L'efecte contagi

Gua­te­mala viu una nit de revol­tes i dis­tur­bis. És la mati­nada del 14 de setem­bre del 1821 i la gent crida “Inde­pendència o mort!” Aquests van ser els ins­tants deci­sius abans que la capi­ta­nia gene­ral de Gua­te­mala junt amb les seves cinc províncies i intendències es declarés inde­pen­dent del vir­reg­nat de la Nova Espa­nya per ini­ciar el seu camí de cons­trucció naci­o­nal. Això pas­sava avançat el segle XIX, però tot havia començat uns quinze anys abans.

Per tal de finançar les guer­res de la Corona a Europa, l'imperi espa­nyol va deci­dir esca­nyar econòmica­ment les elits cri­o­lles a Lla­ti­noamèrica, que d'aquesta manera també per­dien poder d'influència. El que no van pre­veure els borbònics és que això sig­ni­fi­ca­ria l'espurna quasi defi­ni­tiva del desig d'eman­ci­pació dels cri­olls.

La inde­pendència dels països cen­tre­a­me­ri­cans va resul­tar ser un dels epi­so­dis més indi­ca­tius de la pèrdua de con­trol admi­nis­tra­tiu i mili­tar dels vir­reg­nats espa­nyols. El debi­li­ta­ment de les tro­pes espa­nyo­les després de l'ocu­pació fran­cesa a la península i la influència libe­ral de la il·lus­tració a cer­tes capes de la població es van con­ver­tir a poc a poc en l'impuls de canvi a l'Amèrica Cen­tral. Tan­ma­teix, el fet que des­en­ca­de­na­ria l'alli­be­ra­ment de la capi­ta­nia gene­ral de Gua­te­mala va ser conèixer el tri­omf alli­be­ra­dor al país veí ager­ma­nat: Mèxic (1821).

Tot i acon­se­guir alli­be­rar-se sense exces­si­ves bata­lles –a diferència del Perú–, el procés d'inde­pendència cen­tre­a­me­ri­cana va ser un procés força dila­tat a causa de la certa esta­bi­li­tat de què gau­dien aques­tes regi­ons més sep­ten­tri­o­nals (Costa Rica, El Sal­va­dor, Gua­te­mala, Hon­du­res i Nica­ra­gua). Aquesta rela­tiva calma va ser inter­rom­puda en tres oca­si­ons des­ta­ca­des: les revol­tes a Nica­ra­gua i a San Sal­va­dor, i la cons­pi­ració al con­vent de Belén de l'any 1813.

Quan les idees de la il·lus­tració van començar a ger­mi­nar entre les capes soci­als, van néixer els pri­mers movi­ments inde­pen­den­tis­tes. A San Sal­va­dor, els cri­olls van començar a poten­ciar l'edu­cació dels seus fills, que serien els pro­ta­go­nis­tes de la revo­lució del 1811, lide­rada per les mino­ries cul­tes del país i amb un impor­tant suport dels sacer­dots. Aquest suport eclesiàstic al movi­ment d'alli­be­ració va com­mo­ci­o­nar els sec­tors més con­ser­va­dors, ja que l'Església es con­si­de­rava un aliat ferm de l'imperi espa­nyol. Els sacer­dots José Matías Del­gado i els ger­mans Vicente, Manuel i Nicolás Agui­lar van ser els pro­ta­go­nis­tes i líders de l'ano­me­nat Pri­mer Crit d'Inde­pendència del 1811. Tot i que no va pros­pe­rar, aquest va ser el pri­mer avís als interes­sos borbònics.

Quan els ger­mans de Chi­a­pas tri­om­fen el 1821, Gua­te­mala diu prou i es deixa aco­llir per l'Imperi Mexicà. La ines­ta­bi­li­tat i el caos reg­nen a l'Amèrica Cen­tral durant dos anys però aviat es for­men les Províncies Uni­des d'Amèrica Cen­tral, i Gua­te­mala ho apro­fita per decla­rar de nou la inde­pendència, aquest cop defi­ni­tiva.