Política
ROGER TORRENT
NÚMERO QUATRE DE LA LLISTA DE JUNTS PEL SÍ A LA DEMARCACIÓ DE GIRONAC
“A partir del 28-S hem de sumar més complicitats”
“Tenim un full de ruta per als propers divuit mesos. Més enllà hi haurà unes eleccions constituents amb partits normals amb ideologies, matisos i punts de vista diferents”
“Entenc que la CUP no se sumés a Junts pel Sí, però no ho comparteixo. M'hauria agradat una llista amb totes les entitats i forces que reclamen el sí. Dit això, espero que els vagi bé”
La independència és més a prop que mai, però hem d'acabar de pedalar
perquè això passi
perquè això passi
Tenir totes les eines d'un estat permetrà resoldre dèficits que tenim, i que no són normals
No tolerarem que aquells que ens han impedit la consulta ens diguin ara com hem de comptar
Roger Torrent és el primer membre d'ERC en la llista per Girona de Junts pel Sí. És alcalde de Sarrià de Ter des del 2007 i és diputat al Parlament.
Una piulada seva del 23 d'agost deia: “Honor, privilegi i responsabilitat de ser en aquesta llista. Som gent diversa per un objectiu comú.” Queda clar com se sent, però sobta veure'l en unes eleccions nacionals fent campanya al costat de gent de CDC. Fins a quin punt s'hi sent còmode?
Ho portem bé. És evident que no és habitual que ens posem d'acord per anar a una mateixa candidatura. És excepcional, com el moment que vivim. Les relacions són bones, i fer campanya conjuntament amb en Carles Puigdemont és molt positiu. Tots treballem per un objectiu, ho tenim molt clar i per tant no hi ha cap problema.
Les coincidències són absolutes?
Són absolutes en el sí, i tenim un full de ruta que compartim per als propers divuit mesos. Més enllà hi haurà unes eleccions constituents amb partits normals amb ideologies, matisos i punts de vista diferents. Per tant, ja hi haurà temps per donar-hi l'accent ideològic. Ara són eleccions plebiscitàries.
Pel que fa al seu cap de llista, en Lluís Llach, quina impressió en té després d'aquests dies de campanya?
Molt bona. S'hi ha implicat, ha donat la cara i està treballant molt. Ha entès que era un motor important de la candidatura i n'està exercint el lideratge. Ell mateix ha dit que comparteix projecte amb gent a qui no ha votat mai. Però li és igual, perquè té molt clar que l'objectiu l'hem d'assolir entre tots.
No s'ha sumat a la coalició la CUP. Entén els seus motius?
Els entenc, però no ho comparteixo perquè m'hauria agradat que hi haguessin sigut. M'hauria agradat una llista amb totes les entitats i forces que reclamen el sí. Dit això, desitjo que a nosaltres ens vagi molt i molt bé, i que a ells els vagi bé. Com més bé vagi als del sí, millor.
Encara que vostès tinguin majoria absoluta, caldrà arribar a un acord postelectoral amb la CUP a fi que l'independentisme sigui més fort?
Evidentment. Amb la CUP segur que haurem de treballar-hi i col·laborar-hi. Però no només amb ells, sinó amb tots els altres que avui no defensen explícitament el sí. A partir del 28 de setembre voldrem que comparteixin tot o part del trajecte amb nosaltres. Hem intentat sumar complicitats abans de les eleccions, i esperem sumar-ne més a partir de l'endemà.
Els acords amb candidatures que ara no són explícites amb el sí no pot implicar que hagin d'assumir noves renúncies? Potser no s'entendrà un cop els ciutadans hagin parlat a través de les urnes.
No, no. Si guanyem les eleccions, el mandat de la ciutadania serà clar i per tant no es pot alterar. És clar que amb la CUP compartim un objectiu claríssim. Amb els altres potser no compartim la globalitat del projecte per al nostre país, però sí que alguns elements concrets del programa i el full de ruta els compartim. Per tant, haurem de col·laborar no només amb la CUP, sinó amb els altres que a partir del 28 de setembre se sumin a aquest projecte.
La divisió del vot independentista va generar molt debat en els mesos previs a la campanya. Ara que hi estem immersos, com ho veu? No haver anat junts pot ser contraproduent per assolir la independència?
Jo crec que no. Insisteixo que m'hauria agradat anar junts, perquè hauria estat una demostració més clara que sumàvem tots els esforços per un objectiu concret, i aquests esforços anaven des de l'esquerra més alternativa fins a la dreta i, per tant, sumàvem tots els matisos. No va poder ser. Però tot i això el fet que la CUP no vagi a la llista de Junts pel Sí no restarà vots. En tot cas, potser, servirà per estirar-ne alguns que d'una altra manera potser no hauríem aconseguit. Per això crec que serà bo que ens vagi bé a totes les candidatures del sí.
Ha manifestat moltes vegades que tota la seva vida ha estat independentista. És un somni que es podria fer realitat aviat.
Si més no ho veig més a prop que mai. És evident que hem de continuar treballant fins al 27 de setembre, i a partir de l'endemà també. Fins que no hi hagi una majoria clara no podem dir que això està assolit. Però en tot cas segur que mai no ha estat tan a l'abast. Per tant, hem d'acabar de pedalar perquè això passi. Si m'haguessin dit fa set, vuit, deu anys que seríem on som ara, probablement no m'ho hauria cregut. Hem evolucionat molt ràpid. S'ha sumat molta gent a la causa que Catalunya sigui un estat.
Hem parlat molt de què s'hi juga el país en aquestes eleccions. Però, fent una mica més estret el focus, què s'hi juguen les comarques gironines?
S'hi juguen molt, com el conjunt del país. La migradesa de recursos que té la Generalitat i la incapacitat per exercir moltes de les competències que hauríem de tenir afecten clarament els gironins. En multitud de coses. Des del Trueta fins a les infraestructures ferroviàries i les viàries ens afecten diàriament. En aquests aspectes, especialment els últims anys, les comarques gironines han estat molt oblidades. Per tant, és evident que tenir totes les eines d'un estat permetrà resoldre dèficits que tenim, i que no són normals.
Un sector de la societat catalana que pot tenir por d'un trencament no pactat amb Espanya és l'econòmic. Hi ha riscos per a l'economia gironina si es consuma el trencament no negociat amb l'Estat?
En absolut. De fet, si volem més recursos i més competències és precisament per prendre decisions i poder fer efectives accions que afavoreixin també el teixit productiu de les nostres comarques. Ara no ho podem fer tant com voldríem. A més, les empreses gironines són de les que més exporten i això continuarà sent així perquè l'exportació depèn del treball, el preu i el producte que s'ofereix, no de l'estat des del qual es fa.
N'hi ha prou amb una majoria d'escons per fer la independència o és necessari també tenir més de la meitat dels vots?
Crec que assolirem les dues coses. Tot i això, cal recordar que fem eleccions al Parlament perquè no hem pogut fer el referèndum que volíem fer. Per tant, no tolerarem que tots aquells que ens han impedit tots aquests anys que féssim una consulta legal ara ens diguin que hem de comptar d'una manera o d'una altra. Comptarem els escons i si tenim majoria tirarem endavant les accions detallades al full de ruta, que en els propers divuit mesos ens portarà a la proclamació de la independència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.