Política

L'autodeterminació, la línia vermella

Homs diu que cap reforma constitucional serà acceptable si no reconeix el dret a decidir de Catalunya

Crida a no fiar-se de les propostes de Madrid

Compte amb els cants de sirena que arri­bin des de Madrid, perquè no són de fiar. El con­se­ller de la Pre­sidència, Fran­cesc Homs, va aler­tar ahir, en la inau­gu­ració de la XLVII Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu, que ningú es deixi temp­tar per la pro­posta d'una reforma de la Cons­ti­tució que el PP ha llançat en els últims dies i que pre­vi­si­ble­ment serà l'eix cen­tral de la pròxima cam­pa­nya elec­to­ral espa­nyola, ja que s'uneix a les que pro­pug­nen els altres grans par­tits d'abast esta­tal: el PSOE, C's i fins i tot Podem. “Com que no sabem què volen pro­po­sar, hi ha lliçons que hem après en aquests deu anys i que hem de tenir pre­sents perquè ningú no tin­gui la temp­tació de des­pis­tar-se”, avi­sava.

Homs, tot reme­mo­rant la tra­jectòria política des del 2005, quan s'estava dis­cu­tint la reforma de l'Esta­tut, va mar­car unes línies ver­me­lles claríssi­mes, començant per una de diàfana: ras i curt, no serà accep­ta­ble cap reforma que no inclo­gui el dret d'auto­de­ter­mi­nació per a Cata­lu­nya. “No con­si­de­ra­rem cap pro­posta que no incor­pori la lli­ber­tat i la democràcia”, va afir­mar. Homs, de fet, no es fiarà de cap plan­te­ja­ment “que no sigui ava­lu­a­ble”, és a dir, que no passi de ser “només parau­les”. “O tenim ins­tru­ments d'auto­go­vern o no hi ha pos­si­bi­li­tat de plan­te­jar polítiques de crei­xe­ment social, econòmic i de pro­tecció de la cul­tura i la iden­ti­tat”, con­cloïa també d'aquest apre­nen­tatge, men­tre advo­cava per la uni­tat per “ser forts i fer-nos res­pec­tar”.

El con­se­ller recor­dava que de l'última vegada que es va modi­fi­car la Cons­ti­tució fa tot just qua­tre anys, quan el PP i el PSOE es van posar d'acord en quinze dies per fixar els límits de dèficit públic, fet que ha supo­sat la “pri­mera pedra” per a la liqui­dació de les comu­ni­tats. “La con­seqüència pràctica és que s'ha liqui­dat l'auto­no­mia finan­cera, i si no hi ha auto­no­mia finan­cera no hi ha auto­no­mia política”, lamen­tava. A més, es quei­xava de la “uni­la­te­ra­li­tat” d'aquesta mesura, igual que la de la sentència del TC sobre l'Esta­tut, l'única a Europa que ha supo­sat que “un esta­tut refe­ren­dat pel poble l'hagi tom­bat un tri­bu­nal” que veu el “braç armat” de l'Estat.

Com­pa­ració amb l'RDA

Homs lamen­tava que l'Estat hagi inter­po­sat una que­re­lla, “petició de presó inclosa”, pel fet de posar les urnes el 9-N, un fet “propi de repúbli­ques bana­ne­res”. “Quan ho expli­ques a fora que­den parats”, resu­mia, tot recor­dant que l'antiga República Democràtica Ale­ma­nya (RDA) també es feia dir “democràcia”...

El con­se­ller va apro­fi­tar l'acte per fer una defensa acèrrima del català davant de qui el vol “sec­ci­o­nar per veure si acaba des­a­pa­rei­xent”. “La uni­tat de la llen­gua aquí es veu expres­sada amb molts accents dife­rents, que no vol dir que siguin llengües dife­rents... A veure si algú ho entén d'una punye­tera vegada!”, excla­mava. Homs, que va garan­tir el suport del govern a l'UCE, con­fia que “a par­tir de l'any vinent” ja es puguin fer uni­ver­si­tats d'estiu “més nor­mals, pròpies d'un país que s'ha pogut alli­be­rar”.

Optimisme a Prada per la difusió del català

El rector de la UCE, Joandomènec Ros, es va felicitar pels canvis de govern recents a les Illes, el País Valencià i Aragó, que obren perspectives molt més esperançadores per a la cultura catalana. El vicepresident del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, va lamentar que s'hagi intentat “arraconar” la llengua en els últims anys amb una “idea provincialista”, i va expressar així el total compromís amb totes les accions de promoció interior i exterior que s'emprenguin. “Tenim la voluntat de refermar la pertinença a una cultura, ens uneix per damunt de tot una llengua mil·lenària”, indicava. Igualment, Claudia Soggiu, presidenta de l'Obra Cultural de l'Alguer, reivindicava en la lliçó inaugural l'aportació que poden fer al conjunt de la llengua catalana des de l'autonomia de l'alguerès. “Tenim la profunda convicció que ser algueresos és la nostra manera de ser catalans”, resumia. Soggiu admetia la “precarietat” de la llengua a la ciutat, però recordava les iniciatives culturals que hi han crescut els últims anys, i la voluntat d'estendre'n un altre cop l'ús social. Per això confia en la voluntat creixent de defensa de les llengües minoritàries, i advocava per l'aplicació de les lleis que l'avalen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.