Optimisme contra les contradiccions

Toni Postius es defineix com una persona optimista. Així ho transmet i ho repeteix durant la conversa. I aquest ànim positiu el vol traslladar a la gent quan s'explica, sempre amb una rialla, ja que molts li retreuen un seguit de contradiccions que genera la seva candidatura i el que CDC va a fer a Madrid.

D'entrada, el també regidor i portaveu de CiU a la Paeria explica: “Lleida és la meva aposta i vull ser alcalde de la ciutat. És el meu centre de gravetat.” Però resulta que el partit, quan menys s'ho esperava, li demana que marxi a Madrid, almenys tres o quatre dies per setmana. Primera contradicció. Però Toni Postius recorre a l'optimisme. “Es pot fer bona feina i molta feina i, a més, ajudar la ciutat, i si no que ho preguntin a Marc Solsona, que ha estat diputat i és l'alcalde de Mollerussa.” El segon argument és que és una ocupació temporal: “Anem a Madrid a obtenir la independència i espero quedar-me sense aquesta feina d'aquí a 18 mesos.” I tercer: “La prioritat és Lleida. Si veig que la Paeria és incompatible amb el Congrés, torno aquí i cap problema.”

La segona contradicció és que pertany a un partit ara independentista i que vol desconnectar d'Espanya, però aspira a ser parlamentari espanyol i influir en el govern del regne. Hi respon amb una nova dosi d'optimisme: “Hi anem a negociar la independència, com estableix el full de ruta. Mentre no desconnectem, hem de defensar Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran i Catalunya en allò que encara depengui de l'Estat.” I continua: “Faríem un trist favor deixant la representació catalana a Madrid en mans de Ciutadans, el PSC o el PP”, assegura, tenint en compte que cada any marxen 15.000 milions d'euros dels impostos dels catalans que no tornen i no s'inverteix en infraestructures d'acord amb el que fixen les lleis.

El repte és obtenir dos diputats, un objectiu que veu assolible “pel moment excepcional que viu Catalunya i per fer possible allò que en aparença és impossible”. “Històricament, en els moments de cruïlla ens hem esbatussat entre nosaltres quan l'adversari és l'Estat, i ara tenim l'oportunitat de canviar això i més quan a Madrid no hi haurà majoria absoluta”, assenyala.

Nova contradicció: ara parlen d'un referèndum quan aquesta pantalla semblava superada. “Però és que no és cap pas enrere –diu–, perquè o es vota la constitució catalana o ens permeten fer un referèndum vinculant.” Més optimisme per explicar que, tot i que sempre han dit que no a tot des de Madrid, ara entén que el paisatge polític a la Carrera de San Jerónimo serà més plural i serà una legislatura en què canviaran moltes coses. “Mai havíem arribat tan lluny i ara no podem defallir ni deixar-ho estar.” Optimisme.