Una entesa sense sortida
Sánchez tanca un acord amb Rivera per a una investidura abocada al fracàs
Iglesias ignora l'acord i intenta collar el PSOE perquè assumeixi que l'única via és continuar negociant un govern de coalició d'esquerres
a l'1 de març
Pedro Sánchez necessitava presentar-se davant dels barons socialistes i davant la militància amb un acord abans de la investidura i ja el té. Les executives del PSOE i de Ciutadans ratificaran avui un pacte de legislatura que només suma 130 diputats, així que, a priori, està abocat al fracàs. Però la direcció socialista desafiava la calculadora i preferia vendre'l com un gran èxit del seu equip negociador. L'estratègia del candidat és que, d'aquí al dia 5 de març (quan hi haurà la segona votació), o bé ell sigui capaç de convèncer Podem perquè s'abstingui o bé Rivera es vegi amb cor de seduir el PP perquè permeti governar el PSOE. Cap d'aquests escenaris s'albira possible a hores d'ara. Els de Mariano Rajoy només esperen que Sánchez s'estavelli per recuperar visibilitat enmig d'un procés que els ha deixat aïllats, mentre que Pablo Iglesias sorprenia amb una tàctica fins ara inèdita: no només ignora el pacte entre el PSOE i C's –quan fins ara s'havia entestat a obligar Sánchez a escollir entre el partit taronja o el seu–, sinó que, al damunt, deixa clar que no té cap intenció d'aixecar-se de la mesa de negociacions “per formar un govern de progrés”.
Sánchez, de moment, ha aconseguit una primera victòria: lligar un pacte amb C's que tranquil·litza un sector crític que l'amenaçava amb l'expulsió si s'apropava a Podem i, alhora, trasllada pressió a Iglesias perquè se sumi a un acord “transversal” per desallotjar el PP. Però el líder morat no s'immuta i deixa entreveure que la veritable negociació entre les esquerres començarà el 6 de març –l'endemà de la investidura fallida– si no és que Sánchez té alguna carta amagada i l'entesa amb C's sigui l'avantsala de la gran coalició.
Serrells amb ERC i DL
Això sí, a partir d'un primer intent fallit, Sánchez podria imposar-se davant dels seus i sentir-se lliure d'explorar la via que li proposa Iglesias per evitar unes noves eleccions, amb el benentès que el líder morat s'ofereix a negociar alguns serrells que l'haurien de fer possible: és a dir, l'abstenció d'ERC i DL, dos grups amb els quals es va veure ahir Iglesias i que el PSOE insisteix a deixar fora de l'aritmètica.
El líder de Podem, si més no, ha arribat tard a les negociacions, però ara no vol deslligar-se'n i és per això que considerava que les escenes viscudes hores abans entre Sánchez i Rivera no són res més que una teatralització de la política; un “foc d'artifici” que no creu que porti enlloc, més enllà de salvar temporalment Sánchez i exalçar la imatge del líder de C's com a impulsor de l'acord, coincidien ahir alguns analistes. La seqüència, en tot cas, suggeria que el pacte –que ahir a la nit es continuava presentant com un simple “preacord”– ja era un fet el dia anterior, però calia representar-lo públicament.
L'estrena matinal va ser una roda de premsa de Rivera en què exigia a Sánchez que si no acceptava una reforma exprés de la Constitució deixaria córrer les negociacions. I el desenllaç, una altra compareixença de Sánchez a la tarda proclamant que no hi havia cap punt que impedís l'acord. “Si aquestes són les propostes, nosaltres diem que sí”, etzibava el candidat després de conèixer que C's reclama despolititzar la justícia, la supressió dels aforaments dels polítics i la limitació de mandats a vuit anys, facilitar les iniciatives legislatives populars i l'eliminació de les diputacions –les forals basques, però, es mantindran en els mateixos termes actuals–; si bé el PSOE matisava que es reconvertiran en una mena de consells de municipis. El que no van dir, però, és que sense el PP aquesta reforma en cap cas no prosperarà. “Per a un català constitucionalista no hi ha res impossible”, ironitzava Rivera.
No al referèndum
Al marge d'un projecte aparentment inviable, caldrà veure la lletra petita de l'acord en política econòmica, laboral, social i territorial, punts en els quals C's considera haver deixat una forta empremta. Ahir, de fet, en van transcendir algunes pinzellades: C's acceptaria un succedani del seu contracte únic a canvi d'un complement salarial per als sous més baixos, a banda del compromís de no tornar a apujar l'IRPF. Pel que fa al Senat, no se suprimirà com pretenia Rivera, però es reduirà a uns 80 parlamentaris. I, finalment, es ratificarà el compromís explícit que en cap cas s'acceptarà celebrar un referèndum a Catalunya.
Més enllà de les negociacions, el Congrés va obrir ahir un altre front amb l'anunci del president, Patxi López, que s'avançava a l'1 de març el debat d'investidura per votar el 2 després que s'haguessin adonat que els faltava un dia per poder culminar el calendari en unes noves eleccions el 26 de juny i no el 27, que és un dilluns. L'assumpte no tindria major transcendència si no fos perquè López també va decidir que en la primera jornada només hi hauria la intervenció de Sánchez, fet que és va interpretar com un intent d'enaltir el candidat i tapar la veu de l'oposició, que hauria de concentrar tot el debat l'endemà, amb una primera votació dimecres a darrera hora de la nit. Això sí, la segona votació –que podria ser la definitiva si Sánchez se'n surt–, es manté pel dissabte dia 5.
