Política

ANDRÉS HERZOG

Candidat d'UPyD al 20-D

La UPyD descafeïnada

El dis­curs punyent de la UPyD poste­rior a Rosa Díaz no ha variat ni una engruna amb la irrupció d'Andrés Her­zog. Però, amb la seva reti­rada de la pri­mera línia de la política, la fun­da­dora de la marca magenta es va endur tota la potència i tota l'agres­si­vi­tat del to amb el qual havia acon­se­guit exas­pe­rar les cúpules de popu­lars i soci­a­lis­tes des de la seva entrada al Congrés el 2008. Des del juliol pas­sat, quan Díaz va assu­mir que el seu temps polític ja havia pas­sat, Her­zog (Sant Sebastià, 1974) es con­ver­tia en l'hereu de les escor­ri­a­lles d'un par­tit que va néixer amb vocació de tren­car el model bipar­ti­dista impe­rant i que ara farà prou si rasca un escó.

Tant és així que, des de la soli­tud dels pri­mers anys, el 2011 Díaz va ini­ciar una nova legis­la­tura estre­nant grup par­la­men­tari gràcies a la dava­llada dels soci­a­lis­tes encapçalats per Alfredo Pérez Rubal­caba. I la pro­jecció era que la for­mació magenta havia de fer un bon forat al PP en les pròximes elec­ci­ons gene­rals. En aque­lla etapa, Her­zog, un advo­cat for­jat als des­pat­xos més pres­ti­gi­o­sos de Madrid i del País Basc, aban­do­nava una car­rera jurídica en ascens al bufet Gar­ri­gues per incor­po­rar-se a l'equip del Congrés com a secre­tari gene­ral del grup d'UPyD, alhora que es feia res­pon­sa­ble de les que­re­lles impul­sa­des pel par­tit con­tra diver­sos assump­tes de cor­rupció. Un dels més sonats va ser l'ano­me­nat cas Bankia i la des­co­berta de les ano­me­na­des tar­ge­tes black, que a van aca­bar arros­se­gant l'exvi­ce­pre­si­dent espa­nyol Rodrígo Rato davant el jutge. Her­zog, que admet que abans del 2008 votava indis­tin­ta­ment el PP o el PSOE, es va afi­liar a la for­mació magenta després de lle­gir el docu­ment fun­da­ci­o­nal. Des de lla­vors es decla­rava fan incon­di­ci­o­nal de Díaz i es con­ver­tia en la seva ombra silen­ci­osa, i va pas­sar a ocu­par un petit des­patx al Congrés des d'on asses­so­rava el par­tit.

Eren temps de bonança en un grup par­la­men­tari que Díaz gover­nava amb mà de ferro davant els intents dels dipu­tats Irene Lozano i Toni Cantó de des­ta­car com fos dins un par­tit uni­per­so­nal. Dis­per­sats ara en altres for­ma­ci­ons, com ara el PSOE o C's, l'entorn d'Her­zog es vanta d'una rea­li­tat: el temps de l'estam­pida –sobre­tot cap al par­tit d'Albert Rivera– ja s'ha atu­rat i el poc que queda d'UPyD són mili­tants i sim­pa­tit­zants de pedra picada que resis­ti­ran fins al final. Una altra cosa és que tin­guin prou força a les urnes per evi­tar que al basc se'l recordi com el líder més fugaç del pano­rama espa­nyol.

El juliol pas­sat, enmig de la des­feta del par­tit pels mals resul­tats elec­to­rals de les anda­lu­ses i de les muni­ci­pals i autonòmiques i per la nega­tiva de la cúpula a fer tàndem amb C's, Díaz con­vo­cava un congrés extra­or­di­nari. I, en con­tra dels pronòstics ini­ci­als, el va gua­nyar l'aspi­rant ofi­ci­a­lista, en der­ro­tar per la mínima la can­di­da­tura de Lozano i Cantó. Her­zog és un home d'apa­rença tímida i poc acos­tu­mat a l'expo­sició pública i això es nota en les seves inter­ven­ci­ons. Asse­gura, però, que és molt metòdic i dis­ci­pli­nat; uns trets per­so­nals –adqui­rits, segons diu, durant la seva etapa com a mem­bre de la selecció espa­nyola de judo– i que són els que ara li donen l'impuls neces­sari per inten­tar tirar enda­vant un pro­jecte que des de fa uns mesos està des­a­pa­re­gut de l'escena mediàtica espa­nyola.

El can­di­dat a La Mon­cloa es quei­xava dilluns pas­sat davant la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) i pre­sen­tava recurs al Tri­bu­nal Suprem per “l'apa­gada infor­ma­tiva“ de què afirma que és víctima UPyD adduint que en una set­mana només havia apa­re­gut 28 segons a la tele­visió pública TVE enfront dels deu minuts que s'havien dedi­cat a Ciu­ta­dans i a Podem, dos par­tits que encara no tenen repre­sen­tació al Congrés. Per la mateixa raó, es lamen­tava que se l'hagi dei­xat fora de les enques­tes i dels debats orga­nit­zats amb motiu del 20-N.

Her­zog intenta treure el cap allà on pot –sobre­tot als jut­jats– per dei­xar clar que, mal­grat ser una versió des­cafeïnada, con­ti­nuarà sent el guàrdia de les essències de la UPyD de Díaz: igual es que­re­lla con­tra les cons­pi­ra­ci­ons “sedi­ci­o­ses” del Par­la­ment –men­tre insta l'exe­cu­tiu espa­nyol a sus­pen­dre ja l'auto­no­mia– que car­rega amb duresa con­tra Rajoy i Sánchez per no haver-li posat la catifa el dia que va anar a fir­mar el pacte anti­gi­ha­dista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia