Mas, Rigau i Ortega, imputats
El TSJC cita a declarar el president el 15 d'octubre, data de l'afusellament del president Companys fa 75 anys
Són acusats de desobediència al TC per haver posat les urnes el 9-N
El govern denuncia l'Estat
Tothom sabia que el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instructor de la querella contra els organitzadors de la consulta popular del 9-N, citaria com a imputats el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas; l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, un cop passades les eleccions del 27-S. Ningú s'esperava, però, que el magistrat Joan Manel Abril cités Mas pel pròxim 15 d'octubre, data en què es commemorarà el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys al castell de Montjuïc.
Quan ahir al matí es va conèixer la data de la citació, les xarxes socials van bullir d'indignació, tot i que alguns també ho van interpretar com un bàlsam per al president Mas, amb la seva investidura qüestionada davant les reticències de la CUP. Des del TSJC van refusar lectures enverinades i van indicar que la data s'ha fixat en funció de l'agenda de l'instructor, que també es magistrat a Andorra.
Rigau i Ortega declararan el 13 d'octubre. “Estic convençuda que vaig fer el que calia fer”, va declarar Ortega ahir en una piulada. Per la seva part, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar que assumeix la seva imputació amb “serenitat”. Rigau hi va afegir que davant del TSJC defensarà el que va fer, perquè considera que va ser “correcte” i va “complir el mandat del Parlament”, afirmació que va rebre l'aplaudiment del públic en l'acte d'entrega de premis de batxillerat, segons informa l'ACN.
S'espera que un cop assisteixi, a les set del matí, al tradicional homenatge al president de la República Catalana, assassinat pel franquisme, Mas vagi al Palau de Justícia per declarar com a imputat. Hi està citat a les 10 del matí. La llei permet a alts càrrecs polítics declarar al seu despatx oficial. El president Mas no ho demanarà pas i el magistrat tampoc li ho hauria aprovat, segons fonts jurídiques.
La vicepresidenta i portaveu del govern, Neus Munté, va denunciar ahir que des d'instàncies de l'Estat s'està promovent un “judici polític” contra Mas, un fet que representa una “anomalia democràtica”. Després de la reunió d'ahir del govern, Munté va manifestar: “Estem davant d'un judici polític, una instrumentalització política d'una querella que va presentar la fiscalia general de l'Estat, quan cap dels nou fiscals de la fiscalia superior de Catalunya hi veia cap delicte.”
Dirigents de Convergència, ERC i la CUP també van denunciar la ingerència del govern del PP en aquesta querella, que el 22 de desembre passat la sala civil i penal del TSJC va admetre a tràmit en veure “indicis de desacatament” per part del govern català a l'ordre del Tribunal Constitucional, que en la seva segona providència també suspenia, a instàncies del govern espanyol, l'organització d'una consulta popular.
Amb les imputacions dictades, el magistrat Abril accepta la petició que van fer-li recentment els advocats defensors de Mas, Ortega i Rigau –contractats en bufets privats de renom– perquè els citi a declarar com a querellats, per respectar el seu dret de defensa, abans de fer noves actuacions. A l'estiu, el magistrat del TSJC va citar a declarar com a testimonis tres responsables d'Ensenyament, com li sol·licitaven els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres.
La fiscalia havia demanat les imputacions de Mas, Ortega i Rigau en la querella presentada el novembre passat. Els fiscals però, van preferir deixar les declaracions dels imputats pel final de la instrucció, amb totes les proves i testimonis recopilats. L'ordre s'ha canviat, tal com preveu la llei. I els testimonis previstos fins ara s'han ajornat pel 19 d'octubre. Són: l'exdirectora d'una escola de l'Hospitalet, Dolores Agenjo; un responsable de Focus; la directora del CIRE, Elisabeth Abad; Joan Cañada, assessor de Governació, i un tècnic informàtic.
Manos Limpias ja va citar el president Companys
El president Lluís Companys ja ha estat protagonista en la querella criminal contra els organitzadors del 9-N del 2014, malgrat que el magistrat del TSJC Joan Manel Abril el va fer tornar a recordar ahir amb el seu error sideral, mancat de mala fe.
I és que el sindicat ultradretà Manos Limpias, en l'ampliació de la querella pels suposats delictes de rebel·lió i sedició contra el president Mas, que va presentar el 22 de setembre passat al TSJC i en què demana la seva presó provisional, hi cita el president republicà. En l'escrit jurídic, l'advocat Pedro Francisco Muñoz Lorite exposa moments de la Guerra Civil espanyola i fins i tot hi reprodueix el document en què, el 6 d'octubre del 1934, el president Companys es va dirigir al general de Catalunya perquè es posés sota les seves ordres per servir la República Federal catalana, que acabava de declarar. “El govern de Companys va mobilitzar 3.500 guàrdies d'assalt i escamots (...) És evident que aquesta història no té res a veure amb la dictadura franquista, també és evident que aquesta part de la història d'Espanya no s'ensenya a la majoria de joves catalans”, afirma en la querella el lletrat de Manos Limpias, que hi afegeix: “La història, que és cíclica, ens fa pensar en la similitud d'aquella Espanya del 1934 amb la del 2015.” Amb aquest insòlit argumentari, l'advocat demanava la presó i la retirada del passaport de Mas, a banda de la declaració de dos testimonis més. El magistrat ho ha de resoldre.
