Política

Teixint aliances a fora

Un llibre explora el viatge que va fer Macià a la Rússia soviètica, l'octubre del 1925, per intentar buscar suport econòmic i polític per al catalanisme i una insurrecció contra la dictadura de Primo de Rivera

Aquesta expedició va ser molt pionera i és considerada una de les primeres temptatives per internacionalitzar el “problema català“

Macià arriba a Moscouen el pitjor moment, quan el règim soviètic té massa problemes interns

Quan ara es parla del procés sobi­ra­nista sovint es remarca la neces­si­tat de difon­dre a l'exte­rior les rei­vin­di­ca­ci­ons cata­la­nes. Un dels pri­mers que ho va fer, endut per una com­bi­nació de la neces­si­tat del moment i d'una visió política ampla, va ser Fran­cesc Macià. L'octu­bre del 1925, en plena dic­ta­dura de Primo de Rivera i quan ell ales­ho­res era el cab­dill del par­tit Estat Català, ins­tal·lat a l'exili, Macià viatja a Mos­cou. Busca el suport econòmic i polític per al movi­ment cata­la­nista i per sumar for­ces de cara a una insur­recció con­tra la dic­ta­dura. Així ho expli­quen Enric Uce­lay-Da Cal i Joan Escu­lies en el lli­bre Macià al país dels sovi­ets (Edi­ci­ons de 1984), que apor­ten docu­men­tació inèdita, com ara els infor­mes que va ela­bo­rar Macià per inten­tar convèncer les auto­ri­tats soviètiques que es tro­ba­ven a l'Arxiu de la Inter­na­ci­o­nal Comu­nista, a Mos­cou.

Amb aquests infor­mes, les notes de des­pe­ses que fa Macià, el diari del seu acom­pa­nyant i secre­tari, un joveníssim Josep Car­ner-Ribalta i altres tex­tos de l'època, entre d'altres dades, els autors recons­tru­ei­xen com va ser aque­lla expe­dició, que va tenir tints d'aven­tura pio­nera. Es pot con­si­de­rar una de les pri­me­res temp­ta­ti­ves d'inter­na­ci­o­na­lit­zació del males­tar català.

Abans de mar­xar a Mos­cou, Macià havia explo­rat altres vies per gene­rar com­pli­ci­tats i crear un movi­ment uni­tari capaç d'ender­ro­car Primo de Rivera i “alli­be­rar Cata­lu­nya“. L'exti­nent coro­nel intenta arri­bar a un acord amb la CNT i els repu­bli­cans i, al mateix temps, son­deja i iden­ti­fica els dife­rents sec­tors del cata­la­nisme –“les cli­ve­lles del cata­la­nisme”, indica Uce­lay-Da Cal– per gene­rar un movi­ment uni­tari. Tot això, no cal dir-ho, seran empre­ses molt com­pli­ca­des (amb Cambó, de la Lliga, estan enfron­tats). Sigui com sigui, la pro­xi­mi­tat de Macià amb la CNT, que serà clau en els com­pli­cats anys 30, s'haurà ges­tat en les com­pli­ci­tats que hi genera en aquest moment. La difícil situ­ació finan­cera –Macià és aca­ba­lat però fins a un cert punt– el porta a explo­rar la via de la Inter­na­ci­o­nal Comu­nista.

El viatge de Macià a Mos­cou –una petita aven­tura en si mateixa, amb canvi de trens i pre­sen­tació de cre­den­ci­als secre­tes– vol apro­fi­tar els vents favo­ra­bles cap a la insur­recció dels naci­o­na­lis­mes que el règim soviètic anima. Però l'Avi arriba massa tard a la capi­tal russa per treure rèdit d'aquesta política. “Hi arriba en el pit­jor moment pos­si­ble; si hi hagués pogut anar vuit mesos abans, pot­ser haguera tro­bat algú que li hagués sig­nat algun teló”, apunta Uce­lay-Da Cal. Els anys ante­ri­ors al 1925, Mos­cou insu­fla les insur­rec­ci­ons aquí i allà. Quan Macià s'hi planta, “la situ­ació política s'ha cap­gi­rat”, el règim soviètic es troba en el moment-cruïlla clau que decan­tarà el seu lide­ratge, i sem­bla que ja en té prou amb els seus pro­ble­mes interns com per aju­dar altres revo­lu­ci­ons. És encara un règim inci­pi­ent que té tot just un any i mig d'existència. D'aquí, també, el caràcter pio­ner del viatge de l'Avi, que hi va quan encara no és habi­tual anar-hi. Segons Uce­lay-Da Cal, els viat­ges a l'URSS, orga­nit­zats a la manera turística pel mateix règim, comen­cen a par­tir del 1928.

Macià s'entre­vista amb Buk­ha­rin, secre­tari inter­na­ci­o­nal del comitè inter­na­ci­o­nal del comitè cen­tral exe­cu­tiu del Par­tit Comu­nista rus i de la Inter­na­ci­o­nal Comu­nista. Però Buk­ha­rin ja és “des­fa­vo­ra­ble a aques­tes aven­tu­res inter­na­ci­o­nals” i fa pas­sar el líder d'Estat Català pel corol·lari de l'ela­bo­ració d'infor­mes per donar-li llar­gues. En veure que les con­ver­ses no avan­cen i sem­pre aga­fen un to mera­ment pro­to­col·lari, al cap de tres set­ma­nes de ser-hi, Macià deci­deix que és hora de tor­nar: la via perquè la Inter­na­ci­o­nal Comu­nista “assu­meixi el plet català és impos­si­ble”. Tot ple­gat, amb la remor de fons del gui­ri­gall de gru­pus­cles que assa­ja­ven algun com­plot con­tra Primo de Rivera, el 1926 duria Macià a pro­var per ell mateix “una incursió sepa­ra­tista a Cata­lu­nya amb el suport even­tual de la CNT”. Seria el fra­cas­sat com­plot de Prats de Molló. L'Avi hau­ria de tar­dar cinc anys encara a poder aga­far, per fi, un tren tri­om­fant de retorn cap a una Cata­lu­nya repu­bli­cana.

Lluny d'un arrauxat.
Una de les imatges tòpiques de Francesc Macià l'ha dibuixat sovint com un polític boig i arrauxat. Aquesta és una de les idees que el llibre ‘Macià al país dels soviets' desmunta, aportant dades de totes les trobades polítiques que va mantenir en aquells anys. “Macià és un polític extremista però racional i actua com a tal; és un polític professional, molt conscient de l'escenari polític”, amb moltes coneixences i molt ben connectat, comenta un dels autors, Ucelay-Da Cal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.