“El PP és la marca blanca de Ciutadans”

En les reu­ni­ons que man­te­nim amb dife­rents sec­tors de la soci­e­tat, hi ha un sen­ti­ment comú que cal can­viar les coses i que Ciu­ta­dans és una de les grans opci­ons de canvi. El nos­tre eslògan és Una nova Cata­lu­nya per tot­hom i argu­men­tem cada pro­posta. Per exem­ple, en matèria d'edu­cació, pro­po­sem guar­de­ries uni­ver­sals i públi­ques i lli­bres de text per als esco­lars gratuïts. I expli­quem com ho farem: eli­mi­nant totes les par­ti­des que la Gene­ra­li­tat, des d'un prin­cipi par­ti­tocràtic, des­tina a ali­men­tar el sen­ti­ment inde­pen­den­tista. El 28 tenim l'opor­tu­ni­tat de fer, d'una vegada per totes, un gran govern català amb Inés Arri­ma­das al cap­da­vant. El nos­tre objec­tiu és recons­truir els vin­cles de Cata­lu­nya din­tre d'Espa­nya i din­tre d'Europa.

En el debat de dimarts a TV3, es va veure que l'únic par­tit que fa pro­pos­tes és Ciu­ta­dans. Va ser una llàstima veure com Lluís Llach per­dia part del pres­tigi que l'honora com a músic i com a can­tau­tor. I no entenc com s'ha dei­xat uti­lit­zar per repre­sen­tar la can­di­da­tura de Junts pel Sí. Uti­lit­zen la seva imatge per tirar enda­vant la can­di­da­tura del sen­ti­ment. Però amb sen­ti­ments no es governa; es governa amb pro­pos­tes i amb pro­grama. I també vaig escol­tar el senyor Millo defen­sant el prin­cipi d'ordi­na­li­tat. Aquesta ordi­na­li­tat que el PP s'ha tret de la màniga, perquè si el senyor Millo con­sultés el dic­ci­o­nari de la RAE veu­ria que aquesta paraula no exis­teix, és la mateixa que manté el greuge com­pa­ra­tiu entre ter­ri­to­ris. Nosal­tres defen­sem l'equi­tat i la redis­tri­bució, que vol dir garan­tir el con­cepte fina­lista a la per­sona, en ser­veis soci­als, edu­cació, sani­tat, vis­qui a l'auto­no­mia que vis­qui dins d'Espa­nya.

El senyor Millo i el PP són en aquests moments la marca blanca de Ciu­ta­dans; una marca que ha estat des­vir­tu­ada en el temps pels seus pro­pis diri­gents. Una marca que ha aban­do­nat els valors que havia defen­sat en altres èpoques dei­xant orfe el seu elec­to­rat.

Nosal­tres no fem política per der­ro­tar els dipu­tats d'altres par­tits, sinó que fem política per a la ciu­ta­da­nia. No tre­ba­llem en l'àmbit de la par­ti­tocràcia, és a dir, en interès del par­tit. És evi­dent que tenim votants que en altres moments han votat altres opci­ons polítiques com el PP o el PSC o gent d'UDC. Però els vots que tin­drem seran per la con­fiança que genera el nos­tre pro­jecte.

No és que no les tin­guem en compte, sinó que cre­iem que tal i com volen arri­bar alguns a la inde­pendència, incom­plint l'orde­na­ment jurídic, és un impos­si­ble. I els que ho pro­mo­uen ho saben. I han anat ali­men­tant un sen­ti­ment inde­pen­den­tista amb una pluja fina que també els han permès, i això també és denun­ci­a­ble, els governs del PP i del PSOE amb el canvi sis­temàtic de cro­mos. Així que tot el res­pecte cap a la per­sona que se sent naci­o­na­lista. Però pel que fa a la ide­o­lo­gia del naci­o­na­lisme, ens tro­ba­ran de cara expli­cant tot el que com­porta, tot allò que no expli­quen els que estan per la inde­pendència.

Les con­seqüències econòmiques que supo­sa­ria la inde­pendència a par­tir dels aran­zels. Si les empre­ses cata­la­nes han de començar a pagar aran­zels dei­xa­ran de ser com­pe­ti­ti­ves. I això podria redun­dar en una bai­xada de qua­li­tat de tot el que es pro­du­eix a Cata­lu­nya i una bai­xada dels sala­ris dels cata­lans. Quan par­len de la inde­pendència com a solució, és fona­men­tal que sur­tin i que expli­quin la con­seqüència del minut u d'això que inten­ten ven­dre.

M'estimo la meva terra, Cata­lu­nya, i no m'agra­da­ria veure un esce­nari de tren­ca­ment i d'una situ­ació d'inflexió de con­seqüències ini­ma­gi­na­bles. Men­tre uns tre­ba­llen per tren­car la con­vivència, nosal­tres con­ti­nuem per man­te­nir-la i cui­dar-la. Si surt una majo­ria inde­pen­den­tista, el que haurà de fer és posar-se imme­di­a­ta­ment a tre­ba­llar des del Par­la­ment i fer totes les polítiques pos­si­bles per millo­rar la vida dels cata­lans. No hi ha més. El viatge cap a Ítaca s'acaba en el moment en què s'acaba l'eslògan de la inde­pendència. El ple­bis­cit no exis­teix.

A par­tir del 28 hau­rem d'ana­lit­zar les dades i començar a par­lar del futur per a Cata­lu­nya. Si s'ha de fer un front comú, hau­ran de ser els del PP i els del PSC els que hau­ran de venir a par­lar amb Ciu­ta­dans. De tota manera no ens pre­sen­tem per que­dar-nos a l'opo­sició, sinó per gover­nar Cata­lu­nya a par­tir del dia 28. Hi ha una majo­ria de cata­lans que ani­ran a les urnes a dir que ja en tenen prou.

El que em trans­met la ciu­ta­da­nia és que hem arri­bat a un punt d'inflexió i hi ha molta gent que con­fessa que feia molts anys que no anava a votar perquè la política i els polítics els havien des­gas­tat, amb men­ti­des sis­temàtiques, i aquesta vegada hi ani­ran. No sé què vota­ran. I l'únic que els demano és que sur­tin i votin.