quan tu nomenes un polític per fer de gerent, estàs fent una maniobra molt complicada.

La seva actitud m'ha deixat sorprès. L'ANC i tot un conjunt de gent, començant per ERC, no van parar de dir que seria molt greu que no firmés el full de ruta. I ho vaig fer. I, a més, per convicció. Però aquesta actitud de pressió que van tenir amb mi, amb la senyora Colau ha estat just la contrària. I això em deixa parat. Ho entenc, però és un error. LANC ni havia de ser tan insistent amb mi, ni ha de ser tan condescendent amb Colau.

Espero que no sigui així. Però quan veig que el gran gest de la senyora Colau és deixar que la gent del seu grup voti el que vulgui en l'adhesió a l'AMI, doncs home, és un embolic. Alerta a posar a votar segons quines qüestions, per després perdre-ho. I el que em sap greu, i em deixa parat, és que hi hagi gent que ho vegi com un fet positiu per al procés.

No està entre els meus càlculs. Però tampoc és una opció que, si algú dia se'm proposa, digui no d'entrada. Ara, però, aquest no és el meu problema. Ara m'haig de concentrar a fer oposició.

Quan perds, el més important és consolidar l'equip. Ara hem de fer el que ja vam fer al seu dia, com és tenir la garantia que hi ha un conjunt de gent que se la juga de totes totes. S'ha de picar pedra fins a tornar a guanyar. I això exigeix un nucli de gent, que ja saben que jo no els lideraré en la propera elecció, i que, per tant, arribarà un moment que hauran de decidir qui ho fa. Aquesta, però, no és una discussió d'ara, ni d'aquí un any. Dilluns, a les nou del matí, s'ha d'acabar la decepció. Ens hem d'aixecar i venir a treballar per guanyar.

Home, també hi ha els de Jordi Martí, Mercè Homs, Sònia Recasens...

No [riu], però hi ha gent que
està molt ben situada. Hi ha cinc o sis persones que estan
en una situació magnifica, començant pels tinents d'alcalde. Tots. I a més hi ha gent jove, que tenen molt de pes a l'equip, o els presidents de CDC o UDC de Barcelona. I jo el que haig de fer és que se sentin ben cuidats.

No, perquè nosaltres ja hem fet les eleccions. Hem fet un equip conjuntat i no només de gent sòlida, sinó que entre ells s'estimen. Els polítics, en general, han de cuidar més les relacions personals.