anàlisi
No dispareu a Schengen!
Festa grossa a cals Le Pen: mai el somni de la ultradreta europea de ressuscitar fronteres interiors com la de la Jonquera no havia estat tan a prop de fer-se realitat. El tractat de Schengen, hostatge habitual del populisme, no sobreviurà sense una política d'immigració i asil comuna, de la mateixa manera que la crisi de l'euro ha demostrat que no hi pot haver unió monetària sense unió fiscal i bancària. Ja fins i tot Angela Merkel dispara contra la lliure circulació de persones, com Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi ho van fer en anteriors crisis migratòries: “Si no hi ha un repartiment equitatiu de refugiats, ens veurem obligats a revisar Schengen”, redobla la pressió la cancellera.
La UE engega el nou curs polític amb els mateixos vicis que abans de l'estiu, com si no hagués après res: una lentitud exasperant, marca de la casa, i un constant tirar-se els plats pel cap. Els ministres d'Afers Estrangers i de Defensa dels Vint-i-vuit han acordat reunir-se d'urgència... el 14 de setembre! D'aquí a dues setmanes, el degoteig de naufragis haurà convertit el Mediterrani en un mar mort i els refugiats sirians que no hagin mort asfixiats en les furgonetes dels traficants ja hauran aconseguit arribar al nord d'Europa. Per evitar el Grexit, rescatar la banca o manifestar-se contra els atemptats de Charlie Hebdo, els líders europeus van ser capaços de mobilitzar-se d'un dia per l'altre i de resistir maratons negociadores de matinada fins a trobar una solució. Però per fer front a la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial no està previst que els caps d'estat i de govern es trobin fins al 15 d'octubre.
“Europa no es construeix aixecant tanques i murs, sinó construint ponts”, defensa Jean-Claude Juncker. Brussel·les renya Hongria per la tanca de 175 quilòmetres que ha construït a la frontera amb Sèrbia, però assegura que no pot prendre cap “mesura legal” perquè la protecció fronterera és una “competència nacional i la seva responsabilitat”, admet la portaveu comunitària. El president de la Comissió Europea va ser el primer a respondre al drama proposant un sistema de quotes obligatòries per repartir els refugiats en funció de la població, el PIB i l'atur de cada estat membre, però la majoria dels governs, amb l'espanyol al capdavant, se li van tirar a sobre. Tot i això, el pla conjunt que Merkel i Hollande presentaran als seus socis en els pròxims dies inclourà aquest repartiment. La cancellera porta la veu cantant, com amb la crisi grega: Alemanya paga la factura més alta pels rescats de l'euro i és també, amb molta diferència, el país que més refugiats rep.
Més de 400.000 persones han demanat asil a la UE en el primer semestre del 2015. I quatre de cada deu (170.000) ho han fet a Alemanya, que accepta el 43% de les peticions. L'allau en el conjunt de l'any es podria disparar fins a 800.000 persones: se superarien les 700.000 del 1992 per la guerra als Balcans i la descomposició de l'URSS.
Bulgària és el país que, proporcionalment, més sol·licituds d'asil accepta: el 93%. Hongria, en canvi, que després d'Alemanya és el que més peticions rep, només n'accepta una de cada deu.
