Els principals reptes de la UE

Que Europa viu uns moments complexos és evident i ho sabem tots. Només hem d'observar la dinàmica que s'ha instal·lat a França a propòsit dels atemptats gihadistes del 13 de novembre passat, a París, o la pressió al Regne Unit per sortir de la Unió Europea (UE) o les dificultats econòmiques dels estats del sud, entre d'altres. I ja veiem a casa nostra la crisi institucional que hi ha hagut després de les eleccions, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. Tot plegat ens fa enyorar temps passats, quan s'avançava en la construcció europea i hi havia dinamisme econòmic. Ara el que toca és trobar solucions a la realitat del moment i és evident que els reptes són grans, i el que s'ha de canviar són moltes coses, però si ho volem fer tot al mateix moment és possible que no s'acabi fent res ben fet. Així, caldria que la Unió Europea comencés a trobar solucions per als tres pilars fonamentals de la seva essència, que són el comunitari, on se situa, bàsicament, l'economia, i els dos intergovernamentals, que són la política exterior i de seguretat, i el de les polítiques d'interior. Veurem seguidament que en tots ells hi ha mancances i debilitats que són ben conegudes i que cal trobar-hi solució de cara a donar un nou impuls a la integració europea. Així, en el vessant econòmic, urgeix trobar una sortida a la crisi, bàsicament per als estats del sud, basada en polítiques que facilitin la creació d'empreses i l'ocupació.

Pel que fa a la política exterior, cal refer la cohesió interna i actuar amb unanimitat amb veïns com ara Rússia i altres estats importants del planeta i, sobretot, ser més ràpids i eficients en la presa de decisions dels conflictes internacionals, com és el cas de Síria, en el qual no s'ha actuat en celeritat, sigui per iniciativa pròpia o cercant consens amb els actors interns i externs del conflicte, i ara tenim el drama dels refugiats damunt la taula.

I pel que fa a les polítiques d'interior, calen polítiques de cohesió social i garantir les llibertats que tant han costat aconseguir, bàsicament la llibertat de circulació de persones, l'espai Schengen, com es coneix, que està qüestionat per les actuacions d'alguns estats membres a l'hora de gestionar l'arribada de refugiats.

Està clar que tot el descrit no es fàcil i que requereix voluntat i generositat política; solidaritat, en definitiva, però els governants europeus han de veure que val més un acord a temps, encara que aparentment doni la sensació que hi perdem, que no pas la gestió interessada i egoista de la política, que sol donar rèdits a curt termini però que és un desastre per al futur. Si som capaços de solucionar, o almenys encarar, aquests tres reptes, ben segur que les altres preocupacions dels europeus estaran en millor posició per ser resoltes. I de tot això en dirà bé la ciutadania europea, que veurà que la Unió Europea garanteix la seva seguretat, llibertat i benestar. En definitiva, el que cal, en aquest món canviant i global, és més Europa.