La UE activa per primer cop la defensa col·lectiva

La Unió Europea va acordar ahir per unanimitat activar per primera vegada a la història la clàusula de defensa col·lectiva prevista als tractats. Com a resposta als atemptats de París, els ministres de Defensa dels Vint-i-vuit van acceptar la proposta de França de posar en marxa l'article 42.7, que estipula que “si un estat membre és objecte d'una agressió armada al seu territori, la resta d'estats membres li hauran d'oferir ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast”. Cada estat haurà de decidir ara, en reunions bilaterals amb França, quina és la seva aportació. El ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, va celebrar ahir a Brussel·les que els seus socis s'adonessin que el seu país “no ho pot fer tot” per eliminar Estat Islàmic, l'organització responsable de provocar 129 morts al centre de París. França va recordar que, a més dels bombardejos contra Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, té en marxa operacions militars al Sahel, a la República Centreafricana o al Líban, i ha de poder garantir la seguretat dels seus ciutadans, que viuen en estat d'emergència des de divendres.

L'ajuda que els Vint-i-vuit oferiran al govern francès podrà adoptar “formes diferents”, va admetre Le Drian: des de “la col·laboració en les intervencions franceses a Síria i l'Iraq”; és a dir, la participació directa en els bombardejos o la seva preparació; fins a “l'alleujament o suport a França en les altres operacions” que el país duu a terme arreu del món, que implicaria que un altre estat de la UE hi assumís un paper més destacat perquè l'exèrcit francès pogués concentrar tots els esforços a destruir Estat Islàmic.

“França demana l'ajuda i l'assistència de tot Europa, i avui tot Europa, unida, respon que sí”, va defensar en una compareixença conjunta amb Le Drian l'alta representant de Política Exterior i de Defensa de la UE, Federica Mogherini. “Tots els estats membres podran contribuir d'acord amb l'esperit de la seva pròpia política de defensa i exteriors”, hi va afegir Mogherini, remarcant més el caràcter “polític” de la decisió que les implicacions operacionals i logístiques que podria tenir. La majoria de països van evitar valorar en detall quines ofertes faran a França, en espera de les entrevistes amb els seu responsable de Defensa en els pròxims dies. Alguns, com ara la República Txeca, ja van advertir que no enviaran tropes perquè l'exèrcit francès “ja es prou gran”. Tots van coincidir, en canvi, en la necessitar de col·laborar més estretament en l'intercanvi d'informació. La ministra alemanya de Defensa, Ursula von der Leyden, va recordar que ja està “molt implicada” en la lluita contra el terrorisme i que ofereix armes i entrenament a les forces kurdes a l'Iraq. Roma va “excloure una intervenció a Síria”, però no descarta “reforçar” la seva participació en les missions a l'Iraq.