Junts pel Sí es fa fort a Tarragona tot i l'èxit de C's
La candidatura de Matías Alonso obté quatre escons, el PP s'enfonsa mentre que Junts pel Sí i la CUP sumen majoria de vots
La participació havia de ser la clau i en concret a Tarragona, on les forces no sobiranistes han tingut històricament un pes important, de la participació se'n feia clau de volta a l'hora de decantar la balança. Amb un històric 76% de votants (gairebé 11 punts més que fa tres anys), els resultats en una demarcació electoral difícil van donar la majoria a la candidatura de Junts pel Sí, que va sumar la meitat dels 18 diputats que representen la circumscripció al Parlament. Els dos partits que feien pinya en una mateixa llista a favor de la independència haurien perdut un escó –per separat la suma de CiU i ERC en els resultats del 2012 va ser de deu diputats– que es podria atribuir a un votant que ahir va escollir la candidatura de la CUP, que per primera vegada tindrà representant territorial al Parlament.
Els deu diputats que sumen les dues candidatures independentistes, i per tant la majoria sobiranista a la circumscripció, deixarien sense crèdit les especulacions que atribuirien a l'alta participació la victòria dels unionistes. Però més enllà del triomf de Junts pel Sí, els altres grans guanyadors a Tarragona van ser la candidatura de C's, que multiplicarà per quatre el nombre de representants i amb els resultats d'ahir s'endú els dos diputats perduts pel PP i un dels tres que tenia el PSC. De fet, seguint la tendència general del país, els populars van ser ahir els grans derrotats a Tarragona i el seu cap de llista Alejandro Fernández es quedarà sol al Parlament, i perd no només el diputat que havien guanyat en les dues darreres conteses electorals sinó també el segon diputat que des del 1995 tenia a la circumscripció.
La candidatura de Catalunya Sí que es Pot, en canvi, es va quedar amb el mateix representant que fa tres anys havia assolit ICV-EUiA en solitari i, de fet, tant el nombre de vots com el percentatge pràcticament no es va moure. A tall anecdòtic, el seu cap de llista, el reusenc Gerard Bargalló, no va poder votar perquè no havia comprovat que per un canvi de domicili no figurava al cens.
