Política

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA

PRESIDENT DEL COMITÈ DE GOVERN D'UNIÓ

“Si es corre massa, no es fan les coses bé”

“Cap Parlament està legitimat per demanar que s'infringeixin lleis o resolucions judicials”

“El guió l'està imposant la CUP”

“A mi no m'han fet presentar, ningú m'ha demanat res”

“Que no surto? No passa res”

El Parlament fa passos sense tenir un president investit i sense un govern constituït
Em sap greu que facin demagògia amb això del Palace. I em sap greu que ho facin certes persones
Estem instal·lats en el terreny de les declaracions pomposes. Molta tàctica...
No veig fàcil arribar a un acord, però una independència no pactada és del tot impossible
A mi em sembla que no sóc l'únic que està atrapat. El que passa és que el país està paralitzat

El pre­si­dent del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ana­litza en aquesta entre­vista –extreta en part de la que li va fer anit El Punt Avui Tele­visió– la situ­ació del país i del par­tit.

S'ha aca­bat el dego­teig de bai­xes a Unió?
Al par­tit n'entren menys dels que n'han sor­tit. Però sàpiga que n'entren. La premsa parla dels que se'n van, i ho entenc. Entre altres coses, perquè mar­xen amb càrrecs. Si tal vegada fos a l'inrevés, no sé què dirien una part dels mit­jans. Segu­ra­ment esta­rien acu­sant Unió de ser recep­tora de molts trànsfu­gues.
El tracte dels mit­jans de comu­ni­cació ha tin­gut algun efecte en els resul­tats d'Unió el 27-S?
Un ha de ser molt modest quan perd i ana­litza els resul­tats, i quan no obté allò que volia. Els mit­jans de comu­ni­cació són impor­tants. Sí que hi ha tin­gut alguna incidència, però nosal­tres hem estat tres mesos a l'apa­ra­dor de l'oferta política. Som un par­tit de l'any 1931, però estàvem amb CDC des de l'any 1978 i per tant no se'ns conei­xia prou bé. Hem entrat en un marc de gran bipo­la­rit­zació. Les elec­ci­ons, jurídica­ment, i així ho vam defen­sar, no eren ple­bis­citàries, però de facto ho han estat. El PP ha aju­dat molt perquè fos­sin ple­bis­citàries i tot això no hi ha aju­dat gens.
Joana Ortega encara és mili­tant d'Unió?
Joana Ortega és vice­pre­si­denta, i dime­cres era a l'assem­blea en la qual em van ele­gir can­di­dat d'Unió per a les pròximes elec­ci­ons.
Ho deia perquè el dia que Ortega va anar a decla­rar al TSJC tot­hom va veure Espa­da­ler però no a vostè. Era una decisió voluntària?
Encara sóc dipu­tat a Madrid i he de com­plir. A més, també hi havia una reunió con­vo­cada des de feia molt de temps i pre­si­dida per mi, l'última de la comissió d'Exte­ri­ors, a l'hora de dinar. La Joana sap que, des de la pers­pec­tiva d'advo­cat, jun­ta­ment amb el senyor Entrena, jo estava a la seva dis­po­sició. Sap per­fec­ta­ment que no pot assis­tir a la decla­ració més d'un lle­trat. I, final­ment, ni vaig ser a la comissió d'Exte­ri­ors ni a les por­tes del Tri­bu­nal, sinó en un altre indret: en una clínica. Però no estava pre­vist. La Joana sap el que sig­ni­fica per a mi. He expres­sat públi­ca­ment el suport a la Joana, al pre­si­dent Mas i a la con­se­llera Rigau tan bon punt es va saber. Ho he con­dem­nat mil i una vega­des. I ho repe­teixo i ho rei­tero: no té recor­re­gut polític que el PP pre­ten­gui resol­dre el pro­blema de les deman­des polítiques de Cata­lu­nya als tri­bu­nals, siguin ordi­na­ris o el TC.
Mani­fes­tar-se davant d'un tri­bu­nal és un atac a la inde­pendència judi­cial?
