Independentistes de pedra picada

Ahir la plaça Sant Jaume de Bar­ce­lona va viure la ràbia i tris­tor mati­nal de cen­te­nars de ciu­ta­dans anònims que s'han entre­gat en cos i ànima per asso­lir una Cata­lu­nya inde­pen­dent i que per enèsima vegada es mani­fes­ta­ven per dema­nar un acord polític a Junts pel Sí i la CUP, i –sor­to­sa­ment–, al ves­pre hi tor­na­ven con­tents per cele­brar que l'espinós procés per asso­lir un país lliure con­ti­nua ben viu, amb l'anunci del pre­si­dent Artur Mas de fer un pas al cos­tat. Són els inde­pen­den­tis­tes de pedra picada, sense sigles o de peti­tes enti­tats del país.

“Estic enfa­dada amb tot­hom: els polítics i els ciu­ta­dans. La plaça és buida... Vull un pre­si­dent, sigui qui sigui i que ens dugui a la inde­pendència!”, es quei­xava la bada­lo­nina Mont­ser­rat Gela­bert, ahir cap a les dotze del mig­dia, men­tre feia una foto amb el seu mòbil de la plaça i l'envi­ava a la seva ger­mana, que, desa­ni­mada, no hi va anar. A les sis de la tarda, Mont­ser­rat tor­nava a la plaça, joiosa, amb una este­lada, i acom­pa­nyada de la seva ger­mana Rosa. “Fa sis anys que munto para­de­tes de l'ANC, anant a tots els bar­ris i pobles. Estava segura que en Mas faria alguna cosa... Però al matí no parava de plo­rar i plo­rar en no veure l'acord”, va con­fes­sar Rosa Gela­bert, jubi­lada de 73 anys, que avi­sada per la seva ger­mana de l'immi­nent acord dels par­tits sobi­ra­nis­tes es va deci­dir a anar a Sant Jaume, també lluint una este­lada.

D'inde­pen­den­tis­tes anònims, sense sigles i de pedra picada com les ger­ma­nes Gela­bert, n'és el Marià Gim Niubò, que amb la seva dona era dels pocs cata­lans que recla­ma­ven un acord polític, ahir al mig­dia, en una freda plaça Sant Jaume. “Volem la inde­pendència. Aquest és el pri­mer pas, serà un procés lent però ara tenim la majo­ria al Par­la­ment”, rao­nava en Gim, men­tre la seva dona el defi­nia com “un llui­ta­dor”.

Al matí, els mani­fes­tants inde­pen­den­tis­tes eren un mig cen­te­nar i escaig que es bar­re­ja­ven amb turis­tes i estu­di­ants d'Eras­mus que sor­tien d'una visita al Palau de la Gene­ra­li­tat. En Jordi Sánchez, nas­cut a Sants i veí d'Horta i que s'auto­de­fi­neix “català de la ceba”, també exi­gia una entesa de Junts pel Sí i la CUP. “Els líders polítics ens estan traint... seran cer­tes les parau­les d'en Xiri­nacs”, afir­mava Sánchez, que pro­po­sava una “llista sense polítics si al final no hi ha entesa”.

Allà qui hi cri­dava de valent era Vero Sant­pau, pro­ce­dent d'Alca­nar i que amb altres com­panys de les Ter­res de l'Ebre dona­ven color i vida a la con­cen­tració del matí. “Fa qua­tre anys que sor­tim al car­rer i la gent del poble, sense sigles, volem un govern cap a la inde­pendència. Volem Mas de pre­si­dent, i si cal amb un govern de con­cen­tració amb els caps de cada par­tit inde­pen­den­tista”, exi­gia San­ta­pau, a qui els turis­tes li feien fotos amb l'este­lada.

Qui també exi­gia alçada de mires als polítics era Cas­tor Bayo, de la Can­di­da­tura Ciu­ta­dana per la Inde­pendència (CCI) i amb experiència a Esquerra i a Con­vergència. “Estan enro­cats en per­so­na­lis­mes i Cata­lu­nya ha d'anar al davant d'això”, asse­gu­rava al matí Bayo, que augu­rava “un bon càstig dels votants” a alguns par­tits polítics si no es posa­ven d'acord i s'abo­cava el país a unes noves elec­ci­ons anti­ci­pa­des, al març.

Al ves­pre, la plaça Sant Jaume ja tenia el caliu dels dies històrics. Grups de joves, des­a­pa­re­guts al matí, es bar­re­ja­ven amb pare­lles de jubi­lats i famílies amb fills. S'hi feien fotos amb el mòbil i quan el pre­si­dent va començar la seva com­pa­rei­xença, tot­hom es va posar els auri­cu­lars a l'ore­lla. Per sort, en Xavi, un altre espon­tani per la causa inde­pen­den­tista, va posar un micròfon a la ràdio, que va fer la funció d'alta­veu. La plaça Sant Jaume va emmu­dir per escol­tar el pre­si­dent Mas.

L'anunci de fer un pas al cos­tat perquè la CUP voti a favor de for­mar un govern cap a la inde­pendència va arren­car els aplau­di­ments dels con­cen­trats a la plaça. I la reve­lació que l'alcalde gironí, el con­ver­gent Car­les Puig­de­mont, serà inves­tit avui nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat també va ser ova­ci­o­nat pels ciu­ta­dans aple­gats. El paper dels deu dipu­tats del grup par­la­men­tari de la CUP es va escol­tar amb atenció i sor­presa, tot i que amb el cap alguns dels pre­sents apro­va­ven l'acord que dona­ran esta­bi­li­tat al govern per posar fil a l'agu­lla a la des­con­nexió de Cata­lu­nya, i no vota­ran mesu­res jun­ta­ment amb els grups espa­nyo­lis­tes.

Dels pocs joves que es va mani­fes­tar al matí i a la tarda a la plaça de Sant Jaume era Lucas Feno­llosa, de 22 anys, i inte­grant de l'ANC. “ Apos­tava per la inves­ti­dura d'Artur Mas, però pri­mer és la inde­pendència, tot i les difi­cul­tats que tin­drem els pri­mers anys”, afir­mava Feno­llosa, que va aju­dar a des­ple­gar la pan­carta (a la foto) que agraïa al pre­si­dent Mas el seu gest d'apar­tar-se, tot i que el pre­si­dent de Con­vergència ja va dei­xar clar que no dei­xarà la política ni des­carta tor­nar-se a pre­sen­tar com a can­di­dat al Par­la­ment català.

La trom­peta de Fer­ran Estrada Porta, amb la seva bar­re­tina i sem­pre pre­sent en aquests saraus inde­pes de car­rer, va embe­llir la històrica tarda. Els con­cen­trats, fins i tot la cana­lla, van can­tar Els Sega­dors, Rosa d'abril, i l'Estaca, fent aflo­rar la llàgrima a algu­nes de les dones més engres­ca­des en fes­te­jar aquest desen­llaç, que la majo­ria ja veia impos­si­ble. Els crits d'“inde­pendència” no van fal­tar-hi. Pas­sa­des les set de la tarda, ningú es movia de la plaça de Sant Jaume. S'espe­rava que el pre­si­dent Mas sortís al balcó per pro­cla­mar la inde­pendència, com va fer el pre­si­dent Com­panys. Els més fidels van poder abraçar el pre­si­dent i la seva dona, quan van sor­tir al car­rer.

Tot i la feli­ci­tat tras­pu­ada ahir, per a alguns cata­lans, ara cal com­pro­var si aquest acord in extre­mis du una bona metxa per a la traca del final de festa.