Mas: “Ajudaré en el que calgui, sense demanar res”
L'encara president justifica la seva renúncia a la reelecció dient que és “pel bé del país”, però no descarta aspirar de nou a la presidència en el futur
Defensa el pacte i la seva aposta per Carles Puigdemont: “Té molt clar el projecte i el que cal fer”
“Vaig arribar sent un desconegut, com és lògic, i marxo amb la sensació que molta gent no m'ha arribat a conèixer; ara tindran l'oportunitat de fer-ho.” A les sis en punt de la tarda, i encara com a president de la Generalitat en funcions, Artur Mas va comparèixer davant dels mitjans per oferir les primeres explicacions sobre un acord que, segons va explicar, es va començar a gestar divendres al migdia a instàncies de representants d'algunes entitats i d'ell mateix amb l'objectiu de remuntar una situació molt complicada.
“Aquests tres mesos han deteriorat moltes coses; faltava perspectiva i sempre vaig dir que anar
a unes eleccions era el pitjor escenari.” “No és el primer cop que aquest país i aquest procés troben el desllorigador a última hora”, va assenyalar, abans de descriure el contingut d'un acord, “amb renúncies importants, però amb molts més beneficis”, que permet “anar per feina i tirar endavant el país”. “Són els principis que han marcat la meva trajectòria personal i política i que l'han de continuar marcant a partir d'ara.”
El compromís d'estabilitat era la primera de les tres condicions per sustentar la validesa d'una entesa “que elimina el risc d'un conflicte permanent i que permet afrontar una legislatura històrica sense el risc de perdre una votació cada quinze dies”. “No es pot pujar a l'Everest amb espardenyes”, va il·lustrar el líder de CDC. La segona condició era que la CUP es mostrés disposada a admetre els “errors” comesos durant la negociació. L'encara president va atribuir a l'esquerra alternativa tota la responsabilitat d'haver forçat un bloqueig que ha estat a un pas d'enviar el país a les novenes eleccions des de l'any 2000. “La vida és dura, i els errors comporten conseqüències”, va resumir per il·lustrar el compromís que han signat els cupaires i que a la pràctica els obligarà a secundar la majoria d'iniciatives de Junts pel Sí. Requerit per una informadora, el president va evitar descriure quins havien estat aquests errors. “Si m'ho permet, pregunti-ho a ells”, va etzibar.
La tercera i última condició, que es va acabar de lligar ahir al migdia, era que la CUP es comprometés a investir en primera volta qualsevol candidat que proposés. En aquest sentit, Artur Mas es va desfer en elogis cap a la figura del seu successor. A Carles Puigdemont el va presentar com “un molt bon alcalde i un bon gestor, que sap tractar la gent i que té molt clar el projecte i el que s'ha de fer per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat com qualsevol altre”. També va tenir paraules per a Neus Munté, l'actual vicepresidenta, que fins a última hora va sonar, com Muriel Casals, com a candidata a la presidència de la Generalitat. De la també consellera de Benestar i Família, en va remarcar la vàlua i es va mostrar convençut que continuarà formant part del nou executiu de la Generalitat i que tindrà un paper actiu en la imminent refundació de Convergència.
Sense càrrecs
El president en funcions va voler subratllar que renuncia a la reelecció i que no s'incorporarà al govern ni assumirà cap càrrec. “No és cert el que alguns han dit i escrit en els últims dies; des del primer moment vaig dir que només seria president o expresident, perquè tan digna és una cosa com l'altra, i la presidència, insisteixo, no se subhasta.” Va expressar la seva voluntat de posar-se a disposició del nou president, del govern i del Parlament a partir d'aquest vespre per ajudar “en el que calgui, i sense demanar res a canvi”. Mas va admetre que la velocitat dels esdeveniments li havia impedit decidir si la seva renúncia també inclou l'acta de diputat, una situació que resoldrà en els pròxims dies i que en cap cas afectarà la tramitació de la causa judicial pel 9-N, que a hores d'ara s'instrueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El fet que Irene Rigau, consellera d'Ensenyament en funcions i també imputada juntament amb Mas i amb l'expresidenta Joana Ortega, tingui assegurada la continuïtat com a diputada –i per tant, també com a aforada– impedeix que la causa es derivi a un jutjat d'instrucció.
Refundar Convergència
En una compareixença seguida des de la primera fila per alguns dels integrants del seu nucli de confiança –la seva dona, Helena Rakosnik, així com Jordi Vilajoana, Josep Martí Blanch i Joan Maria Piqué, entre d'altres–, l'encara president no va parlar en cap moment d'una retirada, sinó d'un “pas al costat”. “Que quedi molt clar que no abandono la política”, va remarcar Mas, que va anunciar la seva voluntat de dedicar la major part de la seva energia “a refer el que significa Convergència i a recuperar la solidesa que necessita aquest espai polític”. La determinació del president va acompanyada del fet que se sent alliberat del compromís que va adquirir fa uns mesos, en el sentit de retirar-se definitivament després dels divuit mesos que ha de durar el procés constituent segons el full de ruta pactat entre Junts pel Sí i la CUP. “Hauria complert la meva paraula, com sempre. Però ara les coses han anat d'una altra manera i en funció de com vagin les coses a partir d'ara decidiré què faig en un sentit o en un altre”, va assegurar l'encara president, que va obrir així la porta a la possibilitat de tornar a aspirar a la presidència en el futur.
Tot i admetre que “políticament no és una decisió agradable”, Mas es va mostrar en tot moment plenament convençut del seu gest. “Sempre he dit que no havia vingut a salvar res, sinó a servir el país”, va dir.
Uns anys “poc plàcids”
Artur Mas va dedicar la part final de la seva intervenció a fer balanç de la seva trajectòria en la primera línia política. “Han estat dotze o tretze anys poc plàcids”, va resumir. “M'he presentat a cinc eleccions, les he guanyat totes i, malgrat tot, no vaig poder governar fins a l'any 2010, després dels dos governs tripartits”, va recordar el líder de CDC abans de vincular l'inici del seu mandat “a una crisi terrible” que els ha obligat a fer “les famoses retallades”, i a “una majoria absoluta del PP que mai ha posat les coses fàcils”. En contraposició, es va referir a la puixança del procés independentista i a la il·lusió de la gent, “que ha imprès un ritme vertiginós” a un context polític que va qualificar de “trepidant”. “En el pla estrictament personal, tenia molts motius per voler fer un pas, ja no al costat, sinó enrere. Confio que a partir d'ara tindré una mica més de tranquil·litat”, va concloure.