anàlisi
Puig busca la conciliació a Morella
El poble “més bo i bonic” de l'Estat, segons la votació popular que va promoure una famosíssima marca de bombons per celebrar el seu 25é aniversari fa poques setmanes, acull aquest cap de setmana “unes jornades de convivència” del govern valencià. El president Ximo Puig ha reunit a Morella, la seua població d'origen, de la qual va ser alcalde des del 1995 fins al 2012, els membres de l'executiu que va formar juntament amb Compromís a finals del juny passat. L'objectiu principal és determinar les noves mesures a prendre després de sis mesos de gestió, així com analitzar quines han de ser les prioritats del pròxim semestre, ja que, en opinió del mateix Puig i de la vicepresidenta Mónica Oltra, molts punts del denominat Acord del Botànic –subscrit també per Podem– s'han complit i cal revisar-lo i ampliar-lo. De fet, la líder indiscutible de Compromís ahir a penes va ser capaç de fer un poc d'autocrítica en el balanç que va oferir del que ha estat el primer mig any de govern en la roda de premsa posterior al ple de Consell. “El balanç és positiu perquè ho és. Possiblement podríem haver fet més coses, però n'hem fet moltíssimes per al poc temps que hem tingut.” “Les crítiques ja ens les fa l'oposició i ens les han de fer els ciutadans”, va indicar, després de detallar cadascun dels èxits del govern, entre els quals va destacar el decret pel qual s'estén l'atenció sanitària gratuïta als immigrants, la gratuïtat dels llibres de text, l'eliminació del copagament farmacèutic i el fet que el del 2016 és el pressupost més social en dècades.
En el mateix sentit, però amb un punt menys de triomfalisme, s'ha expressat el president Puig quan li han preguntat els últims dies sobre una possible revisió del Botànic. Sobretot després de les eleccions del 20-D, en què la coalició del seu soci de govern i dels podemistes que al País Valencià encapçala Antonio Montiel va fer el sorpasso i va arrabassar la segona posició a un PSPV que no aconsegueix millorar els seus resultats electorals ja com a partit en el govern. “Aquest és un govern sòlid, que està complint els eixos de l'Acord del Botànic i que gaudeix de bona salut”, ha insistit Puig, que ha negat que el que s'ha denominat oficialment Seminari de Govern-Hivern 2016 siga una trobada per llimar les discrepàncies que han sorgit entre alguns membres de l'executiu, ni per evitar una primera crisi de govern com s'havia apuntat amb relació amb alguns consellers. ”Ara revisarem com podem millorar, no estem en un procés de triomfalisme i autosatisfacció, sinó de resoldre els problemes que té aquesta comunitat”, argumentava ahir Puig. En el mateix sentit s'expressa Oltra, que nega que es pensi fer una anàlisi primfilada de cadascun dels consellers i que puguen rodar caps. “Si el president ha dit que no hi ha canvis en el govern, està ben dit”, diu Oltra, que mai ha amagat el seu interés perquè Podem passe a formar part de l'executiu valencià.
Fins ara el tàndem Puig-Oltra ha aconseguit transmetre una imatge de total complicitat i cohesió interna, però les dissensions internes, que n'hi ha en qualsevol govern, i encara més si es tracta d'executius de coalició, han comença a emergir. L'última i la més polèmica va tindre com a protagonistes la mateixa Oltra i la consellera de Sanitat, Carmen Montón, quan es va fer pública la designació del marit de la socialista com a nou director gerent d'Egevasa, l'empresa mixta d'aigües dependent de la Diputació de València –presidida pel socialista Jorge Rodríguez–, participada en un 49% por la societat Aigües de València. Oltra va assegurar que el nomenament de la parella de la seua companya d'executiu no li semblava “ètic ni estètic” i que mai hauria d'haver-se produït. Les declaracions de la vicepresidenta van provocar el malestar entre els socialistes, però el cert és que Alberto Hernández Campa finalment va renunciar a la direcció de l'empresa “per evitar un ús partidista de la qüestió”, tal com ha aprofitat el PP valencià –en seues hores més baixes– per acusar l'executiu de “nepotisme” i demanar la compareixença d'Oltra per aquest nomenament (fallit) i altres relacionats amb membres del Consell.
“Les colònies”, com Oltra ha denominat la reunió del Consell a Morella, potser aconseguiran abaixar el nivell de tensió interna. Però no és gens descartable que la trobada servisca també per “negociar” altres qüestions que no són d'estricta obediència valenciana, com ara el complicat tauler polític espanyol. Les seus de Ferraz i especialment la de Génova no es mostren partidàries que Compromís, tot i complir amb la llei electoral i el reglament del Congrés dels Diputats, puga formar un grup parlamentari propi amb els nou diputats electes obtinguts en les eleccions generals. I la coalició ja ha advertit, a través d'Oltra i del diputat Joan Baldoví, que no seria just donar suport a un candidat a la presidència de la cambra baixa que després puga vetar que tinguen veu pròpia. I és que, amb un grup parlamentari propi, la coalició adquiriria molt més protagonisme al Congrés i en la política estatal que els diputats valencians diluïts en el conjunt del PSOE. Un risc excessiu per a les aspiracions electorals dels socialistes valencians.
D'altra banda, la coalició es mostra més optimista sobre la possible formació d'un govern
espanyol progressista i alternatiu. “A la valenciana”, com va remarcar la vicepresidenta. En aquest sentit, va considerar que no hi ha d'haver cap línia roja quan es tracta de negociar, en referència clara a l'exigència de Podem d'un referèndum a Catalunya per pactar amb el PSOE. “És negociable en el fons i en la forma”, va emfasitzar. Tanmateix, Puig insisteix que els comptes no ixen per poder constituir fàcilment una alternativa al PP i que no cal “dramatitzar” si s'han de convocar noves eleccions. I és que si alguna cosa ha aconseguit el govern valencià en aquests sis mesos ha estat convertir-se en una veu de referència. Puig ha duplicat la seua influència en la direcció de Ferraz i les declaracions d'Oltra sobre qualsevol tema són requerides amb insistència. Així, aquest
semestre serà definitiu per refermar el seus lideratges i confirmar la transformació del País Valencià.