Arrenca la campanya
Sánchez només obté el suport de C's en la primera votació d'una investidura marcada pel to electoralista dels partits
El debat ratifica l'idil·li entre el PSOE i C's i els divorcis del socialista amb Iglesias i el de Rajoy i Rivera
Els 350 vots d'anit van posar en marxa el rellotge electoral. Ara sí. Perquè si abans del 2 de maig no ho atura una majoria de govern que a hores d'ara sembla impossible de forjar, el 26 de juny hi haurà una nova cita a les urnes. Pels representants de les diferents forces del Congrés, aquest ha estat un dels principals actius d'una investidura que el mateix candidat Pedro Sánchez ja augurava fracassada: la possibilitat de desbloquejar una situació política de provisionalitat que amenaçava amb eternitzar-se. Però, sobretot, el debat ha servit perquè els partits hagin pogut donar el tret de sortida per a una cursa electoral que només una gran coalició o una entesa d'esquerres podria frenar en sec. De moment, els actors que ho podrien fer possible no semblen disposats a modificar el seu guió. Ben al contrari. En els cara a cara entre grups es va visualitzar un festeig que sembla més o menys sòlid –el de Sánchez i Rivera– i uns divorcis molt traumàtics: el de Pablo Iglesias i el líder del PSOE i el de Mariano Rajoy i el president de C's.
La duresa del de Podem –que va gosar tocar la vaca sagrada del socialisme: “Felipe González està tacat per la calç viva”– és la prova que serà molt difícil –si bé no impossible– que es reconciliïn en un temps prudencial per poder seguir negociant. Però també la contundència de Rivera a l'hora d'exhibir el seu allunyament d'un PP assetjat per la corrupció –un dels banderins electorals emprats pels de C's– pot frustrar la gran coalició amb la qual somniava Rajoy l'endemà del 20-D.
De fet, i enmig de la cridòria de la bancada popular, el dirigent català va tornar a demanar als conservadors que li serveixin en safata el cap del seu president abans d'explorar la viabilitat d'un nou front d'entesa. La tàctica de Rivera, en tot cas, va ser la de situar-se per sobre del bé i del mal, competint amb Sánchez sobre qui ha tingut més mèrit en el fet que s'hagi fet l'esforç d'engegar un projecte de legislatura, encara que aquesta es quedi en embrionària.
Ponts trencats
Els ponts entre la vella i la nova política i entre la dreta i l'esquerra van saltar pels aires des del primer minut de la intervenció de Rajoy, quan va responsabilitzar del seu aïllament actual les maniobres de Sánchez per aconseguir ser nomenat pel rei Felip VI per salvar-se i, per extensió, Ciutadans, a qui no va voler reconèixer que l'acord firmat sigui en cap cas un mirall on pugui mirar-se el PP, sinó tot el contrari; el considera una mena de rebuig als seus anys de gestió.
La sessió d'ahir, doncs, va constatar que s'ha acabat el fair play cap a un partit que els havia de servir de crossa i acabar alineat amb el seu pitjor rival. Però si el del PP va optar pel menysteniment cap al partit taronja, el dirigent de C's va descarregar tota l'artilleria contra Rajoy en un intent de treure's la llufa que són la “marca blanca” de la dreta. “Vostè menysté que Espanya pugui ser reformada”, exclamava Rivera enmig de la cridòria dels conservadors.
Iglesias eleva el to
Però no va ser l'únic moment tens en un debat en què l'oposició al pacte PSOE-C's s'havia presentat amb ganes de gresca. Si Rajoy havia de dedicar bona part de la intervenció a acarnissar-se contra Sánchez, mentre a Rivera el presentava com una simple comparsa d'un acord per a no-res, Iglesias va ser molt més contundent dibuixant un candidat socialista acorralat pels poders fàctics i per les hipoteques internes que, segons el de Podem, li impedeixen pactar amb l'esquerra, i que ha acabat sota les urpes d'un “maquiavel” líder de C's.
Així, mentre Rajoy respirava per la ferida i Rivera s'envalentia, el líder morat va tirar pel broc gros i no en va deixar cap de viu. A banda de desqualificar l'oportunisme que li atribuïa a C's, del PP va recordar el seu origen franquista, mentre burxava en la ferida de l'etapa més negra del socialisme de González, els GAL.
La jornada anava avançant amb un Sánchez que repetia com un mantra que qui voti en contra d'ell perpetua Rajoy, excepte en el cas de les formacions d'ERC i DL, a les quals no va voler implicar en la seva investidura i, per tant, no els va demanar res, excepte que abandonin el procés d'independència engegat a Catalunya. Només a partir d'aquesta premissa els encabiria en el diàleg.
Cap sorpresa
En la primera votació d'ahir, Sánchez se'n va anar ahir amb el no de 219 dels 350 diputats de la cambra. Cap sorpresa. Només C's va votar-hi a favor. Ni tan sols va fer-li costat Coalició Canària, que finalment va optar per l'abstenció, malgrat que dies enrere presumia de mantenir un acord tancat amb aquesta formació. I tampoc sembla que en el segon intent de divendres hagi de tenir més sort. “Declaro solemnement inaugurada la campanya electoral, perquè és el que més em convé”, ironitzava Rajoy al final de la seva intervenció en al·lusió al “bluf” d'una investidura en què considera que Sánchez ha aconseguit arribar-hi de manera artificiosa amb un únic objectiu: evitar la guillotina interna. Però el cas és que, tenint en compte les posicions d'uns i altres durant el debat, el PSOE no és l'únic partit que va utilitzar la plataforma pública del Congrés per iniciar la seva particular cursa electoral.