Cartes sobre la taula

Al president Mas se'l veia distès, amb ganes d'explicar-se però també de jugar. I així és com va actuar en la conversa amb el periodista Iñaki Gabilondo, ahir al vespre, dins el cicle de conferències Instint, al teatre Barts, al Paral·lel. L'escenari, amb tots dos asseguts en tamborets i amb Gabilondo posat en el rol del periodista espanyol que mira amb comprensió el procés sobiranista, convidava a la proximitat. Va ser una conversa en castellà –perquè l'emetien en directe per internet, va precisar Andreu Buenafuente, d'El Terrat, una de les productores promotores de l'acte– i es va centrar molt en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. Una part de respostes del president de la Generalitat es van encaminar a la pedagogia, a l'argumentació de per què hem arribat fins a aquest punt. En aquest punt, això sí, hi va haver esquitxos de relat personal. “Me la vaig jugar al 100% el 9-N i espero acabar aquest procés de la millor manera possible, crec que recullo el parer de molta gent”, va afirmar.

Mas va semblar que feia el gest de posar les cartes sobre la taula de cara a les eleccions plebiscitàries, i va reiterar la seva aposta pel 27-S, amb una idea que ja havia assenyalat darrerament: si no guanya aquestes eleccions, és a dir, si la seva llista no queda com a primera força, independentment que el sobiranisme sumi, Mas plegarà, “tal com han fet els líders britànics”, va comentar. No obstant això, no va arribar a ensenyar totes les cartes. No va revelar un as important, que s'haurà d'aclarir aviat, que és qui haurà d'integrar la seva llista, o si es dirà “la llista del president”. És més, les seves referències a Unió van ser minses, de no voler fer trencadissa. Va comentar que donava “voltes” a la llista amb què es presentaria al 27-S i que veia clar que hauria d'integrar gent de la societat civil. Abans, no s'havia estat de recordar que la llista unitària que va proposar al novembre volia ser, tot i no tenir el suport de la resta de partits, “una eina nova per a una cosa nova”. “I van preferir anar-hi de la forma tradicional...”

En qualsevol cas, va ser molt clar sobre quin és el resultat electoral més necessari. “Amb una majoria justa no tens les mateixes garanties ni la mateixa força per tirar-lo endavant”, va assegurar. Interpel·lat diverses vegades sobre si hi hauria alguna fórmula d'entesa amb l'Estat espanyol que no passés per la independència, si després del 27-S les coses ja serien irreversibles, Mas va fer una altra d'aquelles respostes que mastega a poc a poc i amb claredat: “Quina és l'alternativa? Quin és el preu de la renúncia? No puc afirmar quin és el risc que correm, però el preu de la renúncia és molt més alt; molt sovint el pitjor és no fer res.”

De les cleques que va repartir durant la conversa, una va anar per a Podem, de qui va dir que “debilita el caràcter plebiscitari” del 27-S. “Algunes formacions que apareixen com a noves volen ser bastant indefinides sobre el tema sobiranista i canviar l'eix del debat sobiranista”, va afirmar.

Una altra cleca va anar per la reacció de l'Estat espanyol amb la xiulada al Camp Nou per la final de la copa del Rei. Aquí es va esplaiar i va arrencar un dels aplaudiments més generosos de la nit. Va negar que escoltés la xiulada a l'himne espanyol. Va descriure la seva reacció facial així: “Sí que em divertia una mica veure un estat que havia fet totes les amenaces possibles perquè hi hagués silenci, i aconseguia una xiulada monumental en un camp amb més bascos que catalans.” “Però entén el dolor dels espanyols per la xiulada a l'himne?” –li pregunta Gabilondo. “L'entenc, el mateix que ens dol a nosaltres que durant tres anys de manifestacions, amb 1,5 milions de persones al carrer, ens diguin que allò és una minoria”, va contestar.