La UE aprova repartir 40.000 refugiats de Grècia i Itàlia

Els ministres de l'Interior de la Unió Europea han aprovat distribuir un primer grup de 40.000 refugiats arribat a Grècia i Itàlia. La decisió suposa la confirmació oficial del pacte que ja s'havia assolit el mes de juliol, i s'aplicarà a persones amb una “necessitat clara de protecció internacional” que hagin arribat o arribin entre el 15 d'agost d'aquest any i el 16 de setembre del vinent en aquests dos països europeus. Cada estat rebrà 6.000 euros per acollit. “Ara que el consell discuteix mesures addicionals d'emergència, és molt important veure que aquest primer mecanisme està en marxa i comença a tenir efecte”, ha dit el ministre de la presidència de torn luxemburguesa, Jean Asselborn.

La decisió del Consell d'Afers Interiors d'aquest dilluns permetrà que els primers refugiats puguin arribar als seus països d'acollida “aviat”, segons el Consell. L'acord és per acollir 40.000 persones, tot i que només hi ha xifres de repartiment entre països per a 32.256, i la resta es decidiran abans de finals d'any. Després d'aquest primer pas, cal ara també que els estats discuteixin el gruix de les mesures proposades per la Comissió Europea arran de la crisi dels refugiats d'aquest estiu. Brussel·les vol que en total es reparteixin entre els 28 estats membres 160.000 refugiats, els 40.000 acordats aquest dilluns i 120.000 persones més.

El Govern espanyol acollirà 1.300 persones del primer grup de 40.000 refugiats proposats per la Comissió Europea, tot i que Brussel·les li demanava que en rebés 4.288. Si finalment tiren endavant els plans addicionals de la CE, li correspondrien 15.000 refugiats més del sistema de quotes per arribar als 120.000 refugiats addicionals. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit aquest dilluns que Espanya podria acollir en el proper any 35.000 persones, entre els compromisos europeus i les persones que demanin asil directament a Madrid.

El Regne Unit i Dinamarca no participen del sistema de repartiment de refugiats, mentre que Irlanda, que s'hi podria negar segons els seus tractats amb la UE, ha decidit acollir-se.