Unir els Vallesos, a debat
La proposta de la patronal de crear l'Àrea Vallès ha revifat la discussió sobre els vincles politicoeconòmics entre el Vallès Occidental i l'Oriental
Els batlles creuen en el potencial de l'espai i aposten per buscar una fórmula de consens
El debat sobre el Vallès està viu. Després que Fem Vallès, format per les patronals Cecot, Consell Intersectorial d'Empresaris (CIESC) i Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d'Empresaris (UEI) i l'associació Via Vallès, obrís a principis d'any la capsa dels trons proposant públicament la creació d'una àrea metropolitana del Vallès, hi ha hagut altres veus que, tot i que en molts casos sense compartir exactament el projecte, s'han alineat sobretot en la diagnosi feta i en la necessitat de potenciar les relacions entre els vallesos. I és que, junts, el Vallès Occidental i l'Oriental representen un 4,4% de la superfície de Catalunya, sumen un 17,3% de la població catalana i aporten prop del 17% del PIB català, a banda de ser, segons explica el president de Fem Vallès, Antoni Abad, el principal pol manufacturer i exportador del sud d'Europa. Amb aquest potencial i en moments de crisi econòmica, Fem Vallès planteja, inspirant-se en l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), crear a través d'una llei un instrument que permeti al Vallès tenir competències en matèries com ara infraestructures, transport, promoció econòmica i formació professional i, alhora, com afirma Abad, tenir “una única mirada ambiciosa del Vallès” per plantejar amb més força propostes, millores i reivindicacions. Segons Manel Larrosa, de Via Vallès, la idea és donar més relleu a la zona del Vallès i superar la seva condició de “perifèria deixada”. Una proposta equilibrada, per Larrosa, seria partir dels dos consells i compartir una nova institució amb competències que vagin més enllà i que només una llei metropolitana atorgui, com ara el transport. A la vegada, defensa que un Consell General format per la suma dels dos consells comarcals podria regir l'àrea. “El Vallès conjunt, ni modifica el mapa comarcal, ni les capitals, ni el sentiment dels àmbits propers, però ajudaria a tothom i exigiria una cultura de major consens per a les actuacions”, explica Larrosa a l'article Un Vallès i també dos Vallesos. Després de presentar la proposta a alcaldes, partits polítics i a l'opinió pública, amb una bona rebuda, segons els impulsors, Fem Vallès mira cap al govern de la Generalitat i el futur Parlament. “Esperem que durant la propera legislatura es concreti el projecte”, afirma Abad, que indica que s'haurà de buscar el màxim consens i concretar la forma administrativa i jurídica.
Per Juli Fernàndez, l'alcalde de Sabadell (ERC), “el Vallès és la regió industrial més important del país i un espai d'oportunitats”. Tot i que considera que la proposta de Fem Vallès és “interessant”, assenyala que el que cal és debatre i arribar a un consens per trobar un instrument que permeti estructurar la regió i avançar. Josep Mayoral, l'alcalde de Granollers (PSC), també creu en la potencialitat dels Vallesos, però no a crear més institucions. Aposta per la col·laboració en “estructures molt flexibles i adaptades a les circumstàncies”. Creu que s'ha d'avançar en les relacions entre els ajuntaments i resoldre temes com ara la connectivitat ferroviària i per carretera entre els Vallesos. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa (PSC), cocapital de l'Occidental, ha declinat fer declaracions. El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, David Ricart (ERC), creu que ara és l'hora d'aprofundir des de la política en el debat que ja s'ha fet en el món empresarial. Explica que Esquerra ja té el tema sobre la taula amb relació a una visió global del Vallès que no es pot separar d'una nova ordenació del país. En l'article Dos vallesos, un futur, moltes oportunitats, escrit conjuntament amb Ignasi Giménez, el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (PSC), deixen clar que “el desenvolupament dels Vallesos implica un projecte comú” però hi afegeixen que “parlar, d'inici, d'una fusió comarcal és aventurat” i aposten per una anàlisi profunda i la recerca de consens.
LES FRASES
De l'Àmbit B30 a l'Eix de la Riera de Caldes
L'Eix de la Riera de Caldes i l'Associació Àmbit B30 són dos exemples de col·laboracions entre ajuntaments de les dues comarques. El president de la B30 i alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, no està d'acord amb la proposta de Fem Vallès malgrat que sí que creu en la gran potencialitat de la zona. Sosté que cal buscar una fórmula flexible per aprofitar el potencial del Vallès. Indica que una de les possibles alternatives és l'Àmbit B30, que ja aplega més de 20 municipis –tot i que el gruix es troba al Vallès, també hi ha ciutats com Martorell o el Papiol que es troben al Baix Llobregat–, treballa en projectes tangibles i ja ha fet demandes concretes, per exemple, de millora de les infraestructures. Per Monràs, “s'han de buscar fórmules imaginatives per fer front a una realitat canviant”.
Pel que fa a l'Eix de la Riera de Caldes, hi han unit esforços els municipis de Caldes de Montbui, Sentmenat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta per posar en marxa projectes comuns de promoció econòmica.