La CUP, un soci d'excepció
La formació s'aferra al full de ruta pactat amb Junts pel Sí, partit al qual reclama més “determinació”
Avisa que el pressupost no pot ser “el motor principal” i el supedita a polítiques socials i a l'exercici de la sobirania
L'excepcionalitat de l'actual legislatura, fruit de la negativa de l'Estat a pactar un referèndum sobre el futur de Catalunya, va provocar que dues formacions tan dispars com Junts pel Sí i la CUP unissin forces i signessin, el gener del 2015, un acord d'estabilitat amb l'objectiu de portar a terme un full de ruta que posi Catalunya en el camí de la sobirania plena.
L'esquerra anticapitalista s'aferra al full de ruta, aprovat en la declaració del 9-N, per explicar i defensar què ha passat i què ha de succeir els pròxims 16 mesos. També l'enarboren, però, per reclamar a la coalició independentista de CDC i ERC més “determinació” i “valentia” per complir-lo. “No hem vingut a participar de cap alternança política al capdavant de les institucions ni volem seguir cap lògica lampedusiana; venim a construir una república més justa i solidària”, afirmava de manera contundent la diputada Anna Gabriel en una trobada al Casal Popular de Vilafranca del Penedès entre les sis parlamentàries de la CUP i el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, i que es podrà veure avui a partir de les nou del vespre a la televisió del grup.
De tot això i més, en van parlar durant una hora i mitja de debat. I, enmig del full de ruta, un obstacle gran: l'aprovació d'uns nous pressupostos per al 2016 que requereixen el suport de l'esquerra independentista per tirar endavant a la cambra catalana. Uns vots que l'esquerra anticapitalista supedita, precisament, a la posada en marxa de cadascuna de les actuacions que van lligades a l'acord amb la coalició de CDC i ERC per avançar en la “ruptura” amb l'Estat espanyol, com als anticapitalistes els agrada qualificar el procés de desconnexió. Quines són aquestes accions?
Ruptura i pressupost
La diputada Eulàlia Reguant considera que la principal funció del mandat és la redacció de les tres lleis que han de dotar de cobertura legal el procés sobiranista en el moment de la ruptura. Són els textos referits a un nou règim jurídic català, una nova hisenda pública i un sistema de pensions. Per aquest motiu, el pressupost, si bé “ajuda a tirar endavant el mandat, no pot ser el motor principal”, assenyalava Reguant. Aquesta llicenciada en matemàtiques, que, a més a més, va ser una de les principals negociadores del pla de xoc social amb Junts pel Sí, també reclama la necessitat que, en cas que hi hagi una comptabilitat nova, no estigui vinculada a noves retallades ni al pagament d'un deute que ha passat de 15.000 a 73.000 milions d'euros sota la batuta d'Artur Mas. I si no s'aprova un pressupost, es mantindrà la pròrroga, una situació que per a la CUP no és la “ideal”, però que tampoc considera un “drama”.
Polítiques socials
“A la CUP debatem els temes i això és el que haurem de fer els pròxims mesos, però, abans, cal que disposem de tota aquesta informació i cal saber com hem arribat fins aquí”, insistia Reguant. La diputada Gabriela Serra apostava per anar a “la lletra petita” dels contractes sanitaris i educatius, i també a la política fiscal que s'ha aplicat fins ara. “Potser hem de tornar a reactivar l'impost de successions i que els que més cobren paguin més i que lluitem d'una vegada contra el frau fiscal i la corrupció”, hi va afegir. “Estem aquí per fer totes aquestes coses i recordar que al darrere hi ha un acord”, sentenciava.
“No tolerarem el processionisme”, destacava la presidenta del grup parlamentari, Mireia Boya. L'esquerra independentista i anticapitalista s'ha convertit en el soci d'excepció del govern català i del grup parlamentari de Junts pel Sí, però el resultat dels dos últims mesos del pacte no satisfà la CUP, com van admetre les sis cares més visibles de la formació.