Això és el que sen­ten els jut­ges. Jo el que he de fer és res­pec­tar els que es mani­fes­ten, gent d'Unió que acom­pa­nyen, i també he de res­pec­tar l'opinió dels jut­ges. Si hi ha algun pro­blema, com ha estat el cas, és que no queda clara la inde­pendència entre el poder judi­cial i el poder exe­cu­tiu; no parlo ja només del judi­cial.
Hi ha una poli­tit­zació exces­siva de la justícia? La sentència del TC sobre l'Esta­tut...
La sentència del TC sobre l'Esta­tut és evi­dent que reflec­teix un TC que és fruit d'un sis­tema de desig­nació de mem­bres en què CDC i Unió hem par­ti­ci­pat. Per tant, jo no en puc rene­gar. Hem estat actius per desig­nar deter­mi­na­des per­so­nes del TC. Podríem anar al cas ame­ricà, que no és un TC, sinó una sala del Suprem, i ser vita­li­cis. Podríem bus­car altres meca­nis­mes. Però aquest l'hem accep­tat. No vol dir que no cre­gui que entre els rep­tes que té l'Estat no hi hagi també l'apro­fun­di­ment democràtic.
Quan el pre­si­dent Mas diu que “hi ha massa casu­a­li­tats perquè siguin casu­a­li­tat”, refe­rint-se a les inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als, als escor­colls i a les deten­ci­ons, vostè hi està d'acord?
Entenc el que vol dir i és obvi que hi ha hagut acti­tuds d'uni­tats poli­ci­als, que tenen el seu res­pon­sa­ble, que no s'ente­nen. A mi no em tro­ba­ran, però, aju­dant a expli­ci­tar argu­ments a par­tir dels quals la gent pugui extreure la con­clusió que la justícia és com­ple­ta­ment mani­pu­la­ble i com­ple­ta­ment uti­lit­za­ble. Perquè si demà algú té un plet i la sentència no és favo­ra­ble als seus interes­sos, què ha de fer? No com­plir-la perquè els que repre­sen­tem el poble li hem dit que la justícia és mane­ja­ble i està uti­lit­zada? Sóc advo­cat i no vull entrar en la defor­mació d'enten­dre que tot és uti­lit­za­ble, perquè estem este­nent un prin­cipi que qüesti­ona les ins­ti­tu­ci­ons i qüesti­ona les regles bàsiques de l'estat de dret.
Com a socis de CDC durant aque­lla època, vostè creu que CDC s'ha finançat il·legal­ment?
Fins que no es demos­tri el con­trari, per mi CDC és inno­cent. I no hi haurà finançament irre­gu­lar fins que algú sigui capaç d'apor­tar pro­ves més enllà d'escor­colls i de molt des­ple­ga­ment poli­cial. Algú pot tenir aquesta intuïció. No parlo de mi. He escol­tat col·legues seus i per­so­nes lli­ga­des al procés inde­pen­den­tista o que en són defen­so­res que estan con­vençuts que és així.
Sem­pre aca­bem arri­bant a la llei de finançament de par­tits...
Cert. Per exem­ple, el cost de les cam­pa­nyes elec­to­rals. Tots ens hi gas­tem molts diners. Hi ha algun par­tit nou que diu: “Nosal­tres gas­ta­rem 1.300.000 euros a tot Espa­nya.” Men­tida. L'envi­a­ment cen­sal només a Cata­lu­nya ja val 300.000 euros. No estem en el sis­tema ame­ricà de finançament pri­vat abso­lut i amb trans­parència ni estem en el sis­tema de finançament públic. Un dia s'ha d'afron­tar, perquè això fa molt mal al sis­tema.
Segons el Tri­bu­nal de Comp­tes, vostès tenien un deute de 16 mili­ons d'euros el 2012. Això és fruit de tota aquesta situ­ació?
Suposo que, objec­ti­va­ment, es pot enten­dre que si devem 16 mili­ons, si a sobre tinguéssim finançament irre­gu­lar, i a sobre no hem fet cam­pa­nyes elec­to­rals més enllà de les que hem fet amb CDC, alguna cosa devem fer bé.
Però van tenir el cas Palle­rols i el cas Tre­ball...
El cas Palle­rols, del qual ja fa molts anys, li vull recor­dar com va aca­bar, perquè ja hi ha decisió judi­cial. No es va con­si­de­rar cap tema de finançament irre­gu­lar. Es va con­si­de­rar Unió res­pon­sa­ble sub­sidiària del que havia fet un càrrec d'UDC i la decisió recull que Unió no ho sabia. En tot cas, té la res­pon­sa­bi­li­tat per igno­rar-ho. Vam tor­nar els 200.000 euros a par­tir d'un crèdit finançat per tots els càrrecs públics d'Unió. Digui'm un altre par­tit que hagi fet això. Hi ha acti­tuds més hono­ra­bles que d'altres. I si em parla del cas Palle­rols, hau­ria de recor­dar que som l'únic par­tit que va crear una comissió d'inves­ti­gació amb per­so­nes exter­nes (el degà de dret d'Esade, un catedràtic d'eco­no­mia i el pre­si­dent dels peri­o­dis­tes euro­peus) i vam assu­mir les seves con­clu­si­ons expul­sant diri­gents. I, a més, vam dema­nar d'ofici al Col·legi d'Audi­to­ris que se'ns audités, i tot estava cor­recte.
El Par­la­ment decla­rarà l'inici del procés de cre­ació de l'estat català. Què en pensa?
Penso mol­tes coses. La pri­mera, que el guió l'està impo­sant la CUP. Només m'ha sorprès que durant la cam­pa­nya la CUP digués que no es podia fer cap tipus de pas cap a la inde­pendència si no hi havia majo­ria de vots. I ara ho estan fent només amb majo­ria d'escons.
Sense majo­ria de vots depèn de com es compti el que va pas­sar el 27-S. Depèn d'on posem Cata­lu­nya Sí que es Pot...
Ho diu pels cinc que han votat la pre­si­denta del Par­la­ment? No faci tram­pes. En la suma de JxSí i la CUP, que són els que estan nego­ci­ant la inves­ti­dura i els que han pre­sen­tat la pro­posta de reso­lució, no hi ha Cata­lu­nya Sí que es Pot. Si defen­ses que és un ple­bis­cit, després no comp­tis els que no t'han votat! I, atenció, l'altra lec­tura que han de fer a Madrid i no fan no és sim­ple­ment que els inde­pen­den­tis­tes han que­dat amb el 47,8% i no han gua­nyat. L'inde­pen­den­tisme ha gua­nyat les elec­ci­ons d'una manera molt clara i això no ho volen enten­dre. I es pen­sa­ven que ja estava resolt. El pro­blema con­ti­nua. No vol dir que la majo­ria dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya esti­guin d'acord amb els pas­sos que està fent el Par­la­ment. És un pas fet sense un pre­si­dent inves­tit i sense un govern cons­tituït. Aquest 47,8% encara no ha estat capaç de posar-se d'acord amb el pre­si­dent i en canvi pre­sen­ten aquesta reso­lució. El guió el marca la CUP.
Vol dir que JxSí i la CUP s'han pre­ci­pi­tat pre­sen­tant aquesta pro­posta?
Si es corre massa, no es fan bé les coses. Es perd cre­di­bi­li­tat a dins i a fora. Si no hagues­sin cor­re­gut tant i no hagues­sin tren­cat el bloc en favor del dret a deci­dir, la uni­tat del país seria més forta.
El Par­la­ment no està legi­ti­mat per fet aquests pas­sos?
Cap Par­la­ment està legi­ti­mat per dema­nar que s'infrin­gei­xin lleis o reso­lu­ci­ons judi­ci­als. Sí que ho està per inten­tar can­viar les lleis. Ara bé, també crec que estem ins­tal·lats des de fa temps en el ter­reny de les decla­ra­ci­ons pom­po­ses. Molta tàctica... Molt gua­nyar temps.
En tot cas, què pensa de la pro­posta d'Iceta de dur el tema al Cons­ti­tu­ci­o­nal?
Si un dia el govern català incom­pleix una llei o una reso­lució, ho por­ta­ran al TC. Fer-ho abans no resol res.
Vostè va reconèixer que se sen­tia atra­pat per la situ­ació que es vivia a Cata­lu­nya. Ara hi veu atra­pat el pre­si­dent Mas?
