“L'acord amb el PSC ha costat, i és estable”

Per a Convergència, van anar molt bé. No ha estat suficient per governar sols amb el nostre programa, però augmentar dos regidors i vots és un gran resultat en un context difícil, atès el gran ventall de partits que s'hi presentaven. Estem satisfets, perquè creiem que la ciutadania ha entès la gestió que vam fer en el mandat anterior. Hem fet el que hem pogut i més. No sols hem endreçat, sinó que hem fet moltes coses, dins del marge pressupostari que tenim.

Ens vam proposar no gastar el que no teníem, i hi havia ben poc. Vam buscar i aconseguir força ajuts externs. I, en aquest sentit, vull destacar el paper de la Diputació de Lleida a tots els municipis. I coses petites d'estructura interna amb diversos eixos.

La configuració del ple és completament diferent. De disset regidors, tretze són nous. També hi ha grups nous. Crèiem que la junta de portaveus havia de prendre més importància, per poder debatre més temes que els que van als plens i, així, poder aportar coses entre tots. Es convocaran mensualment, sense ordre del dia, i el govern proposarà temes. Crec que ens ajudarà a tots plegats a conèixer-nos, a participar i a escoltar.

Ho proposa el govern. Es tracta que la resta de grups en siguin coneixedors abans que un tema avanci i arribi al ple. La voldria ben operativa, entenent que són iguals que les de govern: el que s'hi debat, queda allà, internament, mentre no s'arribi a un acord. Això és bàsic.

En assumptes municipals, pel que he pogut veure en els primers plens, detecto una desconfiança total. Potser és una qüestió de desconeixement i, a mesura que avanci el mandat, desapareix. En aquest moment, però, ho veig difícil, perquè es tradueix en un no. Estem oberts al diàleg.

No. L'acord amb el PSC ha costat molt, però la nostra voluntat és que sigui estable. El que passarà no ho sabem, però ara no ens ho plantegem. Tenim clares les línies de l'acord. És obvi, que en la qüestió nacional, ens situem a anys llum. Som antagònics, però ho entenem i el govern en qüestions municipals anirà a l'una. En la resta d'aspectes, tothom té llibertat per defensar les seves idees.

Ens hem posat d'acord que la política social ha de prevaler, així com la promoció econòmica i el manteniment de les finances. També volem continuar endreçant, perquè les possibilitats de pressupost continuen sent molt ajustades.

Legalment, la minoria et permet aprovar pressupostos per junta de govern, però jo no veia que fos el més desitjable. Per mi, era imprescindible un govern estable, perquè la gestió en aquests temps és molt dura. Fins a la presa de possessió, teníem les portes obertes per veure què oferia la resta. I era que si no els agradava, un pacte d'esquerres, donava. I això no et garanteix poder governar.

Sí. Cultura és una mica l'exemple que hauran de seguir les diverses àrees, amb les seves particularitats. L'àrea d'Atenció a les Persones, en la qual hi ha tres regidors amb un sol fil conductor. L'altra àrea que prendrà gran importància és la de Serveis, en la qual dotarem el manteniment de totes les infraestructures municipals. Ens cal una mica de canvi, perquè el manteniment s'ha de fer des de Serveis i Urbanisme, i els dos regidors s'hauran de posar d'acord. Tot això ens permetrà gestionar millor i saber exactament on som en cada moment.

El viver d'empreses de Cal Trepat era un projecte del mandat d'abans del 2011, i ja tenia fons Feder atorgats. Teníem molta necessitat que el viver comencés a funcionar. Amb pocs diners, s'hi han reubicat algunes subvencions per poder iniciar el viver d'empreses i l'ampliació de la zona comercial. El projecte de la nau 19 quedava ajornat, perquè el mig milió que atorga el Feder l'has de tenir pagat: el del museu del 2012, encara ens l'han d'abonar. Ara s'acaba el 2015 i no volem perdre aquests diners. A més, estem convençuts que hi ha necessitat, perquè els espais actuals ja els tenim plens. En total, seran 12 espais per a empreses.

