JOAN GRABULOSA
ALCALDE DE SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ (CIU)
«El repte és que es construeixi al més aviat possible l'escola nova»
Afirma que amb sis regidors es pot treballar millor en el dia a dia del consistori i alerta que la situació econòmica dels ajuntaments obligarà a replantejar algunes despeses
Joan Grabulosa forma part del consistori des de fa 18 anys, i a final del mandat passat ja va substituir l'anterior alcalde, Salvador Gázquez.
–Quin balanç fa d'aquesta primera meitat de mandat?
–«En les eleccions vam augmentar el nombre de regidors i tenim la sort que som sis persones que podem treballar a l'Ajuntament, no com abans que érem dos, tres o quatre. El que teníem projectat s'ha complert bastant dins les nostres limitades possibilitats com a Ajuntament petit. Durant aquest temps s'ha pogut arreglar la carretera d'accés a l'església de Sant Julià, que ja convenia, i ara amb les obres del FEIL la carretera d'accés als nuclis de Sant Julià de Llor i de Bonmatí s'ha fet tota nova, i això convenia molt. Hem pogut acabar la primera fase del centre cívic i es va poder inaugurar. A la zona esportiva, hem pogut posar herba natural al camp d'entrenament...»
–El projecte més important, però, és el de l'escola nova potser.
–El projecte de l'escola nova ja s'ha redactat. Abans d'acabar el curs, el mes de juny, es va fer la presentació, i tothom està molt il·lusionat. Per quan la tindrem no ho sabem. Un cop fet el projecte tot seguirà el seu curs, amb l'adjudicació d'obres, etcètera, etcètera. El delegat territorial d'Educació, Andeu Otero, no s'ha compromès a cap termini. És molt necessària l'escola nova, perquè l'any que ve tindrem un augment d'alumnes bastant gran i sincerament no sabem on els posarem.»
–Hi ha mancança de més equipaments?
–«La zona esportiva, per exemple, la tenim bastant consolidada. El projecte que hi ha és de cobriment de la pista esportiva i d'ampliació de vestidors, més un petit magatzem.»
–Com són les relacions amb l'oposició?
–«Cap problema. Les relacions són bones, molt cordials. De moment, en les decisions que hem anat prenent hi estan bastant a favor.»
–Com està el projecte de rehabilitació del pont romànic i el seu entorn?
–«Estem molt contents perquè hem pogut fer la restauració del pont medieval. Hem aconseguit que el pont s'aguanti, que no pugui caure. Ara tenim en projecte rehabilitar tot l'entorn i fer-hi un parc ambiental. Però a causa dels moments que estem passant ara, això està projectat fer-ho en el moment que puguem. Ho farem, però de moment està així, en standby, esperant a veure si aconseguim subvencions per poder-ho fer tot. Fins ara, les subvencions han anat minvant de mica en mica i no tenim prou recursos per poder-ho acabar de fer. El nostre objectiu és acabar l'última volta, que estava enfonsada, que tinguem accés fins a baix del riu, i a baix fer un parc on la gent pugui anar. Però ara hi ha altres prioritats, amb la situació econòmica com està. L'Ajuntament s'ha de marcar prioritats.»
–S'ha notat la crisi?
–«Sí, molt. Nosaltres i tots els ajuntaments. Estem molt preocupats per quadrar aquest any els comptes, i ara que ja hem de començar a moure'ns amb el pressupost de l'any vinent... haurem de fer miracles. Ens haurem de començar a plantejar a molts consorcis que estem adherits de fer una moratòria d'un any com a mínim perquè és que no podem. Estem obligats a donar uns serveis bàsics com a municipi i no sé com ho farem. El que vull deixar clar és que els regidors no tenim sous, tenim el que són assistències a ple i prou. Això sí que s'ha d'aclarir.»
–Darrerament ha tornat a reviscolar la polèmica per la carretera de la vergonya...
–«Territorialment no ens afecta com a municipi, però sí que ens afecta per la viabilitat. Fa bastants anys, quan van fer la presentació a Barcelona, allà es va fer l'exposició i encara estem igual. Els alcaldes volem fer pressió a través del consorci Ter-Brugent. Creiem que això s'ha anat dilatant molt en el temps, com passa en totes les infraestructures aquí a Catalunya, ja no parlem de l'N-II. S'ha anat allargant molt en el temps perquè fa molts anys que van dir que tal dia estaria i encara està tot igual. Això ens ho va presentar el conseller Nadal el 2006 i la cosa ha quedat parada, jo tampoc vull anar a cercar responsables, però el govern de la Generalitat no ha mogut fitxa, això sí. Perquè és una carretera que fa molta falta. Per anar cap a la costa tots els que vénen de Barcelona tenen molt bona carretera i molts bons enllaços, ara cap a la Selva interior res de res.»
–Quins són els reptes de futur?
–«El repte que tenim tots entre mans és aconseguir que es construeixi al més aviat possible l'escola nova. Millorar el que puguem els dos pobles. A partir de l'any vinent, hem de començar a moure la recollida selectiva, que estem obligats a fer la recollida d'orgànica. Estem batallant per expropiar els terrenys per posar la deixalleria que ja tenim concedida del consell comarcal de la Selva. Ara ens falten els terrenys. El que costarà és fer entendre que s'ha de fer la recollida orgànica i la selectiva ben feta.»
–Es tornarà a presentar?
–«Queda molt. N'hem parlat, però encara queda molt de temps. Si he de ser sincer, no ho tinc clar.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.