Ara ho podria subs­criure igual­ment. Puc dir que em sem­bla que no sóc l'únic que està atra­pat. Però no diré si Mas ho està o no. El que sí que passa és que el país està para­lit­zat. Això és estar atra­pat? No són capaços de posar-se d'acord i estem en vigílies de la sessió d'inves­ti­dura per ele­gir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Em sem­bla que no sóc l'únic que està atra­pat. Però no m'he de pre­o­cu­par dels altres. M'he de pre­o­cu­par de mi. I que quedi clar que podem sor­tir de la decisió actual.
I per això pren la decisió de tor­nar-se a pre­sen­tar?
Arriba el 27-S i jo li puc dir que havíem par­lat amb una per­sona jove d'Unió Democràtica, dona, perquè fos can­di­data en les elec­ci­ons a les Corts espa­nyo­les. Arriba el resul­tat del 27-S, no tenim repre­sen­tació par­la­mentària i em sento amb el deure i la res­pon­sa­bi­li­tat de donar la cara i per això sóc aquí. Que no surto? No passa res. Jo hi vaig per sor­tir, vaig a gua­nyar el par­tit. Ja sé que no serem l'opció política més votada ni de lluny, però la nos­tra feina és sor­tir i crec que sor­ti­rem. Perquè Unió té un capi­tal polític, i un dels impor­tants, pot­ser el més impor­tant, encara sóc jo.
I si vostè obté el mateix resul­tat a l'Estat que el que va obte­nir Miquel Roca quan ho va pro­var al seu moment, que va ser de zero dipu­tats...
Jo no em pre­sento a Espa­nya, jo em pre­sento a Cata­lu­nya. I a Cata­lu­nya Miquel Roca va tenir més suport que mai. Però no pateixi que no tin­drem més suport que mai, això ja ho tinc clar...
Hi ha qui diu que vostè es pre­senta i hi ha qui diu que l'han fet pre­sen­tar.
A mi no m'han fet pre­sen­tar, ningú m'ho ha dema­nat. Ho faig jo. És cert que he fet tru­ca­des a per­so­nes, ami­gues meves, cata­la­nes, bas­ques unes quan­tes, del PNB, i els he dit: “Escol­teu, què faríeu?” I em diuen: “Escolta, t'has de pre­sen­tar.” Però a mi no m'ha fet pre­sen­tar ningú. Em pre­sento jo. Ho vaig dir al con­sell naci­o­nal: “No m'ho dema­neu, no; és que sóc jo que us diu que es pre­senta.” Una altra cosa és que Unió no em donés suport, però ho ha fet mas­si­va­ment i jo em pre­sento. I, en tot cas, la raó per la qual em pre­sento és que em sento amb la res­pon­sa­bi­li­tat i amb el deure de fer-ho. Sé que hi pot haver gent que digui que fa molts anys que hi sóc, que con­vin­drien cares noves... Ho res­pecto, ho puc enten­dre, però ara em toca donar la cara a mi i la dono.
Quan Antoni Cas­tellà pre­senta ofi­ci­al­ment Demòcra­tes, diu: “Avui hem dei­xat enrere la Unió de l'hotel Palace de Madrid i tot el que això sig­ni­fica...”
No penso con­tes­tar a Antoni Cas­tellà. Ha con­vis­cut amb mi molts anys men­tre jo he estat al Palace. Al Palace, quan jo hi vaig arri­bar, el 1982, hi havia tots els dipu­tats de CiU, i ens fan un preu espe­cial. I els por­ta­veus de CDC sem­pre hi han estat. És demagògia, això. I em sap greu que la facin cer­tes per­so­nes.
Demòcra­tes es cons­ti­tu­eix el 7 de novem­bre, ani­ver­sari d'Unió.
Els desitjo molta sort, no tinc res més a dir. Molta sort.
Amb el pre­si­dent Mas, s'hi ha vist dar­re­ra­ment?
No. Li vaig enviar un mis­satge per feli­ci­tar-lo per la part que li tocava dels resul­tats de JxSí, amb una res­posta molt ama­ble d'ell, i per dir-li que l'endemà el tru­ca­ria Ramon Espa­da­ler, que ho va fer. Però no ens hem vist, no. I abans també ens vam enviar alguns mis­sat­ges sobre ges­ti­ons polítiques.