La llei concursal és molt dura i es veia difícil que un nou soci es fes càrrec de tots els salaris i quotes de la Seguretat Social pendents, que, segons la meva informació, pujaven a 6 milions d'euros. Des del comitè d'empresa asseguren que és més fàcil tancar i tornar a obrir; tot i que els treballadors són conscients que anant a l'atur perdent l'antiguitat, valoren més la possibilitat de tenir una feina. Per tant, si es fa un reset sembla que té més possibilitats.

Per a tots no, i aquest és el drama, però crec que per a una part de la plantilla sí. Ens agafem a això com a taula de salvació.

Tenim diversos projectes que tot just estan en cartera i no es faran aquest 2015. No hem fet la llista de prioritats, sinó que només les hem enumerat. Ara tot just comencem a elaborar-lo. Estem en un moment difícil pressupostàriament, amb poc marge de despesa. Hi ha algunes coses en què tots estem d'acord: pel que fa a inversions, poder cobrir el mercat, fer la carretera de Tàrrega al Talladell, el carrer la Pau... La inversió vorejarà els 700.000 euros. Amb l'aplicació de la regla de la despesa, no pots augmentar més de l'1,02 de l'any anterior.

Els darrers atropellaments no són per la falta del desviament, perquè eren veïns de Tàrrega, a causa d'enlluernaments. El projecte de la C-14 està com estava, perquè puja a 42 milions d'euros. Penso que la C-14 s'hauria de replantejar i proposar un desviament possible. I això es pot fer. Suposo que de menys recorregut. Ja veurem què es pot fer, perquè és clar que volem el desviament dels camions fora del centre de la ciutat.

No, però hi estem instats. Volem buscar-hi una solució més assequible, perquè si esperem que es faci com s'ha previst fins ara per tenir-lo, no hi ha possibilitats pressupostàries per part de la Generalitat. El pressupost per a desviaments de carreteres del govern és d'uns 8 milions... Ens hi podem estar 30 anys, i no volem.

El nou projecte per portar aigua de boca del Segarra-Garrigues sense Tàrrega no tindria sentit, perquè en som els principals consumidors. Però volem remarcar que volem saber el cost de l'aigua. Aquí som els habitants que som, i el projecte s'enllaça també amb la Conca de Barberà, on s'ha de portar l'aigua a una cota més alta i, per tant, més cara. Ho explicaré de la manera següent: volem anar a dinar tots junts, però que cadascú es pagui el seu plat.

Serà complicat de fer-ho entendre, però s'haurà d'entendre. Perquè, entre altres coses, la responsabilitat de l'aigua en alta és de l'ACA, no dels ajuntaments. El compromís del conseller és que el projecte es farà, que es buscarà finançament i que establirem un preu mínim de l'aigua. Tàrrega vol participar en la gestió, perquè l'haurem de fer repercutir i per a Tàrrega té molt poc cost. No podem pagar tots igual. Les necessitats de cada territori són diferents. Volem tenir garantida l'aigua de boca, i el projecte ho permetrà. Ens hi afegim, però amb la condició de saber-ne el preu.

S'apujarà el que és raonable. La del Segarra-Garrigues ja arribarà potabilitzada i n'hauríem de mirar tots els costos. Ben segur que estem disposats a pagar una mica més, però no a duplicar-ne el preu. Aquesta situació se la trobaran tots els municipis, però per a qui avui no té aigua la hi subministren amb camions cisterna; el preu li importa poc. El que li importa és l'aigua.

Moltes. Amb el centre d'atenció primària ens passa una mica com amb la C-14: esperàvem un gran equipament i ara no tenim res. Un dels serveis que fan falta són unes urgències amb quatre o cinc cabines on et puguin fer les primeres atencions. Descongestionaríem les urgències a Lleida per a coses més simples: ara, si et fas un tall a la nit, hi has d'anar. És possible readaptar-lo, i cal fer-hi una ampliació en superfície. S'ha de fer en aquest mandat tant sí com no. L'altre projecte important és cobrir l'Espai Fassina. Sempre es parla que no tenim un gran pavelló firal, però si esperem aconseguir 2 o 3 milions per poder-lo construir... Ara ja invertim 50.000 euros anuals en envelats per a diverses activitats. Amb poc temps ho tindríem amortitzat.