Sabadell insta els bancs a cedir 1.455 pisos buits
El consistori ho reclamarà primer per carta, però si al febrer no s'han destinat a lloguer social iniciarà la via sancionadora
A la cocapital vallesana hi ha 7.251 habitatges desocupats
“No volem arribar a la sanció, volem pisos per cobrir l'emergència habitacional”, afirmava ahir el regidor de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, després d'instar públicament les entitats financeres a destinar els 1.455 pisos buits que tenen a la ciutat –segons les dades facilitades per la Generalitat– a lloguer, sigui directament o cedint-los a l'Ajuntament perquè s'incloguin en el parc d'habitatges municipals per atendre l'emergència social. Com ja ha fet recentment amb el conegut com a banc dolent, la Sareb, el consistori reclamarà en breu per carta a les entitats financeres amb pisos buits a la ciutat –BBVA, Bankia, Caixabank, Banco Santander i Mare Nostrum– que compleixin la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, la coneguda com a ILP d'habitatge. Segons Serracant, es buscarà un segon contacte més directe al gener, però si al febrer no s'han llogat o cedit per a fins socials es començarà a sancionar. Amb aquesta i altres mesures com ara el foment de la rehabilitació, el govern quadripartit d'esquerres vol ampliar la borsa municipal de pisos de lloguer i donar resposta a una realitat: l'existència d'una emergència social i la falta d'habitatges disponibles. Hi ha 250 pisos per a emergències –232 són per a famílies– i Vimusa, l'empresa municipal de l'habitatge, en gestiona un miler més de lloguer que estan gairebé al 100%.
Segons el registre elaborat per l'Ajuntament, a Sabadell hi ha un total de 7.251 habitatges que fa més de dos anys que estan desocupats, que inclouen aquests gairebé 1.500 dels bancs. Segons Serracant, s'està treballant en una radiografia més completa de la situació i s'ha volgut “atacar l'emergència social”.
LA FRASE
On són els habitatges desocupats?
SabadellSi es té en compte el registre de l'Ajuntament, la major part dels 7.251 pisos buits es concentren al centre, Gràcia i la Creu Alta, als barris on hi ha hagut més especulació immobiliària. En canvi, si només s'analitzen les dades de la Generalitat, que es basen en la informació facilitada per les mateixes entitats financeres i que només fa referència als casos d'execucions hipotecàries, compensacions i dacions, una tercera part dels prop de 1.500 pisos declarats són a la zona sud de la ciutat, als barris de Campoamor, la Creu de Barberà i Espronceda.
