“A partir del 28-S hem de sumar més complicitats”

Ho portem bé. És evident que no és habitual que ens posem d'acord per anar a una mateixa candidatura. És excepcional, com el moment que vivim. Les relacions són bones, i fer campanya conjuntament amb en Carles Puigdemont és molt positiu. Tots treballem per un objectiu, ho tenim molt clar i per tant no hi ha cap problema.

Són absolutes en el sí, i tenim un full de ruta que compartim per als propers divuit mesos. Més enllà hi haurà unes eleccions constituents amb partits normals amb ideologies, matisos i punts de vista diferents. Per tant, ja hi haurà temps per donar-hi l'accent ideològic. Ara són eleccions plebiscitàries.

Molt bona. S'hi ha implicat, ha donat la cara i està treballant molt. Ha entès que era un motor important de la candidatura i n'està exercint el lideratge. Ell mateix ha dit que comparteix projecte amb gent a qui no ha votat mai. Però li és igual, perquè té molt clar que l'objectiu l'hem d'assolir entre tots.

Els entenc, però no ho comparteixo perquè m'hauria agradat que hi haguessin sigut. M'hauria agradat una llista amb totes les entitats i forces que reclamen el sí. Dit això, desitjo que a nosaltres ens vagi molt i molt bé, i que a ells els vagi bé. Com més bé vagi als del sí, millor.

Evidentment. Amb la CUP segur que haurem de treballar-hi i col·laborar-hi. Però no només amb ells, sinó amb tots els altres que avui no defensen explícitament el sí. A partir del 28 de setembre voldrem que comparteixin tot o part del trajecte amb nosaltres. Hem intentat sumar complicitats abans de les eleccions, i esperem sumar-ne més a partir de l'endemà.

No, no. Si guanyem les eleccions, el mandat de la ciutadania serà clar i per tant no es pot alterar. És clar que amb la CUP compartim un objectiu claríssim. Amb els altres potser no compartim la globalitat del projecte per al nostre país, però sí que alguns elements concrets del programa i el full de ruta els compartim. Per tant, haurem de col·laborar no només amb la CUP, sinó amb els altres que a partir del 28 de setembre se sumin a aquest projecte.

Jo crec que no. Insisteixo que m'hauria agradat anar junts, perquè hauria estat una demostració més clara que sumàvem tots els esforços per un objectiu concret, i aquests esforços anaven des de l'esquerra més alternativa fins a la dreta i, per tant, sumàvem tots els matisos. No va poder ser. Però tot i això el fet que la CUP no vagi a la llista de Junts pel Sí no restarà vots. En tot cas, potser, servirà per estirar-ne alguns que d'una altra manera potser no hauríem aconseguit. Per això crec que serà bo que ens vagi bé a totes les candidatures del sí.

Si més no ho veig més a prop que mai. És evident que hem de continuar treballant fins al 27 de setembre, i a partir de l'endemà també. Fins que no hi hagi una majoria clara no podem dir que això està assolit. Però en tot cas segur que mai no ha estat tan a l'abast. Per tant, hem d'acabar de pedalar perquè això passi. Si m'haguessin dit fa set, vuit, deu anys que seríem on som ara, probablement no m'ho hauria cregut. Hem evolucionat molt ràpid. S'ha sumat molta gent a la causa que Catalunya sigui un estat.

S'hi juguen molt, com el conjunt del país. La migradesa de recursos que té la Generalitat i la incapacitat per exercir moltes de les competències que hauríem de tenir afecten clarament els gironins. En multitud de coses. Des del Trueta fins a les infraestructures ferroviàries i les viàries ens afecten diàriament. En aquests aspectes, especialment els últims anys, les comarques gironines han estat molt oblidades. Per tant, és evident que tenir totes les eines d'un estat permetrà resoldre dèficits que tenim, i que no són normals.

En absolut. De fet, si volem més recursos i més competències és precisament per prendre decisions i poder fer efectives accions que afavoreixin també el teixit productiu de les nostres comarques. Ara no ho podem fer tant com voldríem. A més, les empreses gironines són de les que més exporten i això continuarà sent així perquè l'exportació depèn del treball, el preu i el producte que s'ofereix, no de l'estat des del qual es fa.

Crec que assolirem les dues coses. Tot i això, cal recordar que fem eleccions al Parlament perquè no hem pogut fer el referèndum que volíem fer. Per tant, no tolerarem que tots aquells que ens han impedit tots aquests anys que féssim una consulta legal ara ens diguin que hem de comptar d'una manera o d'una altra. Comptarem els escons i si tenim majoria tirarem endavant les accions detallades al full de ruta, que en els propers divuit mesos ens portarà a la proclamació de la independència.