Espanya manté l'alerta però reforça els aeroports
El metro i el tren conserven el protocol vigent des de l'onada d'atemptats del 13 de novembre a París
Madrid reconeix quatre ferits espanyols entre els 200
L'Estat espanyol viu en alerta 4 –el penúltim grau d'amenaça terrorista en una escala de l'1 al 5– des del 26 de juny del 2015 i així continuarà després dels atemptats que han fet més de trenta morts a Brussel·les. Després d'una reunió d'urgència de la comissió que avalua l'amenaça a la seguretat i que aplega des del CNI fins als Mossos passant per la policia, la Guàrdia Civil i el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, va anunciar, però, que la seguretat als aeroports i a les infraestructures aèries serà reforçada com a conseqüència dels atemptats a l'aeroport de Zaventem i a l'estació de metro de Maalbeek (Brussel·les).
El nivell 4 d'alerta és un “risc alt” i va ser adoptat el 26 de juny després de l'onada d'atemptats a Tunis, França i Kuwait. “És un nivell que ja suposa una activació important de les forces de seguretat tant en la seguretat física com en la seguretat virtual”, va calmar Fernández Díaz, amb un recordatori al treball menys visible del combat contra el gihadisme, el rastreig de xarxes socials. En un altre front invisible, des que el desembre el Citco va obrir un canal confidencial perquè els ciutadans denunciessin tota radicalització gihadista que detectessin al seu entorn, hi ha hagut 1.162 avisos de possibles casos i un 48% d'aquests tenia dades d'interès per a les forces de seguretat.
Elevar l'alerta a nivell 5, en canvi, equivaldria a un risc “imminent” d'acció terrorista. El govern espanyol presidit per Mariano Rajoy ja va sospesar elevar l'alerta del 4 al màxim després dels atemptats del 13 de novembre a París i ho va desestimar. Per al vianant, la conseqüència més visible de l'alerta 5 seria el desplegament de l'exèrcit als carrers i en “objectius estratègics” com les principals infraestructures.
Tot i que els objectius atacats a Brussel·les van ser el metro i l'aeroport, el Ministeri de l'Interior manté al metro i al tren de mitjana i llarga distància el protocol de seguretat vigent des dels atemptats del 13 de novembre a París i sí que reforçarà la vigilància als aeroports, que es guiaven per una alerta d'1 sobre 4 i que ara salten al nivell 2. Fernández Díaz, però, es va excusar en el zel de no donar avantatges als gihadistes per no detallar res del nou dispositiu.
Viatges essencials i prou
En el balanç ofert al vespre, el ministre de l'Interior va informar que tenia constància de quatre ferits espanyols entre els 200 que deixa l'atemptat a Brussel·les. El Ministeri d'Afers Exteriors, al seu torn, va actualitzar les recomanacions que difon al seu web (www.maec.es) i, tot i no fixar restriccions específiques per viatjar a Bèlgica, sí que aconsella evitar els desplaçaments que no siguin essencials perquè molts serveis de transport estan tancats o interromputs i el nivell d'alerta és el màxim.
C's polemitza pel pacte i per Rajoy
A la comissió de seguretat, va seguir-la la cita de la comissió de seguiment del pacte antigihadista i el fet que el govern de Rajoy convidés Podem com a observador tot i no firmar-lo va fer enutjar Ciutadans.
“Caldrà abordar que un partit que no es compromet en la lluita antiterrorista vagi a les reunions i rebi la mateixa informació que els compromesos en la defensa de la democràcia i la llibertat”, va dir José Manuel Villegas (C's). Albert Rivera, a més, va criticar Rajoy per no variar l'agenda i viatjar a Ayamonte (Huelva), des d'on va prometre “no regatejar esforços” en la lluita.
