Un món local sobirà
Els alcaldes s'inclinen, als esmorzars d'Alcaldes.eu, per la construcció d'un nou estat català per davant de la dependència de Madrid
Es queixen de l'ofec econòmic i de la retallada de competències que han suportat els últims anys
Sobirans o dependents? Aquest és el lema sota el qual ahir es va celebrar un nou esmorzar d'Alcaldes.eu –amb la col·laboració d'El Punt Avui– per debatre el paper que tenen els ajuntaments i el municipalisme en el procés català. La conclusió de les intervencions dels ponents és que a l'Estat espanyol ja no hi ha res a fer, amb una política econòmica que ha buidat les arques tant de la Generalitat com del món local i que ha repercutit en els serveis que perceben els ciutadans. Per tant, la solució unànime ahir era preparar les estructures d'un nou estat català.
L'única veu discrepant en aquesta posició va venir de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va reivindicar el paper de les ciutats i dels municipis com les estructures més estables i amb més futur que les mateixes nacions o els estats. Segons el batlle lleidatà, crear un estat independent no té perquè suposar una nova visió del municipalisme. “Si es construeix des de les visions que hem tingut els darrers anys, no puc ser massa optimista”, va dir, i va esmentar la polèmica llei del món local estatal però també la política que, segons ell, ha practicat la Generalitat en el sentit de reduir els recursos i les competències dels consistoris. Ros, però, es va quedar sol defensant aquesta tesi.
La posició de la resta dels ponents, però, era unànime. Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l'AMI, recordava que els ajuntaments tenen l'obligació de ser sempre al costat dels seus veïns. En aquest sentit, va recordar que quan el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de pobresa energètica de la Generalitat, el món local va ser qui va reaccionar en favor dels ciutadans. “I què passa quan els teus veïns arriben a la conclusió que la relació amb l'Estat no funciona i no funcionarà i que no ens entén ni ens entendrà?”, va concloure Puigdemont per explicar la posició favorable a la independència. I és que les queixes per les polítiques estatals amb relació al món local van ser una constant. Des de la retallada de recursos fins a la retirada d'impostos com el d'activitats econòmiques (IAE) que després no s'ha compensat com s'havia promès, o el fet que s'hagin d'anar assumint competències sense que això vagi acompanyat de més recursos fiscals. “Espanya sempre ens ha dinamitat l'economia i la cultura. Podem ser bons veïns, però cadascú al seu estat”, hi va afegir l'alcalde de Guissona, Xavier Casòliva. Una afirmació sostinguda també pel batlle de Caldes de Montbui: “En la revolta democràtica, els ajuntaments hem estat al costat dels drets bàsics universals: autodeterminació i dignitat”, va assegurar Jordi Solé.
A l'esmorzar també hi van ser personalitats com ara el jutge Santiago Vidal, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, entre molts altres.
El debat sobre si s'han de comptar vots o escons
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va apel·lar al caràcter plebiscitari de les eleccions que se celebren diumenge, tot i que formalment estan convocades com uns comicis autonòmics. Borràs va assegurar que fins i tot els que neguen aquesta naturalesa a les eleccions han acabat entenent que ho són i per això han llançat tota mena d'atacs contra Catalunya i els seus líders. “Molts hem fet un pas en considerar que ja n'hi ha prou d'un estat que ens va a la contra i que és millor crear-ne un de nou”, va mantenir la consellera, que hi va afegir que del que es tracta el 27-S no és només d'escollir qui governa Catalunya, sinó “com ens governa”. Aquest escenari plebiscitari és el que va portar el catedràtic Joaquim Ferrer a plantejar un dels debats que més repetidament s'han sentit durant aquesta campanya electoral: els resultats de les eleccions s'han de llegir en escons o en vots, per determinar si els partidaris de la independència han guanyat? Ferrer va recordar que aquesta lectura ja es podria haver plantejat amb motiu de les eleccions municipals del mes de maig passat, però que hi va haver un acord polític tàcit perquè no fos així. No obstant això, tampoc es va estar de posar en relleu que l'actitud de l'Estat espanyol no és la mateixa que l'anglès amb Escòcia, i que allà estava regulat el percentatge que caldria. A partir d'aquí, va fer un reconeixement: encara que el 100% de la població es decantés a favor d'un estat independent i es guanyés tant en escons com en nombre de vots, el resultat no tindria valor jurídic per a l'Estat. En canvi, des del punt de vista de la legitimitat democràtica i política, va insistir, com més gent participi i es pronunciï, més claredat hi haurà. Ferrer també va apostar per un canvi en el marc constitucional perquè, segons va reconèixer, l'actual no funciona.
Borràs va recordar que la llei electoral és la que és, i que els vots dels ciutadans de Barcelona tampoc valen el mateix del que poden valdre a llocs com Sòria, per exemple. “És important decidir qui ens governa, però també com ens governa. Però abans hem de decidir abans que sí, que ens volem governar a nosaltres mateixos”, va tancar la responsable del Departament de Governació.
