França es fortifica

En moments excep­ci­o­nals, mesu­res excep­ci­o­nals, va sem­blar que volia dir ahir, amb altres parau­les, el minis­tre de l'Inte­rior francès, Ber­nard Caze­neuve, per jus­ti­fi­car que el país es dis­posi a tan­car el seu espai Schen­gen durant un mes. Del 13 de novem­bre al 13 de desem­bre, França res­ta­blirà els con­trols fron­te­rers amb motiu de la con­ferència de les Naci­ons Uni­des sobre el canvi climàtic (COP21), que tindrà lloc del 30 de novem­bre a l'11 de desem­bre a París.

La segu­re­tat s'imposa, va asse­gu­rar ahir Caze­neuve, davant la mag­ni­tud de l'esde­ve­ni­ment i la con­jun­tura actual fran­cesa. “Estem en un con­text d'amenaça ter­ro­rista”, va aler­tar el minis­tre, abans de recor­dar que l'acord de Schen­gen ja pre­veu pos­si­bles reac­ci­ons en moments par­ti­cu­lars. “No es tracta d'una sus­pensió, els estats tenen la pos­si­bi­li­tat de res­ta­blir els con­trols tem­po­ral­ment en cir­cumstàncies par­ti­cu­lars que cor­res­po­nen a la COP21.” L'arti­cle 2.2 del con­veni per­met, en efecte, el res­ta­bli­ment en cas “d'amenaça greu per a l'ordre públic i la segu­re­tat inte­rior”, o per “fer front a fets impre­vis­tos”.

Grans cime­res inter­na­ci­o­nals, com ara la del Banc Cen­tral Euro­peu, a Bar­ce­lona el 2012, o la d'enguany del G-7 a Elmau (Bavi­era), van supo­sar la sus­pensió tem­po­ral de Schen­gen durant uns dies. Fa només unes set­ma­nes, diver­sos països de l'Europa cen­tral i de l'est també van optar per la mateixa mesura davant l'onada migratòria arri­bada al con­ti­nent. Però la decisió del govern francès d'allar­gar el res­ta­bli­ment de fron­te­res durant un mes suposa una mesura sense pre­ce­dents. Durant aquest període, les auto­ri­tats podran con­tro­lar els pas­sa­ports de tot­hom que entri a ter­ri­tori francès, tant si pro­ce­deix d'un estat euro­peu veí com si no.

Sigui com sigui, el que queda clar és que el moment –més enllà del nivell d'amenaça ter­ro­rista poten­cial en què es troba el país des dels atacs giha­dis­tes del gener– serà excep­ci­o­nal: a la COP s'hi espe­ren 80 caps d'estat i de govern, prop de 10.000 repre­sen­tants de 196 països, 20.000 obser­va­dors d'orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals i 35.000 per­so­nes ja acre­di­ta­des. La pre­pa­ració final de la tro­bada començarà la set­mana que ve amb reu­ni­ons prèvies a París, argu­ment que el govern francès esgri­meix per jus­ti­fi­car un període d'alerta tan per­llon­gat.

A banda de l'alerta davant de pos­si­bles intents d'atemp­tat apro­fi­tant l'atenció mediàtica i la presència de man­da­ta­ris de tot el món, els ser­veis d'intel·ligència també pre­ve­uen l'arri­bada mas­siva d'acti­vis­tes d'ultra­es­querra. Segons un informe publi­cat dijous per la ràdio fran­cesa RTL, la poli­cia tem que els acti­vis­tes puguin inten­tar reben­tar de forma vio­lenta alguna de les mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa con­tra la cimera, que pre­vi­si­ble­ment tin­dran lloc a la capi­tal fran­cesa durant la seva cele­bració.

També pre­o­cupa la ins­tal·lació de cam­pa­ments de mem­bres de movi­ments anar­co­lli­ber­ta­ris a prop de Le Bour­get, la loca­li­tat al nord de París on es farà la COP21, i la pos­si­ble arri­bada de mili­tants estran­gers vio­lents, vin­guts de països com ara Ale­ma­nya o el Regne Unit.