Desobediència
Altres aspectes del full de ruta que les diputades van posar damunt la taula de debat i que formen part de la llista de temes que consideren pendents o que,
si més no, gaudeixen de “poc entusiasme per tirar endavant” per part del govern són els que estan relacionats amb la desobediència com, per exemple, la que s'hauria de practicar davant el TC, d'acord amb la declaració d'independència del 9-N. Però, contràriament a això, “el govern hi va presentant recursos”, destacava Gabriel. La CUP també reclama actes de desobediència contra la llei d'educació de l'exministre Wert, concretament en les proves que la nova normativa obliga els alumnes de cinquè i sisè de primària a realitzar a l'abril; la llei mordassa, i contra l'actuació dels Mossos com a policia judicial que lliura les sentències de l'Audiencia Nacional als alcaldes que s'han mostrat a favor del procés sobiranista. “Nosaltres som partidàries de microruptures quotidianes”, admetia la diputada Mireia Vehí. “Volem sumar processos de ruptura i ja arribaran els embats judicials, les impugnacions i les inhabilitacions, que permetran que el món assisteixi a la baixíssima qualitat democràtica de l'Estat espanyol”, hi va afegir Gabriel.
Les sis diputades es van mostrar molt crítiques amb el paper que a hores d'ara tenen alguns consellers del govern català a l'hora d'assumir els riscos que comportarien actes de desobediència. “Ens diuen que se'ns podrien retirar competències, però és que nosaltres treballem per recuperar-les totes en els pròxims 16 mesos”, puntualitzava Vehí. La durada de l'actual període legislatiu també va ser motiu de debat.
El pacte de 18 mesos
Les últimes manifestacions de dirigents de CDC, que posaven en qüestió el període de 18 mesos sense que, de moment, cap acció justifiqués una modificació, ha posat en alerta el grup de l'esquerra independentista. “La gent va votar els 18 mesos, el Parlament no ha pres posició per reduir els tempos i, per tant, el mandat no està alterat”, explicava Eulàlia Reguant. La CUP vol evitar que s'encotilli un mandat abans que “arribin els embats des de fora”, hi afegeix. “Hem d'anar avançant, anem pel bon camí i quan els problemes arribin ja els analitzarem, però no ho hem de fer pas abans”, assegura la diputada.
A l'hora de parlar de situacions que podrien afectar l'actual legislatura, que hom centra en les impugnacions i inhabilitacions que els dirigents de l'Estat espanyol reclamin per als responsables de les institucions catalanes o fins i tot en la suspensió de l'autonomia, sorgeix en el debat la paraula referèndum com a etern obstacle que també podria modificar el full de ruta pactat. “Hi ha sectors que miren què pot passar a Madrid”, lamenta Gabriela Serra. Tanmateix, tal com l'esquerra independentista ja va deixar clar en la legislatura passada, els cupaires no n'esperen res, de Madrid, i per això aposten per “continuar fent camí”.
Referèndum o engany
“No ens el creiem”, diu ras i curt Boya. “No pot servir d'excusa i mentre no arriba només tenim la via unilateral”, hi afegeix Gabriel. “No faran res que aquí pugui facilitar el debat”, assenyala una convençuda Serra, que, com a vicepresidenta de la comissió d'estudi del procés constituent, es mostra partidària de continuar avançant en el full de ruta i dinamitzar la societat perquè s'impliqui en aquest canvi de sistema que propugna la CUP. “La declaració del 9-N tampoc parla de cap referèndum”, destaca Serra, que alerta del perill que s'estigui utilitzant per “enganyar”.“Si la reclamació d'un referèndum per part de les forces independentistes és l'excusa per no iniciar els processos de ruptura i constituent, ens estem enganyant i llavors ens enutjarem”, lamentava. Per la CUP, només n'hi ha un de vàlid i és allà on concentren tots els esforços des del Parlament i
des del municipalisme que tant defensen. “La nova constitució s'haurà de validar en un referèndum”, assenyala.
Abans d'aquest pas, i d'acord amb el full de ruta pactat amb Junts pel Sí, queda molta feina per fer en els pròxims setze mesos de l'actual legislatura. Una novetat important dins del full de ruta és el caràcter vinculant que hauran de tenir les decisions que prengui la futura plataforma ciutadana.
Resultat vinculant
Aquest òrgan ha de ser capaç de reunir el màxim nombre de ciutadans de diversos àmbits de la societat. La seva responsabilitat és preparar i convocar un fòrum social constituent que, sobre els set eixos fonamentals i estratègics que ha de tenir la futura constitució republicana, determini quins són els elements estructurals de cada apartat, és a dir, el model econòmic, organitzatiu, territorial, cultural, educatiu i policial, entre altres àmbits.
