Política

CRÒNICA

Del poeta turc al príncep de C's

Si les metàfores marineres van marcar els dos mandats d'Artur Mas, el nou president, Carles Puigdemont, va mostrar cintura per crear la seva pròpia escola simbòlica. Mas es va acomiadar recordant amb un punt d'autoironia la seva fal·lera marinera, i Puigdemont va enllaçar amb la nova etapa via Nazim Hikmet, el més gran poeta turc del segle XX: “El més bonic del mar és allò que no hem navegat.” És un vers d'amor que el nou president va aplicar al rumb polític del seu mandat. Per al final, va guardar dues cites inesperades, amb tota la intenció: l'una, “imposible es sólo una opinión”, és una afirmació del líder de C's i flagell de l'independentisme, Albert Rivera, que es va fer seva; l'altra és del periodista Gaziel, director de La Vanguardia als anys 20 i 30, una figura que tant han reivindicat l'unionisme com el catalanisme, i que diu: “Sóc fal·lible però insubornable.”

Ni les cites ni la claredat del seu discurs van amansir el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, representant del govern espanyol a l'acte, i a la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna: es van mantenir en tot moment amb el rostre sorrut i endurit, sense ni aplaudir Mas ni Puigdemont. A Mas, en canvi, se'l va començar a veure deixant llast, tot i contenir l'emoció. Segurament producte d'això, va deixar anar un dard al rei Felip VI per no agrair-li els serveis prestats en el decret on el cessava com a president: “Jo sí que agraeixo els serveis prestats, a tothom.” L'afirmació va arrencar els aplaudiments d'un atapeït saló Sant Jordi. Molts altres convidats van seguir l'acte en altres salons del Palau.

Les més de 200 persones que es van congregar a la plaça Sant Jaume també van recordar el rei: “Felipe, abre el correo”, van cridar, referint-se a la carta que li va enviar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, molt aplaudida, per comunicar la investidura. A Sant Jaume, els crits d'“independència” es van alternar amb escridassades als representants de partits no independentistes. “Que balli Iceta!”, li van dir al líder del PSC quan va abandonar el Palau. Van cantar Els Segadors i L'estaca, peça que van entonar amb més ganes quan el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, va marxar. A la plaça també hi havia un senyor que onejava una bandera espanyola penjada d'un pal llarg: és un home de Mollet habitual en actes independentistes. En les paraules i els gestos els independentistes es percebia la satisfacció. En entrar, l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, no podia amagar l'alegria per “un president molt valent” i, segons va comentar a aquest diari, dissabte al migdia, quan encara no es coneixia el desllorigador, va rebre un missatge de mòbil de Mas on li deia que “tot s'arreglarà”.

El líder d'ERC i futur vicepresident, Oriol Junqueras, va semblar encomanat d'una alegria mesurada, i se'l va veure parlant amb posat sorneguer amb Fernández Díaz i Llanos de Luna. Entre els convidats, hi havia presències destacades, com la de l'exvicepresidenta Joana Ortega o David Madí (home de confiança de Mas i un dels instigadors de l'acord i la decisió del ja expresident). En el refrigeri al pati dels Tarongers van sovintejar les encaixades de benvinguda a Puigdemont i de comiat a Mas i els selfies amb l'un i l'altre. Allà la coral de Tiana, que abans havia cantat Els Segadors, va dedicar al nou president la sardana Girona m'enamora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.