“Sense diners de l'Estat, ens replantejarem si fem els Jocs”

La veritat és que no. Sí autopressionat per acabar tot allò que ens hem proposat. Vam dir que en aquesta ciutat hi hauria molt inversió pública i ho hem complert, amb prop de 300 milions d'euros d'inversió. Vam dir que la prioritat serien les accions socials, i ho estem complint. Jo crec i espero que aquests quatre anys siguin els de la sortida de la situació crítica i ens n'hem de sortir tots plegats, no només uns quants.

És molt bona; oberta, cordial, sincera i col·laboradora. És veritat que amb la CUP és molt difícil perquè ells, abans de venir-te a veure, ja han marcat posició. Amb la resta es pot parlar i, de fet, hi estem parlant, com demostren les primeres votacions que es van produir després del plenari de constitució.

No sé quines possibilitats hi ha, però jo estic obert. No crec que sigui estrictament necessari per tenir un mandat estable, però estic obert a trobar punts de confluència amb altres forces polítiques i a constituir un govern estable.

Aquell mandat va anar molt bé. Ara és impossible si posen com a condició prèvia i sine qua non formar part de l'AMI, i la independència. Si no, tenim molts punts de coincidència.

No necessàriament, perquè a Tarragona parlem bàsicament de Tarragona. I el resultat de les eleccions municipals indica que s'ha votat en clau local. Per tant, perdríem el nord si pensem que el que volen els ciutadans de Tarragona és que estiguem o no estiguem en el procés.

No és impossible, però no té una translació mimètica a l'Ajuntament. A la Diputació hem pactat perquè creiem que hi ha una gran coincidència d'objectius. Volem que els ajuntaments que s'ho estan passant malament, especialment els mitjans i petits, tinguin suport, i també hem acordat polítiques socials i a favor de l'ocupació. Allà és així i aquí pot ser diferent, o no... Ja ho veurem després del 27-S.

Respecto que ERC faci això, però no entenc que ho diguin ara. Ara ja no estem en el moment zero, estem al 30% o 40% del camí. Estic d'acord que calen garanties financeres i que és possible no fer-los si, hipotèticament, l'Estat no hi posa els diners i les condicions econòmiques no es donen. Sóc el primer que no vol deixar la ciutat endeutada. Però tinc l'obligació de tirar-los endavant perquè crec que són perfectament possibles. I fins ara tothom ha complert, inclòs l'Estat, pel que fa als beneficis fiscals. Què falta? L'aportació de l'Estat i acabar-ne d'arrodonir els patrocinadors. Aquests dubtes no ajuden gens a fer que les marques s'hi animin, s'està fent mal al projecte.

Sí, clar. Si no arriben, o fem un pla B més modest, cosa que no voldria, o es podria fins i tot replantejar si això deixés greument endeutada la ciutat. Jo no vull passar a la història com aquest alcalde. Ara per ara, però, ho descarto, crec que els Jocs es faran. Però no a qualsevol preu.

Entre final de juliol i mitjan agost.

Ara ja no toca això, perquè ja està engegat. La decisió l'hem de prendre els polítics. Els ciutadans no ens escullen perquè els estem preguntant contínuament quan tenim dificultats.

Va ser una proposta de les entitats, que volien que allò fos un equipament per al barri. I perquè estàvem en un punt mort i no teníem sortida: havíem parlat amb tots els operadors per fer un pàrquing convencional, tenim el projecte, i no hi havia manera de tirar-ho endavant.

Els temps judicials són els que són. Puc no estar-hi d'acord, però jo no m'ho puc saltar.

El que vam plantejar és que no suposi més perjudici econòmic ni una gran inversió. La Casa de la Festa l'estem gestionant ara, i ho podem continuar fent igual. Si la volem fer més potent, que sigui un autèntic revulsiu turístic i cultural, llavors sí que la iniciativa privada en la seva gestió hi podria tenir entrada.

Sí, un cop tinguem projecte per al Jaume I, la meva idea és impulsar-lo. És fàcil de fer, sense fer pràcticament obres. Guanyaríem, a més, un passeig amb una terrassa i pèrgola molt gran. Així dignificaria el passeig i, sobretot, no col·lapsaria la Part Alta. La gran errada del projecte Jaume I era fer un pàrquing d'aquestes dimensions dins la muralla.

Està tot obert i, sincerament, no ho sé. Jo vaig fer el que em vaig comprometre a fer: una auditoria que vaig posar en mans de la fiscalia, que ho va enviar al jutjat. Ara és la justícia la que ha de dictaminar. És evident que és un escàndol que una cosa que havia de costar quatre milions n'acabi costant 27. És una autèntica vergonya.

