“Ens hauria agradat que Babord entrés al govern”

Quan entres al govern tens una indigestió d'informació i els primers dies serveixen per pair-ho tot. No és fins a la tercera o la quarta setmana que comences a caminar més tranquil. Són dies de molta feina i reunions; i més nosaltres, que tenim tota una història a l'oposició. Quan vam entrar coneixíem part de la casa, però no tot. Tot just ara comencem a respirar.

Semblava impossible per a ERC. El que passa és que vam fer un bon equip i també hi va haver circumstàncies externes, com per exemple el trencament de CiU. A més, també hi va haver una variable en l'àmbit nacional. Aquests tres factors van possibilitar el canvi d'hegemonia política i que aquest canvi el protagonitzés ERC.

El valoro molt bé, perquè GxV ens ha aportat certa experiència al govern i ens ha pogut guiar en aquests primers dies, ja que nosaltres entràvem a la casa amb molta il·lusió però amb poca experiència. Tant en Joan [Roca] com la Núria [Arasa] ens han explicat on podíem incidir més, què era allò prescindible en un primer moment i què es podia abordar passat l'estiu, per exemple. També ens explicaven com ens havíem de moure per la casa, amb quines persones valia la pena comptar, quines s'havien de mimar més...

S'ha de gestionar amb molta cintura, amb molta mà esquerra i, sobretot, amb molta paciència. Has de prendre decisions en acció de govern, llavors vendre-les als grups de l'oposició i buscar allò que s'anomena geometria variable.

Vam estar treballant amb Babord, que per a nosaltres era un actiu important, perquè ens hauria permès sumar onze regidors i tenir una estabilitat. Ells van decidir donar-nos la investidura, confiant que al llarg del mandat s'anirien complint uns punts –per ara s'està fent– i que a partir d'aquí entrarien. Ens hauria agradat que Babord entrés al govern al principi, però, no obstant això, creiem que, si els llaços de confiança es reforcen, és possible que en un futur pugui arribar a entrar-hi o esdevingui un soci més estable.

Sempre és possible una moció de censura, sobretot perquè en quatre anys mai saps què pot passar ni quines circumstàncies polítiques es poden esdevenir perquè s'impulsi una moció de censura. O, també, si hi ha un bloqueig de l'acció de govern, que es pugui plantejar una qüestió de confiança. Nosaltres, evidentment, no creiem que això passi, perquè una moció de censura requereix una situació d'excepcionalitat política que creiem que el municipi no entendria que es fes com a via per accedir a l'alcaldia.

El tema es va acabar solucionant amb molt de diàleg amb els partits de l'oposició, tant amb CiU com amb el PSC com amb C's i Babord. Aquí, històricament, partim d'uns salaris molt baixos. Partim també del fet que és un municipi que té 21.000 habitants i que és gran. Però partim d'una mentalitat d'Ajuntament petit, i no és així. L'Ajuntament de Vilassar de Mar ha crescut, té un pressupost de gairebé 20 milions d'euros, té una SA municipal que arrossega un volum de negoci important i som un consistori gran. Som el cinquè ajuntament del Maresme i el cinquè més important que governa ERC. Per tant, s'ha de canviar de mentalitat i els salaris no estaven adequats a aquesta realitat. Tot i això, els hem continuat mantenint baixos. No obstant això, l'oposició va veure aquí un punt feble del govern i va intentar collar una mica. Tot i això, m'he abaixat el sou un 20%.

Tenim tres grans reptes. El primer és dotar el municipi d'infraestructures culturals, perquè no n'hi ha. El segon repte és en l'àmbit comercial i consisteix a dinamitzar tot el comerç de la zona del mercat municipal, perquè aquest equipament va costar molts diners i és part del deute que tenim com a Ajuntament. Ara és un pol comercial de Vilassar de Mar que hem de saber potenciar i hem de fer que la gent de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils se'l facin seu i vinguin a comprar. El tercer gran objectiu és projectar el municipi a l'exterior amb un producte propi com és la flor i la planta. Volem recuperar el Mar de Flors tal com estava i alhora treballar-hi i convertir-lo en una fira del sector. Volem una fira potent que sigui un referent a la Mediterrània.

Crec que ara és un moment per treballar-hi a fons, perquè molts dels pobles afectats per aquesta via tenen el mateix color polític. Això és una de les qüestions que s'hauran de començar a treballar al setembre. Es tractarà d'enfrontar-nos amb qui calgui perquè pugui ser per fi una via cívica.