Dissabte 13 de juny: hui és festa

Tenia preparada l'habitual columna per al Canyaret i he decidit deixar-la inèdita després de constatar l'acord assolit en les negociacions prèvies a la constitució de la Generalitat. M'havia empleat a fons en criticar severament els líders polítics valencians per l'espectacle vergonyós de les seues disputes de fa uns dies. Afortunadament, sembla ser que en el darrer moment han recuperat el trellat i han rectificat tant el fons de la qüestió com les escandaloses formes exhibides, més pròpies d'una disputa de voltors al voltant d'un cadàver de vaca abatuda, que d'una negociació entre futurs socis d'un govern de coalició en un país civilitzat.

Benvingut, doncs, el canvi d'actituds d'uns i altres. Això ens permetrà gaudir plenament de la nova i esperançadora situació política que ens espera en aquest país i, de pas, de l'elecció del nou alcalde de Silla, sempre motiu de festa, però, en les actuals circumstàncies més que mai.

A Silla ha quallat un acord d'investidura amb mires a formar posteriorment un govern municipal “plural, innovador, progressista i valencianista”, segons el document signat entre Socialistes, Compromís, Silla en Democràcia i Esquerra Unida.

La veritat és que les negociacions no han estat gens complicades. Els quatre grups signants del pacte partien de programes perfectament compatibles i principis semblants: més democràcia, més participació, més solidaritat, lluita contra l'atur, guerra contra la corrupció i traure Silla de l'atzucac en què es troba des de fa anys, tant des del punt de vista material com moral. La pràctica inexistència d'exigències prèvies en forma de personal de confiança i càrrecs retribuïts han lubricat de manera extraordinària les negociacions. Tots són conscients de que no està la cosa com per tirar coets i la severitat en el gasto està molt ben considerada.

En les converses pròpies de la negociació han anat deixant-se caure algunes fites que actuaran com lluminàries marcant el camí de l'austeritat per al nou govern i imprimiran una actuació tossuda i enèrgica en defensa del les famílies més necessitades. El còmput global de les percepcions econòmiques del nou govern per la seua dedicació serà netament inferior al percebut pels que ara han cessat, tot i que són més persones a treballar pel poble. El sou de Vicent Zaragozà es quedarà sensiblement per baix del que cobrava Serafí Simeón. No es consentiran desnonaments de famílies pels bancs, si no hi ha una alternativa prèvia de refugi per a les persones. Les economies que es puguen fer i les hipotètiques millores d'ingressos es destinaran fonamentalment a la protecció de les persones que ho necessiten.

La primera actuació del nou alcalde i la regidora d'afers socials serà, segons ell mateix va anunciar en una entrevista publicada a El Punt abans de les eleccions, una reunió amb el personal de l'àrea corresponent per conèixer l'estat actual de necessitat de les famílies més desafavorides del poble. La crisi continua fent estralls i la recuperació econòmica anunciada per Rajoy és pura entelèquia per a les esquifides butxaques de massa famílies.

Són moments de canvi i, per tant, d'il·lusió. No puc evitar l'evocació de temps passats i comparar-los amb l'actual. Des del punt de vista històric no podem dir que el dia de hui tinga la transcendència d'aquell 19 d'abril de 1979, quan prenguérem possessió la primera corporació de la democràcia. La intensitat emocional experimentada no pot ser mai la mateixa. Però, tot i això, tinc el cor dins d'un puny i note com s'estreny el meu coll tot i no usar corbata. Hem vist de massa prop les orelles del llop per no rebre amb alegria els canvis que ens arriben.

El mes de juny de 1999, ara fa setze anys, Silla va entrar en recessió i les conseqüències encara les estem patint. Hui expira aquell temps i se'ns obri de nou la porta del progrés. Darrere del canvi d'escenari polític hi ha un canvi de valors profund en la societat sillera. La nova fornada de líders polítics locals, les persones que assumiran tot seguit la responsabilitat de governar el poble tenen altres sensibilitats. Han recuperat la visió dels interessos globals i la comunitat està per damunt de les aspiracions personals de qualsevol d'ells. Com fa quaranta anys. Els grups polítics que aporten innovació i entenen el món i el sistema democràtic com una ferramenta de canvi cap a una societat més justa, més solidària, més culta, més humana, han guanyat les eleccions i s'han entès entre ells, per fi, per formar un govern de progrés.

Hui s'obre la porta del futur. Hui és festa.