Les decisions d'aquest fòrum, i aquesta és la principal reivindicació de la CUP, han de ser vinculants per a l'assemblea constituent que, ara sí, sigui fruit de les pròximes eleccions. Els diputats nous, en cas d'assolir una majoria parlamentària, quedaran constituïts en assemblea i és la que haurà d'elaborar el projecte final de constitució amb el mandat rebut del fòrum. El text final és el que se sotmetrà a referèndum.
Ara, però, la CUP admet: “Cal veure, pel que fa als continguts, fins a quin grau ens entenem amb Junts pel Sí i interpretem el mateix”, confirma Serra. El que tenen clar és que “la gent s'ha de tornar un actor del procés i aquest és el missatge que cal traslladar aquest mandat”, afegeix Boya. “Des del Parlament, podem fer de paraigua constitucional, però el protagonisme ha de ser de la gent”, exigeix aquesta diputada.
LES XIFRES
LES FRASES
LES DATES
“Radicalment en contra de BCN World”
E.Ansola
Un dels camps de batalla d'aquesta legislatura serà el projecte BCN World. No hi ha consens entre els partits que van aprovar la declaració del 9-N a l'inici del mandat ni tampoc entre CDC i ERC. Convergents i republicans van acordar incloure en el programa electoral la “revisió i impuls” del projecte. Les negociacions posteriors amb la CUP per arribar a un acord de govern van propiciar que Junts pel Sí s'avingués a incloure la suspensió del pla director urbanístic i la creació d'un grup de treball per abordar-ne la revisió fins a obtenir una proposta consensuada.
Tanmateix, la suspensió del pla director va quedar en paper mullat després que les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP acabessin amb la retirada de Mas al capdavant del nou executiu. L'acord a tres se cenyia al pacte d'estabilitat signat el 9 de gener, el dia de la renúncia de l'expresident, i a la declaració del 9-N, el contingut del qual inclou un annex de nou punts.
Així, el projecte de BCN World continua damunt la taula i, per tant, amb la posició “radicalment en contra” de la CUP, que adverteix que hi votarà en contra, explica Mireia Boya, responsable dels temes relacionats amb el desenvolupament del territori i el medi ambient.
Crítica severa
Boya és del parer que, pel que fa als planejaments territorials, els governs han actuat amb la idea prefixada de considerar tot el que no està urbanitzable com a “reserva de sòl per urbanitzar sense haver de justificar l'interès públic del projecte”.
A més a més, i en un context de crisi econòmica i atur, la suspensió del projecte es vincula amb “l'amenaça” que es perdin llocs de treball. Uns arguments que fan sollevar les diputades de la CUP. “Destapar aquest xantatge” és un dels objectius, i més quan prové de “partits polítics, lobbies d'empreses i entramats diversos amb l'únic interès d'aprofundir en el sistema capitalista”, lamentava Anna Gabriel. “Que siguin els que no han treballat mai per millorar els llocs de treball els que ara imposin el relat de la pèrdua de feines ens sembla vergonyós”, va afegir la diputada.
“Arma llancívola”
La discussió sobre el projecte de BCN World ha incorporat un nou element de polèmica entre CDC i ERC: l'organització d'una consulta que tampoc ha servit per obrir una escletxa de consens entre les tres forces parlamentàries. CDC i ERC discuteixen l'àmbit en què s'hauria de celebrar la consulta i la CUP en discuteix el contingut i l'oportunitat. “Utilitzen una consulta com a arma llancívola”, els reprotxava la diputada Eulàlia Reguant. “Fem-les realment per consultar i contraposar projectes”, reclamava la diputada.
Des de Vilafranca, el grup proposa que s'informi d'altres planejaments que poden crear llocs de treball amb models socials i econòmics diferents com ara “les cooperatives o la banca ètica”. La denúncia més contundent la signa Gabriela Serra, que considera que els governants “juguen amb la ignorància de la gent”. “Volen fer consultes dient a la gent que això portarà llocs de treball, però no diuen que hi ha altres maneres de treballar i alternatives més solidàries i equitatives”, hi afegeix.
Aquestes propostes són les que l'esquerra independentista intenta portar a terme des dels municipis on governa. Un dels quals és Ripollet, on la diputada Pilar Castillejo és, encara de manera provisional, tinenta d'alcalde. Ferma defensora de la municipalització del servei de l'aigua, es mostra satisfeta de portar aquests debats a la cambra catalana i poder empènyer les polítiques del govern de CDC i ERC cap a l'esquerra.
