Pròrroga per a un acord
Mas convocarà la setmana que ve partits i entitats sobiranistes després d'ajornar la trobada prevista per avui
Això permetrà guanyar uns dies per madurar una entesa
Es podria plantejar que ERC entrés ara al govern
Una pròrroga. Partits i entitats independentistes s'han donat uns dies més de temps per madurar un acord que sigui el desllorigador definitiu per sortir de l'atzucac en què sembla instal·lat el sobiranisme. Tot i que el govern no l'havia confirmat oficialment, entre dimecres a la nit i ahir al matí el president Mas havia convocat CDC, ERC, la CUP, l'ANC, Òmnium i l'AMI a una cimera aquesta tarda al Palau de la Generalitat. Les negociacions, segons diverses fonts, anaven bé, i s'interpretava que l'entesa final sobre el format amb què es va al 27-S i els passos posteriors era a tocar, després que les converses a totes bandes s'hagin multiplicat els últims dies. No s'havia de parlar, encara, de noms de la “llista civil”, però aquesta semblava a prop.
Però el govern va rectificar a mitja tarda, i va desconvocar la cimera. La raó oficial, que els representants de la CUP no hi podien ser perquè marxen cap a Castelló, on demà al matí celebren assemblea. De fet Junqueras, que ve de l'Argentina i l'Uruguai, també arribava just. Però és evident que la maniobra també donarà uns dies més a CDC, l'actor que fins ara ha vist amb més reticències una llista únicament amb membres de la societat civil, per trobar la manera de “millorar” la proposta. Si pot ser, sense excloure'n el president Mas. En principi, no s'han tancat en banda a aquesta opció –ja pactada per ERC, la CUP, Òmnium i l'ANC– però volen acabar de definir una contraproposta. Això sí, Mas ha alertat que si no hi ha unitat es reserva el dret de no convocar el 27-S. Un cop s'acabi de definir CDC, s'espera que els contactes discrets continuïn aquests dies, i que la cimera se celebri la setmana vinent.
Poc abans que es conegués la desconvocatòria, la CUP havia emès un comunicat en què es marca el 18 de juliol com a data límit per explorar una entesa, i assenyalava altres causes de la marxa enrere. “No entrarem en una nova dinàmica de cimeres espectacle, com les viscudes en el procés del 9-N, que en diverses ocasions van posar en risc la viabilitat de la consulta”, deia. També es queixava de les “filtracions unilaterals o interessades” per poder tenir cap “debat seriós”, i es mostrava disposada a continuar parlant, si bé demanava a tots els implicats que ho facin “de manera responsable”.
El punt de partida
El repte és trobar una fórmula perquè hi hagi unitat d'acció per a les eleccions a través d'una llista única. Sobre la taula hi ha diverses propostes, però el punt de partida del debat avui, que això sí que es preveia que evolucionaria, havia de ser el plantejament d'Òmnium: una llista sense polítics “en actiu” i un posterior govern amb partits. L'entitat ho planteja perquè així quedi clar que és un referèndum, i si es guanya es podria formar un govern de concentració en què sí que hi hauria representants polítics, tot i que la CUP se n'ha autoexclòs. Segons la idea d'Òmnium, com que el president ha de ser diputat, aquest seria una figura més honorífica, com a Itàlia, i el poder de veritat recauria en una mena de primer ministre, que seria el mateix Mas.
En aquesta línia, la CUP ha anat més lluny i també proposa una candidatura sense polítics, però que el nou Parlament no esculli cap govern i que, al cap d'entre tres i cinc mesos, hi hagi nous comicis constituents, aquests sí amb partits. L'actual govern continuaria en funcions després del 27-S, fins a les noves eleccions. Si aquesta opció agafa força, es podria estudiar que els republicans hi entressin abans, perquè llavors hi podrien continuar quan fos en funcions.
Mas, però, veu el camí amb força interrogants: l'Estat pot impugnar una llista que no esculli cap govern? Què passa si guanya el no i els diputats civils han de passar quatre anys al Parlament? Davant d'aquesta possible alegalitat, voldria esbossar un pla B amb més garanties.Un altre punt de debat és determinar què vol dir ser “polític en actiu”, perquè CDC manté que Mas o Fernàndez, que ja han dit que plegaran, podrien no encaixar en aquest paràmetre i, per tant, anar a la llista.
Trobada Mas-De Gispert
Artur Mas va mantenir ahir diversos contactes al Parlament per definir l'horitzó de les eleccions. Va parlar deu minuts als passadissos amb el líder de la CUP, David Fernàndez, amb qui ja s'havia trobat la vigília. Més discreta va ser la reunió amb la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, amb qui va analitzar l'escenari polític i la crisi que ha trencat CiU. La secretària d'ERC, Marta Rovira, i el coordinador general de CDC, Josep Rull, també van intensificar els contactes. Abans de marxar de viatge a l'Amèrica del Sud, Junqueras i Mas també es van veure divendres passat, segons ha pogut saber aquest diari. El republicà va exposar la proposta d'una llista sense polítics que havia verbalitzat dies abans, però no va haver-hi acostaments.
Avui era un dia emblemàtic perquè fa cinc anys de la manifestació contra la retallada de l'Estatut, el dia en què molts van fer el click i es van passar a l'independentisme. L'acord per mirar de culminar el procés, però, no coincidirà amb l'efemèride.
Margallo critica la llista civil
El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va qualificar ahir de “peculiar” i “confusa” la proposta d'una candidatura civil sense formacions polítiques que ha llançat el sobiranisme i ho va comparar amb un “Barça sense futbolistes”. En aquest sentit, va afegir-hi: “Els que som navegants sabem què acostuma a passar quan navegues sense carta ni brúixola, que al final hi ha situacions en què no hi ha ni certeses ni ordre”. El ministre, que ahir va ser en un acte a Barcelona, va treure-hi importància i va assegurar que si una candidatura unitària obté la majoria absoluta no tindria “cap impacte” en la comunitat internacional.
Pel seu cantó, el titular de Justícia, Rafael Catalá, també va visitar ahir a Barcelona i va criticar que CDC plantegi si Mas és un polític en actiu o no: “Em xoca que algú que es dedica a allò públic no es consideri polític”, va reblar.
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va insistir ahir a desacreditar la idea, i va indicar que una candidatura civil és un “despropòsit”.
