Sí o no a la constitució catalana
Puigdemont explica que el referèndum sobre la constitució catalana serà la manera com es ratificarà o no la independència del país
Remarca que la urgència social serà la prioritat del nou govern
El dia que va prendre possessió el nou govern de la Generalitat, que en principi ha de ser el govern de la “desconnexió” amb l'Estat espanyol, el seu president, Carles Puigdemont, va oferir la seva primera entrevista, a TV3. Si en la investidura i en l'acte de presa de possessió ja havia donat mostres del seu tarannà –precisió i fermesa en les maneres discursives–, ara tocava veure'l en acció en una entrevista, davant Mònica Terribas, on es va mostrar igualment convençut dels pròxims passos governamentals.
Des de la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat i amb una entrada musical de la sèrie House of cards, Puigdemont va començar per declarar-se “completament net de corrupció”. Va fer una defensa aferrissada del nou govern i el seu caràcter coral i les prioritats socials que es fixa. Va assegurar que els consellers ja “s'han començat a centrar” en el pla de xoc per abordar les emergències socials. En aquest sentit, va allargar la mà perquè els partits amb sensibilitat social donin suport a aquestes mesures. I va reiterar el sentit primigeni de fer un estat independent: “Per la gent que ho passa més malament.” Així, va obrir la porta a fer cas omís de les prohibicions del Tribunal Constitucional a mesures socials com ara el decret contra la pobresa energètica per, en canvi, tenir “obediència” a qui està en pitjors condicions. Per això va augurar que tiraran endavant un pressupost “factible i sostenible” que no serà cap brindis al sol. “Si diem que hem de fer un país nou, s'ha d'assemblar molt poc al vell”, va assegurar.
El nou president de la Generalitat va insistir que el termini de 18 mesos que, en principi, s'ha donat per preparar el procés cap a la independència no ha de ser una “cotilla”. I, més enllà de complir o no aquest període, va detallar les següents accions cap a la independència. Segons Puigdemont, al final d'aquest procés que haurà servit per posar a punt el país per a la independència s'haurà de fer un referèndum sobre la constitució catalana. “El sí o el no a aquesta nova constitució serà la manera de referendar la república catalana”, va remarcar. En aquest sentit, el percentatge que permeti superar el 48% dels vots a favor del sí a la independència que va rebre aquesta opció el 27-S es trobarà “en aquest referèndum”. A través d'aquesta via –hi va afegir– s'ha d'eixamplar la base de l'independentisme.
Pel que fa a la relació amb la CUP, va reconèixer que havia trobat “injust i immerescut” que demanés el cap d'Artur Mas per desbloquejar la investidura i constituir el govern català. “Tots els consellers del govern saben que hauran de portar a terme treballs molt a la vora de la CUP”, va explicar.
Quant a aquests primers dies com a president, Puigdemont va reconèixer que no havia rebut la trucada del president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ni dels altres presidents de comunitats autònomes ni del rei Felip VI. Després de declarar-se una persona “amb seny” i no “un temerari”, va subratllar que faran les coses “amb seguretat jurídica” i va recalcar la situació de “debilitat” del govern espanyol en funcions. Mentrestant, va dir, l'executiu català ha d'“anar tirant”. Això sí, va negar que el govern tingui prevista cap declaració unilateral d'independència, es va mostrar obert al diàleg i, per contra, no va amagar la poca confiança de les possibilitats d'un referèndum o d'articular una Espanya federal com defensen Podem i el PSOE. “Hem de treballar en els escenaris més civilitzats; quan apel·lem al diàleg és honest, i si el govern espanyol es bunqueritza a qui perjudica és als ciutadans”, va reblar.
LES FRASES DEL PRESIDENT
Els secretaris generals, nomenats
El govern va aprovar els nomenaments dels escuders dels consellers, els secretaris generals de cada departament. Són aquests: Joaquim Nin (Presidència), fins ara delegat del govern a Tarragona; Josep Maria Jové, president del consell nacional d'ERC (Vicepresidència i Economia i Hisenda); Aleix Villatoro (Afers Exteriors i Relacions Institucionals); Francesc Esteve (Governació, Administracions Públiques i Habitatge); Maria Jesús Mier (Ensenyament, càrrec que ja va ocupar en l'anterior mandat); Albert Serra (Salut); Cèsar Puig (Interior, en el càrrec des de la reestructuració del govern, el juny passat, amb la sortida d'Unió); Ferran Falcó, regidor per CDC a Badalona (Territori i Sostenibilitat); Pau Villòria (Cultura), que ja va ser secretari general del conseller Santi Vila quan era a Territori; Adrià Comella (Justícia); Josep Ginesta (Treball, Afers Socials i Famílies); Xavier Gibert i Espier (Empresa i Coneixement); David Mascort (Agricultura).