“Un missatge d'esperança per a tot Europa”

Owen Jones (Sheffield, 1984) és un jove escriptor, periodista i activista anglès que s'ha convertit en una referència de les noves alternatives d'esquerres. Ha estat capaç d'identificar què li ha passat a una certa esquerra somorta i d'obrir noves vies: les seves tesis han arribat aquí amb el llibre Chavs: la demonización de la clase obrera. En l'acte que va organitzar En Comú Podem a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB), Owen Jones –jersei fi i camisa d'arreglar– va gastar un to més de míting, més de demanar el vot, més emocional que ideològic, sense perdre, però, un aire desafiant.

La sala d'aquesta universitat es va anar omplint a poc a poc fins a quedar plena, amb unes 250 persones. Abans de començar, diversos estudiants s'atansaven a Owen Jones per fer-s'hi una foto. Va caldre esperar gairebé una hora per a poder-lo escoltar. La nova esquerra manté alguns tics de l'esquerra tradicional, com la llarga durada dels discursos. Primer va parlar Aina Vidal (número 9 de la candidatura per Barcelona), que es va referir a la necessitat de “recuperar l'orgull de classe”. Raimundo Viejo (número cinc) va defensar que les eleccions municipals del maig van propiciar el triomf d'“un moviment municipalista sense precedents, una autèntica revolució democràtica”. Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona, va instar a “guanyar la batalla cultural” que ha fet que, segons ell, a les mateixes universitats s'hagi imposat “el pensament individualista i neoliberal”, que ha “deixat sols els més febles”. “A l'establishment tradicional els hem posat molt nerviosos; nosaltres som els defensors de la democràcia i les lliberats, i no ells”, va proclamar.

Owen Jones podia tenir-ho complicat per aixecar més aplaudiments que Pisarello, però ho va aconseguir. Va començar fort: “Si teniu èxit aquest diumenge, estarem llançant un missatge a tot Europa, o som nosaltres o són ells”. Va continuar relatant els “traumes econòmics” que han afectat Gran Bretanya en els darrers anys: “S'ha aplicat el socialisme per als rics i el capitalisme per als pobres.” Va advertir, també, de la importància d'impedir que generin “més hostilitat contra Catalunya”, perquè això és el que van fer els conservadors amb els escocesos per debilitar els laboristes. Va introduir la idea que “els poderosos sempre intenten impulsar la política de l'enveja”: és a dir, que t'enfadis amb el del costat o el que està per sota, però no amb el del capdamunt (un clàssic, d'altra banda). I va fer bandera de “la política de l'esperança”: “La injustícia no és com el temps, que et pots queixar de la pluja; la injustícia es pot superar.” Per això, va demanar el vot per a En Comú Podem com a forma de començar el canvi a Europa: “Doneu-nos valentia, esperança; si diumenge crideu amb una sola veu, enviareu un missatge impossible d'obviar.” En acabat, més estudiants van fer-se fotos amb Owen Jones.