Espero que es pugui inaugurar entre Santa Tecla i Nadal. Les obres d'urbanització de l'entorn estan pràcticament acabades, i aquest estiu es completaran. Paral·lelament, ja s'està parlant amb els paradistes per veure com es produeix el trasllat des de la vela provisional. Pel camí, hem tingut el petit ensurt de la mitjana superfície, el concurs de la qual ha quedat desert. Com que sabem que hi ha tres empreses interessades, ara obrirem un procés negociat.

Quan es parla tan malament d'un projecte i es generen tants dubtes, les empreses privades fan un pas enrere, igual que ens ha passat amb els Jocs del Mediterrani. Ara prefereixen negociar de tu a tu.

Hi afecta, però afecten més els vuit milions de l'Estat que no han arribat mai.

Ja hem aconseguit desencallar el del pavelló Sant Jordi, que era un tema històricament pendent i que serà un epicentre de la ciutat. La recuperació de l'antic sanatori de la Savinosa ha començat a caminar, i el pacte de la Diputació inclou explícitament que aquest projecte no quedi enrere. Tenim la recuperació de la mirada al mar, amb la supressió de barreres arquitectòniques a l'estació. A mitjan termini, apostem per la connexió dels barris amb el centre.

I d'altres m'acusen de, només, donar les culpes a les altres administracions! El que no baixaré mai és la guàrdia amb la defensa de la ciutat de Tarragona. I no sols em queixo, faig accions, però no sóc teatrer. Jo estic fent gestions, discretament. A mi em paguen per treballar, no per fer teatre.

Sí. I abans de final d'any, després de les eleccions, m'asseuré a Tarragona amb el nou ministre de Cultura i el conseller o president de la Generalitat perquè això no quedi aturat. No hi ha dret que un equipament de caire nacional estigui dormint el somni dels justos; o dels injustos, en aquest cas.

Hi estic trucant cada dues o tres setmanes, i exigint que això es faci. És un autèntic escàndol impresentable i imperdonable que no s'hagi prioritzat el tram Tarragona-Castellbisbal, que és al que es va comprometre la ministra de Foment. I ja espero que es canviï de govern, amb aquesta ministra ja no hi parlo més. De les condicions exigides per Tarragona, tothom ens diu que les entenen i les comparteixen, però no les hem signat. Per tant, no me'n puc refiar. Què més podem fer? Amenaçar amb una manifestació? Ja ho vam fer i gràcies a això hem aconseguit les obres de l'estació.

Es licitaran abans de final d'any. El projecte ja està fet, i estaran acabades abans de final de l'any vinent.

A mi m'és igual on aparquin els creuers. El que m'interessa és que entraran i sortiran pel Serrallo, i tots els serveis turístics i de transport seran des de Tarragona i per Tarragona. A més, hi ha el compromís que sigui provisional. La definitiva anirà al costat del port esportiu.

Se'ns ha acabat la paciència. Han tingut totes les oportunitats del món. Ara o ho expropiarem o els obligarem a vendre, ja no em crec que vulguin fer l'hotel. Si reaccionen ara, millor, però aquí el cop de puny era absolutament necessari.

Hi posarem tants recursos com fins ara, però ho concretarem en alguns temes. Farem un seguiment de més a prop de la malnutrició infantil, garantirem que no hi hagi cap desnonament a la força, i també millorarem la disponibilitat d'habitatges de lloguer social.

Al programa de pressupostos participatius es decidirà sobre el pressupost d'inversions, que voreja aquesta xifra. Ho vehicularem a través de consultes i suggeriments a través d'entitats i col·lectius, i amb les federacions i entitats veïnals.

No tenim pressa, perquè no hi ha demanda ni conflicte social. La suspensió de llicències no és vigent, però tothom sap que ens ho prenem amb calma.

Des de fa tres dècades hi ha queixes a tota la ciutat, i ara està molt més ben mantinguda que fa vuit anys. Mai no s'havien fet 3.700 actuacions a la via pública a l'any. Que hi falten coses? Sí. A la Part Baixa, en concret, hi ha passat que hi ha incivisme, i això es resoldrà amb un gran esforç de treball amb les escoles i amb les càmeres de videovigilància, que ja tenim autoritzades. A banda, la proximitat del port també provoca la presència de molts coloms. I no oblidem que al barri hi ha un espai que encara està degradat, el teatre romà i les termes, i per això demano que la Generalitat hi actuï.

El veuria molt bé, però tenim gent molt bona d'aquesta franja d'edat. Ell, Gustavo Cuadrado, Begoña Floria, Ana Santos, Elvira Ferrando, o Carles Castillo... Tinc la tranquil·litat que tenim planter.

Ja sé que no us ho creieu, però no estic per altres aventures. Jo tinc un compromís amb la ciutat, i el compliré.