Bons jutges, mala política

Catalunya té bons jutges, molt bons jutges. En Juli Solaz, actualment en una secció de l'Audiència de Barcelona, n'és un. Solaz va ser el primer instructor del cas Palau. El van criticar perquè el consideraven lent, però si s'hagués respectat la seva decisió de dividir en dues investigacions diferents el tema de l'espoli i la derivada política de l'afer, Fèlix Millet avui ja hauria pogut ser jutjat i condemnat per l'apropiació indeguda de milions d'euros.

Miguel Ángel Gimeno, actual president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), és un altre d'aquests bons magistrats. Des de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona Gimeno va demostrar en repetides ocasions que era un jutge proper i de bon tracte, també en la sempre difícil relació entre periodistes i magistrats, i a la vegada un jurista rigorós i implacable.

La seva arribada el 2010 al càrrec de màxima importància de la judicatura catalana va animar els que van creure que entraven aires de modernitat en una institució plena d'homes i dones refractaris a interpretar amb generositat l'article 20 de la Constitució Espanyola, on es regula la llibertat d'informació.

Però passats cinc anys, i quan el mandat de Gimeno està a punt de vèncer, és una evidència que la seva gestió en aquest àmbit no ha estat la que s'esperava, més aviat al contrari, Per exemple, Gimeno ha trencat la tradició dels seus antecessors de presentar a la premsa la memòria de la institució en un acte en què els periodistes aprofitaven per passar revista als diversos problemes de la justícia. Des de fa dos anys Gimeno ha evitat les entrevistes i aquesta manera de viure de portes endins contrasta amb la voluntat de pronunciar-se sobre allò que passa de portes enfora, mitjançant comunicats de premsa, i opinar del procés polític que viu el país quan aquest ha afectat l'àmbit de la justícia.

És així que dos dies abans del 27-S, la comissió permanent de la sala de govern del TSJC va difondre un comunicat en què es comentava una notícia periodística que assegurava que el Departament de Justícia ja treballa en la selecció de jutges per a una futura República catalana. Tot i que en el comunicat es dubtava de si la notícia era “certa”, és a dir sense la constància de fets provats, el TSJC no va tenir inconvenient d'erigir-se en un improvisat i sorprenent actor polític més en l'últim dia de la campanya.

D'aquell comunicat en què intervenia en el debat polític, el TSJC ha passat a difondre, amb pocs dies de diferència, dos comunicats més en què considera una ingerència intolerable a la independència judicial les crítiques a la imputació de Mas, Ortega i Rigau.

La cadena de pronunciaments del TSJC es produeix poc abans que s'obri el procés de renovació del seu president. Gimeno no ha dit que hi vulgui aspirar, però tampoc que no vulgui repetir. L'elecció és potestat del CGPJ i no respon a cap procés de votació obert als jutges, sinó a un equilibri polític entre conservadors i progressistes. Mala política en el món independent de la justícia.