ERC i CDC poden quedar sense eurodiputat
L'eurocambra exigirà un mínim d'entre el 3% i el 5% dels vots de l'Estat per obtenir escó
És una maniobra alemanya per fer fora els neonazis que beneficia la gran coalició de populars i socialistes
ERC i CDC podrien quedar sense eurodiputat. El Parlament Europeu vol canviar les regles del joc i ahir va aprovar exigir un llindar mínim d'entre el 3% i el 5% dels vots per poder obtenir representació a Brussel·les. “Volen liquidar les minories, siguem francs, i ens sembla nefast”, denuncia el republicà Josep Maria Terricabras. “Serà una cambra menys democràtica, centenars de milers d'europeus, o fins i tot milions, en quedaran fora”, lamenta el convergent Ramon Tremosa. En les eleccions europees de l'any passat, Esquerra va aconseguir el 4% dels vots a l'Estat (la circumscripció és única) i Convergència va arribar al 5,4%, però encara en coalició amb Unió i aliant-se també amb el PNB o Coalición Canaria. El 2019 podrien perdre els seus escons.
Amb 315 vots a favor, 234 en contra i 55 abstencions, el ple de l'eurocambra va donar llum verd a aquesta reforma, que és una maniobra alemanya per fer fora els neonazis, ultres i euroescèptics, i garantir llarga vida a la Große Koalition que formen els populars i els socialistes europeus. El Tribunal Constitucional de Karlsruhe va tombar el 2014 el llindar del 3%, abans del 5%, que s'exigia als partits alemanys per poder tenir eurodiputats, i això va obrir les portes al partit neonazi NPD, que té un escó amb només l'1% dels sufragis. Si els governs europeus ratifiquen aquesta nova norma, aquest requisit serà obligatori per a tots els estats amb més de 25 eurodiputats o circumscripció única, com ara Espanya, a partir de les pròximes europees.
Dependrà de cada govern decidir si el llindar és del 3% o del 5%. “Pràcticament desapareixeríem”, alerta Terricabras. Si l'espanyol es conforma només amb el 3%, amb els resultats del 2014 s'haurien quedat sense escó Jordi Sebastià (Compromís) i Josu Juaristi (Bildu). Però si exigeix el 5%, l'escabetxada també hauria deixat fora Javier Nart i Juan Carlos Girauta (Ciutadans), i Terricabras i Ernest Maragall (ERC). Tremosa (CDC), Francesc Gambús (Unió) i Izaskun Bilbao (PNB) s'haurien salvat d'un pèl. Per tot plegat, el 2019 Convergència i Esquerra estaran obligades no només a repetir la coalició del Junts pel Sí del 27-S, sinó a estendre-la també a la resta dels Països Catalans i al País Basc i Euskadi per poder garantir que mantindrà representació a Brussel·les.
LA XIFRA
Amb estat propi, el doble d'escons
Catalunya té ara nou eurodiputats, però si fos independent li'n pertocarien gairebé el doble pel seu pes demogràfic: amb la mateixa població de set milions i mig d'habitants, Bulgària envia 17 representants a Brussel·les, per exemple. Dinamarca, Eslovàquia i Finlàndia, amb cinc milions, tenen 13 escons. A més del llindar de vots, la reforma aprovada ahir obliga els candidats a president de la Comissió a presentar-se a les eleccions europees (Jean-Claude Juncker mateix no ho va fer, tot i que ha acabat rellevant Barroso). I a les butlletes de vot hi haurà de figurar el nom i el logotip del partit polític europeu, i no només l'estatal. Finalment, però, no es rebaixa l'edat mínima per votar als 16 anys com ja passa en alguns països.
