“En un escenari de no-negociació, l'Estat és el que més hi perd”

Fa molt de temps que estem explicant que tot el que diuen és mentida i ho hem argumentat de mil maneres diferents i en tots els idiomes possibles. La relliscada de Rajoy és evident. Simplement n'hi ha prou a llegir la Constitució, que és el que estem dient no ara, si no des de fa anys. Per tant, es demostra que han mentit, han enganyat i s'han aprofitat dels dubtes i la por de moltíssima gent. És immoral, però, per sort, ho han fet tan malament que ells mateixos s'han posat en evidència. És trist que haguem de valorar una relació amb l'Estat basant-nos en la mentida i l'engany.

És que no cal ni contestar-ho, perquè, entre altres coses, el tema del corralito només respon al fet que l'Estat vulgui provocar una situació d'inestabilitat. Però a l'Estat no li convé, perquè el primer perjudicat seria l'Estat mateix. És important explicar que no interessa a ningú, sobretot a Espanya, que Catalunya quedi fora de l'euro ni de la Unió Europea. Per tant, el primer interessat que el procés es faci bé és el mateix Estat. Tota la resta és palla, fum, mentida i engany i, a partir d'aquí, no cal contestar a cada atac. A l'Estat espanyol no li interessa que a Catalunya li vagi malament i al revés tampoc. Ens entendrem, que ningú en tingui cap dubte.

És clar que ho entenc, i per això m'indigna, perquè estan enganyant. És una campanya especialment pensada perquè aquella gent que té una situació de fragilitat tingui por. Per això en tots els actes hem repetit un mantra: les pensions estan assegurades i no sortirem d'Europa. Només aquestes dues frases les hem repetit milers de vegades i ho farem tants cops com sigui necessari. Quines ganes pot tenir algú avui de voler seguir formant part d'un estat que no ha fet cap mena d'oferta als ciutadans i a més a més enganya, menteix, pressiona i interposa querelles judicials?

Sóc molt culer i el Barça jugarà la lliga europea, la Champions, que és la que ha de jugar un gran equip. Però també s'ha de destacar que els equips catalans tenen prou nivell per jugar en qualsevol lliga i hi haurà una lliga catalana extraordinària, tot i que al final hem de fer cap a una d'europea. Aquest és un tema que pot preocupar força gent, però si la lliga espanyola vol prescindir del Barça els que hi perdran seran ells. També s'ha de recordar que el Mònaco està a la lliga francesa i l'Andorra, a l'espanyola. Al final es tracta d'arribar a un acord.

Totes les transicions tenen un punt de complexitat i d'incertesa. No hem d'enganyar ningú, però la voluntat és que aquest procés es faci amb totes les garanties. Hem d'aconseguir que la gent entengui que estem davant d'una gran oportunitat. Li posaré un símil. Quan et canvies de pis, primer has de fer les caixes, després el trasllat i al final desencaixar. En el trasllat, evidentment, hi ha coses que no trobes perquè tots aquests processos tenen un punt de transició. L'objectiu és que aquesta fase sigui fiable i segura, amb totes les caixes ben marcades i sabent què hi ha a dins de cadascuna. I si el trasllat el podem fer en vint-i-quatre hores, molt millor. Desmuntar el pis i el mateix dia ja tenir muntat l'altre.

Vull deixar molt clar que la nostra voluntat és fer-ho tot molt bé i negociat. Nosaltres, però, no podem obligar ningú a seure en una taula o a agafar el telèfon. Crec que és molt més fàcil que això passi si tens un mandat molt gran i clar. Tota separació és més amable i amistosa quan és de bones. Això sí, sempre negociarem el com, mai el què.

Al final hauran de valorar les conseqüències de no negociar. En un escenari de no-negociació, el que més hi perd és l'Estat espanyol, perquè entra en una situació d'incertesa. Per tant, no convé ni a l'economia espanyola ni als ciutadans. Si un estat, simplement per la seva obsessió malaltissa de centralització i per una bandera, posa en risc la seva estabilitat, el problema el tenen ells, no Catalunya.

Sí. Hi havia la voluntat de buscar una escletxa legal per invalidar les eleccions. I quina era aquesta esquerda? Que fossin convocades oficialment com a plebiscitàries i, com que no ha estat així, no hi han pogut fer res. Això demostra fins a quin punt estem davant d'un despropòsit.

No. En qualsevol cas, es considerarà democràcia. No surto a jugar el partit convençut que guanyaré 10 a 0. Si resulta que, amb tots els esforços que hem fet, amb tota la mobilització que hem aconseguit i amb les places plenes a rebentar, la gent finalment diu que no vol ser un estat haurem d'acceptar-ho i assumir-ho. Però dubto molt que passi. Nosaltres, però, ho acceptaríem, de la mateixa manera que espero que els altres acceptin el resultat si guanya el sí. La democràcia la vull en els dos sentits.

Com més vots i més escons tingui Junts pel Sí, més fàcil serà per a nosaltres. A partir d'aquí, si no hi ha majoria i s'ha de negociar, ja veurem què fa falta. No és el mateix que ens falti un escó per arribar a la majoria, que quatre o deu. Els escenaris són complement diferents. Per tant, tocaria negociar i aleshores ja es parlaria del que s'ha de fer exactament. Primer, però, hem d'esperar els resultats.

Em sorprèn que encara es pregunti després d'haver-ho dit tants cops. Sí. Mas serà el president i prou. El problema d'aquesta pregunta és que molta gent continua pensant en lògica autonòmica i des de l'inici de la campanya intento explicar que no estem davant d'unes eleccions autonòmiques. El fet que el senyor Mas sigui president, malgrat que ho serà i s'ho haurà guanyat, no és el tema rellevant de la campanya.

El problema és que a Madrid fa temps que no entenen moltes coses. El que han d'entendre és que Mas s'ha posat al servei d'una demanda que la gent li ha fet, ha escoltat la ciutadania i ha posat les urnes. I per haver fet això té una querella.

No ho sé, perquè he condicionat el meu paper als resultats. No sóc de cap partit. Vaig venir a fer una feina per tal que el 27-S poguéssim votar i no tinc aspiracions personals. Després del 27 de setembre, decidirem quina feina pot assumir cadascú, tot i que no és el mateix tenir majoria absoluta que no tenir-la. Són escenaris diferents.

És molt millor tenir majoria en vots i en escons, encara que si només tenim majoria en escons serà més difícil, però igualment legítim. Per tant, jo aspiro a guanyar en vots i en escons, i treballo per aconseguir-ho i no tenir aquest debat.

El tema del 3% és gravíssim i a qui li pertoqui haurà d'assumir responsabilitats, sigui qui sigui i del tipus que siguin. Amb la qüestió de la corrupció no m'enganxaran, perquè tinc tres conceptes molt clars: tolerància zero, qui la fa la paga i lleis per posar fi a la impunitat, mani qui mani. El 3% és un problema, però no és un impediment perquè el 27-S puguem votar la nostra condició com a estat. L'hem d'atacar? Sí. L'hem d'amagar? No. Per tant, quan algú em parla de la corrupció, sempre li dic que la millor manera de posar fi a aquests problemes és afrontar-los de cara, sense matisos i dotant-nos d'un estat amb les eines que ens permetin atacar-ho d'arrel.

Des del principi hem intentat fer una campanya d'arguments, però per fer-ho has de tenir al costat gent que vulgui argumentar i exposar projectes diversos. Fins ara no he sentit cap proposta seductora perquè aquells que estan a favor que Catalunya sigui un estat s'ho puguin repensar. Només he sentit crits, amenaces i insults, i no em dóna la gana d'entrar en una campanya de fang. No he vingut a derrotar ningú, sinó a explicar arguments.

El president Mas, com molta altra gent, fa molts dies que fa campanya, donant la cara a tot arreu. Em sembla que no és correcte dir que s'amaga. Repeteixo: no són unes eleccions autonòmiques i no es poden valorar com si ho fossin. Em sorprèn que molta gent que diu que no són autonòmiques jutgi i valori la campanya com si fossin autonòmiques. No ho són. La campanya l'hem centrat, doncs, a explicar el què, el perquè i el com. La demostració que anem en la bona direcció és que les expectatives són bones.

Els riscos són més grans com menys majoria tinguem a les urnes. Avantatges? En tots els aspectes. Nosaltres podrem ser responsables del marc legal, dels recursos i de les nostres pròpies eines. L'altra manera de respondre a la pregunta seria explicant que l'avantatge més important és que deixarem d'assumir els riscos de formar part d'un estat que ens va en contra.