Analitzen el comportament electoral a Girona i Ripoll
Un estudi constata que a la capital del Gironès la participació en les catalanes ha superat la de les locals
L'alcalde de Riells i Viabrea ha fet l'anàlisi per al treball de final de grau
Un estudi de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) constata la diferència de percentatge de participació en les eleccions locals i en les catalanes en una desena de ciutats del país, incloent-hi Girona i Ripoll, entre el 1983 i el 1992, i el 2003 i el 2011.
L'autor de l'estudi és un dels alcaldes de la demarcació que han estat reelegits el 24 de maig. Josep Maria Bagot va ser investit, el 13 de juny, com a batlle de Riells i Viabrea, un municipi de la Selva a tocar del Vallès Oriental. La tutora del treball de Bagot ha estat la professora de ciència política de la UIC Casilda Güell.
Sis parelles de comicis
Girona i Ripoll han estat dues de les poblacions analitzades per Bagot, que ha tingut en compte dotze conteses electorals (sis de locals i sis de catalanes). En les sis parelles de comicis [vegeu gràfic], no hi havia més d'un any entre l'un i l'altre perquè l'autor ha volgut que “el context social, polític i econòmic fos el mateix”. Els altres vuit municipis són: Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Alcarràs (Segrià), Balaguer (Noguera), Cabrils (Maresme), Flix (Ribera d'Ebre) i Tortosa (Baix Ebre).
El treball ha permès a Bagot confirmar dues hipòtesis: la diferència de participació en uns comicis municipals respecte a uns de catalans i el transvasament de vots entre partits d'unes eleccions a unes altres. Tant l'un com l'altre, per cert, són considerats comicis “de segon ordre” per més d'un autor, incloent-hi el catedràtic de la UAB i antic conseller Josep Maria Vallès.
Segons el treball El comportament electoral en les eleccions municipals i en les autonòmiques (1983-1992, 2003-2011), als municipis del litoral, a les grans ciutats com ara Girona i als municipis que formen part de cinturons industrials (o àrea metropolitana), “hi ha una jerarquia participativa superior en les eleccions autonòmiques [catalanes]; a la resta de municipis, la participació és superior en les locals”.
A la capital del Gironès, hi ha més de vint punts de diferència entre els dos extrems: el percentatge de les municipals del 2011 (51,7%) i les eleccions al Parlament de Catalunya del 1984 (71,9%). En les locals de fa quatre anys, CiU va posar fi a 32 anys del PSC a l'alcaldia i Carles Puigdemont va rellevar Anna Pagans. En la contesa del 1984, Jordi Pujol i el grup de CiU van guanyar per majoria absoluta a l'hemicicle amb 72 diputats (de 135) i 1.346.729 de vots (i un 46,80% dels sufragis).
A Ripoll, la participació més baixa és la de les eleccions catalanes del 2006 (62,3%), però, en les dues dècades estudiades, les locals han despertat molt d'interès, amb el 75,2% del 1983 com a xifra més destacada. El 8 de maig d'aquell any, el socialista Pere Jordi Piella es va endur el 60,35% dels vots, per davant del 30,02% d'Eudald Casadesús (CiU).
L'estudi de l'alcalde selvatà confirma el vot diferencial o vot dual. “És el votant que canvia de vot segons les eleccions. En les municipals, el PSC puja gràcies al vot propi o, fins i tot, al no decidit o vot convergent. Si puja el PSC a les catalanes, baixa el CiU”, diu l'autor. Aquest fenomen es veu, per exemple, a Girona entre les eleccions municipals del 1983 i les catalanes del 1984.