“La DUI és un desastre que ens allunyaria d'Europa”

Què volem? Sortir d'aquest embolic amb una proposta coherent, sensata i possible que doni a Catalunya la màxima llibertat possible. I tot això en un context molt difícil i complicat, és cert. Nosaltres entenem que quedar-nos com estem seria un gravíssim error, que és el que defensen uns, com ara el PP i Ciutadans, i per l'altre costat pensem que una declaració unilateral d'independència seria un desastre que ens allunyaria d'Europa i de la moneda única. Per això el PSC es presenta amb un programa per governar. Com deia, defensem treballar des del diàleg per assolir la màxima llibertat per a Catalunya.

Doncs el reconeixement dels drets històrics, la llengua i la cultura, que és cert que han estat amenaçats aquests darrers anys pel govern del PP, així com també en temes competencials, en el sentit d'assolir per part de l'Estat el compromís d'invertir en les infraestructures necessàries, clau i estratègiques perquè Catalunya pugui ser encara més del que és un gran motor social i econòmic.

Algunes coses estan canviant; és més, penso que ja han començat a canviar, i això s'ha de tenir en compte i molt. És un començament que ens fa veure que és possible arribar a acords.

En tot cas, penso que és gràcies al procés polític general que s'està donant a Catalunya i al mateix Estat.

Sense anar més lluny, donem un cop d'ull a les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua pròpia, les quals ja han començat a canviar. I aquests són els nostres aliats. Francina Armengol, presidenta a les illes Balears, va derogar el decret de trilingüisme i, a més, va demanar la reincorporació a l'Institut Ramon Llull, i això no són coses menors. El mateix podem dir dels presidents de les comunitats de València i Aragó, Ximo Puig i Javier Lambán; aquest darrer va anunciar la derogació de la ignominiosa llei de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental, la famosa Lapao. La qual, per cert, a Catalunya, quan va ser aprovada, va haver-hi una reacció totalment contrària, però ara penso que no s'ha felicitat molt, el que es diu molt, el president aragonès per aquesta decisió. Amb això el que vull dir és que es demostra que una Espanya diferent és possible i ja ha començat. Serà fàcil? No! A més, cal fer entendre que la problemàtica no es resol amb més recursos econòmics, com ara el pacte fiscal, sinó que el que cal és buscar una solució política. Són visions divergents: mentre que el PP i Ciutadans han volgut resoldre el conflicte que té Catalunya, però que no oblidem que també té Espanya en conjunt, via judicial, altres ho volen fer saltant-se la llei. Les dues visions no són la solució. Els problemes polítics s'han de resoldre fent política. Se'n pot dir federalisme, que és el que nosaltres posem sobre la taula, que a més és el model imperant a la majoria de països més avançats. No tots aquests són iguals, cert, però funcionen.

Quin referèndum? Quan es parla del dret a decidir, que nosaltres respectem i, a més, hi estem d'acord, ens agradaria que fos sobre si es vol una relació federal amb l'Estat o amb els pobles d'Espanya, fet que implica el reconeixement de Catalunya com a nació amb tots els sentits, polític i jurídic, però des del federalisme. Hem tingut una Constitució d'èxit, però aquesta ara com ara ja no serveix per resoldre molts problemes, entre els quals l'encaix de Catalunya a Espanya.

Sí, perquè el que intentem explicar és que el 28-S s'ha de continuar governant el país. No podem estar un any i mig pendents de les estructures d'estat, com ens diu el senyor Llach. Hi ha onze mil criatures que no tenen garantit cap àpat al dia. S'ha de continuar fent polítiques, i per això nosaltres fem una proposta des del punt de vista nacional, però des de l'esquerra. I preguntant al cap de llista de Junts pel Sí a Girona, Lluís Llach, sobre temes concrets de les comarques gironines, va reconèixer que no tenen programa ni propostes per resoldre el problema dels ciutadans, que mereixen saber qui voten i per fer què. Hem fet un esforç important per definir-nos, fins i tot en temes polèmics perquè aquest país té molts temes pendents de resoldre. I per què? Doncs per la inoperativitat del senyor Mas. Durant aquest temps no s'ha inaugurat cap escola, el CAP de l'Escala segueix amb el risc, per dues vegades, de privatitzar l'àrea bàsica. Lluís Llach no es defineix, no diu si són d'esquerres o de dretes, nosaltres sí que ho fem.

Som d'esquerres i busquem un pacte nacional amb fermesa i rotunditat, procurant la màxima llibertat i que es reconegui que som un nació.

Penso que no s'hi arribarà. Aquests dies Artur Mas està dient una cosa que és absolutament ambigua; ens està dient que s'ha d'entrar en un període de negociacions amb l'Estat. La meva pregunta és: per fer què? Pretén negociar amb l'Estat espanyol la independència de Catalunya? Això és absolutament impossible en el marc legal i europeu. Negociar una altra cosa? Bé, doncs, benvinguts al club. El que veig és que hi haurà frustració de molta gent que s'ha cregut que això de marxar d'Espanya era només una solució cordial i adéu. Això no és ni serà així. I si fos així, l'endemà, què? Sabem perfectament que més enllà del sentiment i del desig les coses es fan amb un pla. I m'agradaria saber quin és aquest pla per declarar una DUI i que sigui efectiva. Bé, es pot fer en el Parlament, però què tindrà des del punt de vista pràctic? Entenc que la solució és la nostra, la federal.