Quan Fran­cesc Homs parla d'una fórmula super­cre­a­tiva per al 20-D, què creu que faran?
No ho sé. Si està en mans de Fran­cesc Homs, tot és pos­si­ble. És una per­sona amb molta cre­a­ti­vi­tat. Caldrà espe­rar i veure-ho. Lle­geixo que ell podria ser el can­di­dat de CDC. Estic molt con­tent, fins i tot de poder man­te­nir un debat amb ell. Però, a par­tir d'aquí, res­pecte. No renun­cio a la coa­lició amb CDC ni en renego. Han estat anys molt bons per a Unió, per a CDC i per al país.
Vostè con­ti­nua con­fi­ant a poder convèncer el govern de Madrid per arri­bar a algun acord. Compta a fer-ho gràcies a la nova aritmètica par­la­mentària de després del 20-D?
Ja sé que ho veu difícil. Però és que veig encara més difícil convèncer-los per pac­tar la inde­pendència, i veig com­ple­ta­ment impos­si­ble una inde­pendència no pac­tada. No veig fàcil convèncer-los per pac­tar una rede­fi­nició jurídica i política de l'Estat. L'aritmètica par­la­mentària hi pot aju­dar, sí. Però és que jo crec que l'Estat s'ha de plan­te­jar una rede­fi­nició... Ho deia Urku­llu fa tres dies: s'havia de recu­pe­rar l'espe­rit de con­vivència i la filo­so­fia del pacte i del com­promís que va fer pos­si­ble la Tran­sició. Allò va ser un pacte polític, es va sot­me­tre a referèndum, perquè es va sot­me­tre a referèndum la Cons­ti­tució, i jo crec que s'ha d'anar cap a un nou pacte polític, que no afecta només el tema català, que també ens ha d'interes­sar sin­gu­lar­ment, sinó que jo crec que hem d'exi­gir i de defen­sar, sabent que qual­se­vol pacte ha de ser un reco­nei­xe­ment cons­ti­tu­ci­o­nal de Cata­lu­nya i del seu fet naci­o­nal. Hem d'anar cap a una fórmula de con­cert fis­cal. En el reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal pel fet naci­o­nal català, hem de blo­que­jar la sobi­ra­nia en llen­gua i cul­tura, i crec que, en qual­se­vol cas, l'acord polític no s'ha de limi­tar en l'àmbit espa­nyol només a aques­tes qüesti­ons... El Senat s'ha de tan­car. O es fa una cam­bra ter­ri­to­rial o es tanca. L'apro­fun­di­ment democràtic s'ha de fer. S'ha de sepa­rar més l'exe­cu­tiu del legis­la­tiu. En això, hi pot aju­dar la llei elec­to­ral.
Veu que hi ha pos­si­bi­li­tat de nego­ciar un ple­bis­cit?
El que veig és que aquest acord polític que jo pro­poso, que no és gens fàcil, ha de poder tenir un aval del 60% de Cata­lu­nya. Si no, no ser­veix. Igual que crec que la inde­pendència ha de tenir el 60%, crec que aquest acord polític de dis­po­sició addi­ci­o­nal a la Cons­ti­tució que reco­ne­gui el fet naci­o­nal català ha de tenir un 60%. I si no el té, doncs haurà fra­cas­sat.
Si el govern i el Par­la­ment con­ti­nuen en aquesta línia, vostè creu que Madrid sus­pendrà l'auto­no­mia? I uti­lit­zarà el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, amb la nova llei? En són capaços, vostè que els coneix?
Sí, per què no? Hauríem d'adme­tre que si ells ente­nen que aquesta és la llei i l'han apro­vada ells –jo no l'he votada pas–, doncs en són capaços. Ara, no ho resol­dran pas. El pro­blema espa­nyol, que és la demanda de Cata­lu­nya, no és resol amb la sus­pensió de l'auto­no­mia. Crec que va dir que això no ho tenia prou clar. Això no es resol si no hi ha una pro­posta política i amb una con­sulta a la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia